va ser un polític, militar, terratinent, constructor, col·leccionista, literat, compositor, mecenes i primer príncep de la família Esterházy. El duc Pál Esterházy va ser una de les personalitats polítiques i culturals hongareses més destacades de finals del segle XVI i principis del XVI i tot un capdavanter del barroc centreeuropeu.
Aristòcrata, polític i militar De petit, Pál va rebre una bona educació als jesuïtes de Graz i més tard de Nagyszombat (actualment Trnava a Eslovàquia). Són anys que s'interessà per la cultura humanista i en què inicià els seus escrits en prosa i poesia.
Arribà a ser duc per la mort en combat contra els otomans del seu germà. Pál, amb només disset anys, esdevingué cap de la família, amb totes les seves conseqüències polítiques, econòmiques i militars.
Pál Esterházy militarment participà activament en la defensa de II Imperi Germànic dels atacs dels otomans. El 1663 participà exitosament en la Quarta Guerra Austroturca (1663-1664) i en la Gran Guerra Turca (1662-1669). El 1667, va ser nomenat mariscal de camp imperial i li va ser encomanada la defensa la frontera sud del Regne d'Hongria. També a l'interior va neutralitzar els insurgents a Levoča i Győr. Va participar amb les seves tropes en la reconquesta de Viena el 1683. Després de l'alliberament de Viena, va seguir al capdavant de les seves tropes, que van entrar a Buda el 1686.
Sempre va romandre lleial a la dinastia dels Habsburg i es negà a participar en l'aixecament de la noblesa hongaresa de la dècada de 1670 contra l'emperador. Lleialtat que va portar als Habsburg el 1681 a nomenar Paul Esterházy com a palatí d'Hongria.
El 1671, Paul Esterházy va repoblar les seves devastades finques amb uns tres mil jueus expulsats de Viena per Leopold I i dinamitzant l'agricultura i organitzant la població entorn de set nous municipis. També contribuí a recatolització dels seus territoris enfront de l'avenç del cristianisme luterà.
El 1681 va rebre l'Orde del Toisó d'Or concedit per Carles II d'Espanya. Després es distingí en desfer el setge de Viena el 1683. El 1687 va rebre el títol de Princep imperia, extensible a la seva descendència, per part de l'emperador Leopold I.
Pál Esterházy va escriure una monumental obra per resumir la història dels seus avantpassats al llarg dels segles fins a la seva pròpia època: Trophaeum nobilissimae ac antiquissimae domus Estorasianae. Una obra que mostra els tres eixos que mouen a Pál Esterház: una profunda religiositat, una cura apassionada per Hongria i pel destí dels hongaresos.
Vivament interessat per a l'arquitectura, va fer construir i remodelar diversos castells, esglésies i ermites dels seus dominis. Tot i que cal destacar en aquest camp el seu palau de Kismarton (Eisenstadt a l'actual Àustria), on va acumular una important col·lecció d'art i curiositats.
A partir de la dècada de 1690 es va retirar de la política activa i es va dedicar a la recerca i l'escriptura. Incrementant la seva producció en el camp de la poesia llatina i en llengua magiar. També en la composició musical.
Ni el seu mecenatge ni la seva producció artística es poden separar de la seva profunda religiositat i del foment a la devoció a la Mare de Déu. Tampoc de la seva defensa de la cultura i llengua magiars.
Després de la seva mort el 1713, Pál Esterházy fou enterrat al convent franciscà d'Eisenstadt, que ell mateix havia fundat el 1705.Paul I. Esterházy de Galantha a la Viquipèdia en llengua alemanya.
El mecenes i constructor miniatura|El palau Esterházy a Fertőd Durant els seus anys de formació als jesuïtes va iniciar la seva obra escrita més destacable: una autobiografia, que va escriure des del seu primer any com escolar fins al seu matrimoni el 1652.
En esdevenir hereu, es va convertir en el noble més ric d'Hongria i va administrar i ampliar positivament la seva economia, i també va patrocinar projectes culturals i artístics. A més de remodelar edificis religiosos destacats, va dedicar especial atenció a les seves dues residències de Fraknó (Forchtenstein, l'actual Àustria) i Kismarton (Eisenstadt, l'actual Àustria), on va reunir una important col·lecció d'art. El palau de Fraknó va ser ampliat per l'arquitecte italià Domenico Carlone.
A partir del 1663, Pál va començar a remodelar Eisenstadt com la seva residència. L'obra va ser realitzada principalment per arquitectes italians, les decoracions d'estuc per Andrea Bertinalli.
Però la majoria dels seus ambiciosos projectes de construcció van ser de naturalesa religiosa i dispersos per diverses esglésies de ciutats i pobles o abadies.J. Újváry, ZsuzsannaAz. "Esterházy család birtokpolitikája, különös tekintettel Esterházy Pálra dins Esterházy Pál, a műkedvelő mecénás. Egy 17. századi arisztokrata-életpálya a politika és a művészet határvidékén" (Pál Esterházy, el mecenes amant de l'art. La carrera d'un aristòcrata del segle XVII a la cruïlla de la política i l'art), dins P. ÁCS (ed.),Esterházy Pál, a műkedvelő mecénás : egy 17. századi arisztokrata-életpálya a politika és a művészet határvidékén. Budapes: Reciti, 2015, p. 67-88
El compositor El vessant de compositor musical d'Esterházy va començar a valorar-se en el darrer terç del segle XX i el va situar com un bon exemple del barroc musical hongarès.
