miniatura|Diego López d'Arenas, Breve compendio de la carpintería de lo blanco y tratado de alarifes, 1727 Carpintería de lo blanco és un terme utilitzat en arquitectura i fusteria per a referir-se a la construcció de sostrades de fusta i armadures per a les cobertes de l'art mudèjar desenvolupat a l'Espanya cristiana medieval i renaixentista per artesans i artistes d'origen musulmà en temples i edificis cristians.
Orígens de la Carpintería de lo blanco Context històric de l'art mudèjar La xarpintería de lo blanco s'inscriu en l'art mudèjar. Els artesans mudèjars van ser en els seus inicis musulmans autoritzats a romandre en els territoris conquistats, per la qual cosa van romandre vivint en territori reconquerit pels cristians, encara que segregats en barris anomenats moreries o aljames i sota el seu control polític, durant el procés d'avanç dels regnes cristians cap al sud (denominat Reconquesta), que es va desenvolupar al llarg de l'Edat mitjana en la península ibèrica. De primer van ser autoritzats a conservar la seva religió, llengua i ordre jurídic pagant un tribut per conservar la seva cultura. No obstant això, el 1502 s'ordena l'expulsió o conversió, tant dels mudèjars com dels jueus del regne de Castella. No és, però, fins al que foren expulsats definitivament de tot el territori.
Durant dècades es produeix l'intercanvi i mescla cultural i artística entre cristians i musulmans que es denomina art mudèjar i es considera una de les manifestació artística més característica de l'Espanya cristiana medieval i renaixentista.
Els comitents —els que encarreguen i paguen les obres— de l'art mudèjar són cristians pel que la funcionalitat arquitectònica i tipològica és cristiana però el coneixement i el sistema de treball és islàmic que, per la seva condició subalterna de la població, ofereix una mà d'obra i preu del material molt assequible. Cal destacar els elements ornamentals i decoratius abstractes que aporta islàmic i que caracteritzen l'art mudèjar. miniatura|Detall del sostre de la derruïda església de la Verge de l'Horta, Villanueva del Xaló (avui despoblada), Saragossa, Espanya. Després de l'armadura de la sostrada es decorava amb fusteria de llaç. És a la comarca avilesa de La Moraña on es concentren major nombre d'obres i les de més gran qualitat d'aquesta carpintería de lo blanco, puix que el desenvolupament de la mateixa va anar lligat a una política de reforestació de pinedes encetada a la darreria del en aquesta comarca. És el cas del cor de Cantiveros, el sotocor de Narros del Castell o l'original tribuna de l'església de Flores de Àvila.
Carpintería de lo blanco i fusteria de llaç En els elements estructurals de les armadures de la carpintería de lo blanco es pot veure, en clara contraposició amb l'arquitectura gòtica de l'època, l'ús sistemàtic de les sostrades de fusta tant per als forjats dels terres com per a les armadures de coberta. Aquestes estructures, per la seva distribució més vertical de les càrregues, faciliten una construcció més lleugera i ràpida, no exigint les complicacions tècniques del treball en pedra característic de l'art gòtic. Les estructures bàsiques es remataran i embellir amb l'aportació musulmana de la fusteria de llaç.
La decoració i ornamentació cobrirà, en la majoria dels casos, tota la superfície de sostrades i armadures en les zones visibles. El treball és colorista i lluminós, tant en els enrajolats, yeserías com en les sostrades. Es poden veure motius formals de tradició islàmica, com l'atauric, llaceries, mocárabs o epigrafies i també elements de tradició cristiana com la flora naturalista a la manera repetida del sistema islàmic.
Centre d'interpretació en Villamayor de Campos A Villamayor de Campos hi ha el Centre d'interpretació de la Fustería del Blanco, situat a l'Església de Sant Esteban Protomártir. Va ser inaugurat el 2012 amb el finançament de la Junta de Castella i Lleó i el suport i gestió de l'Associació d'Amigos de Sant Esteban. El finançament inicial va ser aportada per la Conselleria de la Cultura i del Turisme i la del Foment i del Medi que, aprofitant el desús de l'església van intervenir de manera conjunta per a la creació del centre d'interpretació. Aquesta acció va portar a la rehabilitació integral del temple per a adequar-lo a la seva nova funció com a centre d'interpretació i difusió de la Fustería de lo Blanco que inclou 17 esglésies situades a la Tierra de Campos zamorana i que destaquen per les seves armadures mudèjars (cassetonat) en les cobertes.
Bibliografia Joaquín García Nistal, La carpintería de lo blanco en Castilla y León, Patrimoni històric de Castella i Lleó, ISSN 1578-5513, Núm.. 25, 2006, Joaquín García Nistal, Carpintería de lo blanco en la Vía de la Plata a su paso por Castilla y León, Junta de Castella i Léon, 2013. Diego López d'Arenas, Carpintería de lo blanco y tratado de Alarifes, Tratado del Calibre y Tratado de Reloxes, 3a edició d'edició basada en la de 1633 i 1727 a Sevilla , Biblioteca de l'Art a Espanya, quart volum, Madrid 1867.
Vegeu també Villamayor de Campos Llaceries
Enllaços externs Centre d'Interpretació de la fustería de lo blanco Villamayor de Campos - Carpintería de lo Blanco La carpintería de lo blanco a través de la imatge
Categoria:Gremis Categoria:Fusteria Categoria:Construcció