Quint Aureli Symmachus àlies Eusebi"Symmachus 18", Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft Volume IV A,1. Stuttgart: Metzler, 1931. p. 1146 – 1158. Zelzer, Michaela (Vienna). "Symmachus, II 4". Brill's New Pauly Online. Brill, 2006. (en llatí: Quintus Aurelius Symmachus,) va ser un estadista, orador i intel·lectual romà. Va ocupar els càrrecs de governador de l'Àfrica proconsular el 373, prefecte urbà de Roma el 384 i el 385, i cònsol el 391. Símmac va intentar preservar les religions tradicionals de Roma en un moment en què l'aristocràcia es convertia al cristianisme, i va liderar una delegació de protesta sense èxit contra l'ordre de l'emperador Gracià de retirar l'Altar de la Victòria de la cúria, el principal lloc de reunió del Senat romà al Fòrum Romà. Dos anys més tard va fer una famosa apel·lació al successor de Gracià, Valentinià II refutada per Ambròs, el bisbe de Milà. La carrera de Símmac va descarrilar temporalment quan va donar suport a l'usurpador de curta vida Magne Màxim, però va ser rehabilitat i tres anys més tard nomenat cònsol. Després de la mort de Teodosi I, es va convertir en aliat d'Estilicó, el guardià de l'emperador Honori. En col·laboració amb Estilicó, va aconseguir restaurar alguns dels poders legislatius del Senat. Gran part dels seus escrits han sobreviscut: nou llibres de cartes; una col·lecció de Relationes o despatxos oficials; i fragments de diverses oracions.
Biografia Símmac era fill d'un aristòcrata prominent, Luci Aureli Aviani Símmac, que havia estat prefecte urbà de Roma dues vegades.Cameron, Alan. “The Antiquity of the Symmachi.” Historia: Zeitschrift Für Alte Geschichte, vol. 48, no. 4, 1999. 502. La seva mare, el nom de la qual no ha sobreviscut, era filla de Fabi Tatià, cònsol el 337 i prefecte urbà durant dos mandats. Tenia dos germans, tots dos consulars (governadors provincials) i un possiblement cristià, i una germana que podria haver estat la membre de la família que va establir una connexió a través del matrimoni entre els Símmacs i els Anícis, una de les primeres famílies romanes del rang més alt a convertir-se al cristianisme.Mitchell, Jill. The Religious World of Quintus Aurelius Symmachus. Trivent, 2021. 11–12.
Símmac va ser educat a la Gàl·lia, aparentment a Bordeus o Tolosa.Symmachus, Epistolae in Patrologia Latina, vol. 18. J. P. Migne, ed. Paris: excudebat Migne, 1848. De jove es va dedicar a la literatura. L'any 369 va conèixer Ausoni, i la seva amistat va resultar mútuament beneficiosa.Trout, Dennis E. Paulinus of Nola: Life, Letters, and Poems. University of California Press, 1999. 33.
Havent exercit les funcions de qüestor i pretor, va ser nomenat corrector de Lucània i els Brutis el 365.Codex Theodosianus. 8.5.25 El 373, va ser procònsol d'Àfrica.Cod. Theod. 12.1.73 Probablement per la mateixa època, va esdevenir membre del Col·legi de Pontífexs. Com a representant del cursus honorum polític, Símmac va intentar preservar l'antiga religió de Roma en un moment en què l'aristocràcia senatorial es convertia al cristianisme. miniatura|Representació probable de Símmac arribant al cel després de la seva apoteosi. Els genis que el porten cap al cel, així com el déu Sol i els signes zodiacals, donen fe de les conviccions religioses de Símmac. L'any 382, l'emperador Gracià, cristià, va ordenar que es retirés l'Altar de la Victòria de la Cúria, la seu del Senat romà al Fòrum, i va reduir les sumes anuals permeses per al manteniment de les Verges Vestals i per a la celebració pública de ritus sagrats. Símmac va ser escollit pel Senat per la seva eloqüència per encapçalar una delegació de protesta, que l'emperador es va negar a rebre. Dos anys més tard, Gracià va ser assassinat a Lugdunum, i Símmac, ara prefecte urbà de Roma, va dirigir una elaborada epístola al successor de Gracià, Valentinià II, en un famós despatx que va ser refutat per Ambròs, el bisbe de Milà. En una època en què totes les comunitats religioses atribuïen al poder diví la implicació directa en els afers humans, Símmac argumenta que l'eliminació de l'altar havia causat una fam i que la seva restauració seria beneficiosa en altres aspectes. Subtilment, demana tolerància per a les pràctiques i creences de culte tradicionals que l'Imperi estava a punt de suprimir en els edictes teodosians del 391.