Va compondre nombroses obres corals, les més notables de les quals estan recollides en el seu volum Harmonia Caelestis de 1701. Aquest és un cicle de cinquanta-cinc peces sacres compostes en un estil barroc depurat, entre les quals destaquen belles peces com el Pange Lingua. Aplec publicat a Viena el 1711.Una de les gravacions d' Harmonia Caelestis és la interpretada per Mária Zádori, Márta Fers ( sopranos ), Katalin Gémes ( mezzosoprano ), Katalin Károlyi ( contralt ), Gábor Kállay ( tenor ), József Moldvay ( baix ); amb la Savaria Vocal Ensemble i la Capella Savaria, direcció de Pál Németh. Una gravació d' Hungaroton HCD31148-49
També Pál Esterházy va ser un dels principals compiladors de la Trophaeum Domus Inclytae Estorationae.
Tot i que la seva música a voltes manlleva passatges d'altres músics o algunes peces foren orquestrades en col·laboració dels professionals de l'orquestra del seu palau. De tota manera, un indicador del nivell musical del príncep és el fet que una còpia de l'Harmonia coelestis fou trascrita a mà anys després per Joseph Haydn.
Obra Az egész világon levőcsudalatos Boldogsagos Szüz Kepeinek rövideden föl tetteredeti... Nagyszombat 1690; mely – a Mennyei Koronával együtt –a magyarországi SzűzMária-jelenések és Mária-kegyhelyekkútforrása. (Un breuresum de les imatges miraculoses de la Mare de Déu arreu del món).Nagyszombat,1690 ; ed. Éva Knapp, Gábor Tüskés, Géza Galavics; text facsímil editat per Péter Kőszeghy; edició facsímil; Balassi, Budapest, 1994 (Bibliotheca Hungarica antiqua ) Az Boldogsagos Szüz Mária Szombattya, az-az mindenszombat napokra valo aetatossagok.. Nagyszombat, 1691 és 1701 (Dissabte de la Santíssima Mare de Déu, és a dir, devocions per cada dissabte ); ed. László Szörényi, text facsímil editat per Péter Kőszeghy i publicat per Hasonmás; Balassi, Budapest, 1995 Via Lactea ad Coelum ducens, variis praecantionibus, meditationibus... Viennae (Bécsben) 1691 i també Sopronban, 1762 Mennyei Korona az az Az egész Világon lévő Csudálatos boldogságos Szűz képeinek röviden feltett eredeti képekkel. (Corona Celestia llibre de les imatges de la miraculosa Mare de Déu a tot el món amb breus imatges originals9 . Primera edició 1680. Speculum Immaculatum, quo demonstratur... B. V. Mariam sine labe originale esse conceptam. Viena 1698 Regina Sanctorum Omnium. s.l. Dissabte Sant de 1698 Litaniae omnium sanctorum... Viena, 1700 Trophaeum nobilissimae ac aniquissimae domus Estorasianae in tres divisum partes... Viena, 1700, que conté 171 imatges. Descripció de la família Esterházy. Latiniae de Sanctis Conversis... Nagyszombat, 1703 DesHeil. Röm. Reichs Fürsten, Palatini in Hungarn, an alle Gespanschaften daselbst abgelassenen Ermahnungs-Schreiben. Viena 1704. Harmoniae Caelestis seu moelodiae musicae... s.l., 1711 Madách Gáspár, egy névtelen, Beniczky Péter, gróf Balassa Bálint, Listius László, Esterházy Pál és Fráter István versei; sajtó alá rend. Varga Imre, Cs. Havas Ágnes, Stoll Béla; Akadémiai, Budapest, 1987 ( Col·lecció de poetes antics hongaresos, segle XVII ) Harmonia caelestis; ed., introducció. Ágnes Sas, trad. Erzsébet Mészáros; 2a edició revisada; MTA ZTI, Budapest, 1993 ( Musicalia Danubiana ) Az Boldogságos Szűz Mária szombatja, azaz minden szombat napokra való áétatosságok. (Dissabte de la Santíssima Mare de Déu, és a dir, devocions per a cada dissabte) . Bibliotheca Hungarica antiqua (31). Editorial Acadèmica, Budapest, 1995 Correspondència de Pál Esterházy i Orsolya Esterházy; editat per Noémi Viskolcz, Edina Zvara, editat per Péter Király, Erika Kiss; MTA KIK–Kossuth, Budapest, 2019
Referències
Bibliografia
Ács, Pál (ed.),Esterházy Pál, a műkedvelő mecénás : egy 17. századi arisztokrata-életpálya a politika és a művészet határvidékén. Budapes: Reciti, 2015,
Categoria:Persones de Burgenland Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Morts a Àustria Categoria:Morts el 1713 Categoria:Nascuts el 1635