El rebuig de Valentinià II va fer que Símmac simpatitzés amb Magne Màxim, usurpador que havia derrotat, i mort Gracià. Quan Màxim amenaçava d'envair Itàlia el 387, la seva causa va ser defensada obertament per Símmac. L'any 388 Teodosi I, emperador d'Orient va derrotar i matar Magne Màxim i va restaurar a Valentinià II al tron. Símmac va ser acusat de traïció i obligat a refugiar-se en un santuari. Havent estat perdonat gràcies a la intervenció de nombrosos i poderosos amics, va expressar el seu arrepentiment i gratitud en un discurs de disculpes a Teodosi, que no només el va perdonar, sinó que va ser rebut amb el seu favor i elevat al consolat el 391. Durant la resta de la seva vida, sembla que va participar activament en els afers públics. Es desconeix la data de la seva mort, però una de les seves cartes va ser escrita fins al 402.
Les seves hores d'oci les dedicava exclusivament a activitats literàries, com es desprèn de les nombroses al·lusions de les seves cartes als estudis en què estava involucrat. La seva amistat amb Ausoni i altres autors distingits de l'època demostra que es delectava associant-se i cartejant-se amb els erudits. La seva riquesa devia ser prodigiosa, ja que a més de la seva mansió al turó Celi i diverses cases a la ciutat que prestava als seus amics, posseïa més d'una dotzena de vil·les a Itàlia, moltes granges independents, juntament amb finques a Sicília i Mauritània.
El monjo Geronci de Jerusalem del segle V va citar Olimpiodor quan va escriure: "L'orador Símmac... tenia uns ingressos relativament modestos, posseïa tres magnífics palaus a Roma, així com quinze vil·les a les quals podia acudir sempre que necessitava canviar-se".
Symmachus, i els seus socis de la vida real Veti Agori Pretextat i Viri Nicòmac Flavià, són els personatges principals de la Saturnalia de Macrobi, que va ser escrita al segle V però ambientada l'any 384. Aquests tres intel·lectuals aristocràtics en dirigeixen nou més, formats per intel·lectuals nobles, intel·lectuals no dominats, intel·lectuals no dominats i nobles discussions. per la polifacètica erudició del poeta Virgili.
Obres Dels seus molts escrits, s'han conservat els següents:
miniatura|El monograma de la família Símmac.Nou o deu llibres de cartes, publicats pel seu fill. Moltes de les cartes són notes que només s'estenen unes poques línies, adreçades a un ampli cercle de parents, amics i coneguts. En la seva major part, es refereixen a assumptes de poca importància. La carta més famosa és la peça més acabada i important de la col·lecció, la cèlebre epístola a "Valentí, Teodosi i Arcadi" que els suplica que restaurin l'Altar de la Victòria a la seva antiga posició a la casa del senat. Una col·lecció de Relationes o despatxos oficials, que es compon principalment de les cartes que va escriure quan era prefecte de Roma als emperadors sota els quals va servir. Panegírics, escrits en la seva joventut, dos sobre Valentinià I i un sobre el jove Gracià. Fragments de diverses oracions, descoberts per Angelo Mai en palimpsests a la biblioteca ambrosiana i al Vaticà.miniatura|Díptic de Nicòmac i Símmac; la fulla esquerra es troba al Musée National du Moyen Âge de París, i la fulla dreta al Victoria and Albert Museum de Londres. És possible que aquest díptic, que honora el vincle entre les dues famílies aristocràtiques i paganes dels Símmac i Nicòmac, fos publicat amb motiu del matrimoni de Memmius amb una dona dels Nicòmac l'any 401.
Segons una de les seves cartes (datada el 401), Símmac també es va dedicar a la preparació d'una edició de l'obra Ab Urbe Condita de Livi. Set manuscrits de la primera dècada de l'extensa obra de Livi (llibres 1-10) porten subscripcions que inclouen el nom de Símmac juntament amb Tasci Victorià, Api Nicòmac i Nicòmac Flavià. Zetzel ha identificat alguns dels seus efectes en aquesta tradició de transmissió d'aquesta part de l'obra de Livi.Zetzel, "The Subscriptions in the Manuscripts of Livy and Fronto and the Meaning of Emendatio", Classical Philology, 75 (1980), p. 38-59
En altres cartes, Símmac descriu els preparatius per als seus espectacles a l'arena. Va aconseguir aconseguir antílops, gaseles, lleopards, lleons, óssos, cadells d'ós i fins i tot alguns cocodrils. Símmac també va comprar esclaus saxons per lluitar i morir als jocs. Es va molestar quan vint-i-nou dels saxons es van estrangular mútuament a les seves cel·les la nit abans de la seva última aparició programada.
Una cita de Símmac del "Memorial de Símmac, prefecte de la ciutat diu (traduït): "Contemplem les mateixes estrelles; el cel ens cobreix a tots; el mateix univers ens envolta. Importa quin sistema pràctic adoptem en la nostra recerca de la Veritat? No es pot arribar al cor d'un misteri tan gran seguint només un camí."
L'estil de Símmac va ser molt admirat en el seu temps i fins a principis de l'Edat Mitjana, però els estudiosos moderns s'han sentit frustrats per la manca d'informació sòlida sobre els esdeveniments de la seva època que es pot trobar en aquests escrits. Com a conseqüència, poca de la seva obra s'ha traduït.
Família Símmac es va casar amb Rusticiana, els pares de la qual van ser Memmi Vitrasi Òrfit, dues vegades prefecte urbà de Roma (353-355; 357-359) i Constantia, possiblement filla de Constantina i Hannibalià.Alan Cameron (1996). "Orfitus and Constantius: a note on Roman gold-glasses," in Journal of Roman archaeology, p. 301. Els seus fills van ser:
Gal·la, el seu fill gran que es va casar amb l'amic de Símmac, Nicòmac Flavià Quint Fabià Memmi Símmac
Referències
Bibliografia Q. Aurelii Symmachi quae supersunt, éd. d' Otto Seeck (Berlín, 1883; reimpres a Munic, 2001), . Tots els escrits de Símmac que es conserven: cartes, discursos i informes oficials, en llatí original. Aquest volum és el volum 6 de la sèrie Monumenta Germaniae Historica . Les cartes també es publiquen en un volum suplementari XIII de la Patrologia Latina . Més recentment, Symmaque: Lettres, ed. de Jean-Pierre Callu en quatre volums (París, 1972–2002) publicat per Les Belles Lettres, conté les cartes de Símmac en llatí amb la traducció al francès a la pàgina següent. Aquesta conté el text i la traducció més complets. RH Barrow, Prefecte i Emperador; les Relationes de Símmac, 384 dC, amb traducció i notes de RH Barrow (text llatí paral·lel i traducció anglesa), Oxford: Clarendon Press, 1973. Richard Klein, Symmachus. Eine tragische Gestalt des ausgehenden Heidentums . Darmstadt (Wissenschaftliche Buchgesellschaft [Impuls der Forschung, Banda 2]) 1971, . Richard Klein, Der Streit um den Victoriaaltar . Darmstadt (WBG [Texte zur Forschung Band 7]) 1972, . JF Matthews, «Les cartes de Símmac» a Literatura llatina del segle IV (editat per JW Binns), pàg. 58–99. Londres: Routledge i Kegan Paul, 1974, els tracta. JF Matthews, *Aristocràcies occidentals i cort imperial*, 364-425 dC . Oxford: Clarendon Press, 1990. ISBN 0-19-814499-7 Jillian M. Mitchell, "El cas dels saxons estrangulats" (referent a una carta en què Símmac es queixa que 29 gladiadors es van estrangular entre ells en lloc de lluitar en els jocs celebrats pel fill de Símmac) Cristiana Sogno, Q. Aureli Symmachus: Una biografia política . Ann Arbor: University of Michigan Press, 2006. ISBN 978-0-472-11529-7
Enllaços externs Symmachus's letter on behalf of the Senate, petitioning the three emperors, at Medieval Sourcebook; Symmachus requests that the old religion be restored, and the Altar of Victory again erected in the Senate House.
Categoria:Qüestors Categoria:Governadors romans d'Àfrica Categoria:Cònsols romans del segle IV Categoria:Polítics de Roma Categoria:Prefectes de la ciutat