Madeleine-Angélique Poisson, fou una novel·lista, dramaturga i «assagista» francesa, encara en gran part desconeguda.

Biografia Madeleine-Angélique Poisson era filla dels comediants Paul Poisson i Marie-Angélique Gassaud du Croisy, neta de Raymond Poisson, un dels actors més coneguts del Teatre de l'Hôtel de Bourgogne, construït per a la primera companyia teatral autoritzada de París. Es va casar amb Gabriel de Gómez, un cavaller espanyol carregat de deutes.Histoire de la ville et du château de St. Germain-en-Laye par Abel Goujon et Charles Odiot, pàg. 476.

Madeleine-Angélique de Gomez cercà llavors en l'escriptura un recurs per a escapar de la pobresa. Sembla que és inicialment a aquesta necessitat que cal atribuir el gran nombre de llibres que va produir: moltes novel·les, contes, prefacis, discursos, i algunes tragèdies. I l'èxit devia ser important perquè les seves obres van ser traduïdes al rus, l'anglès, l'italià, l'alemany, el castellà... ies van fer molt populars, van ser objecte de freqüents reimpressions i van obtenir un considerable èxit editorial. Publicà amb el nom del marit i amb el pseudònim MPVDG.

Trajectòria literària La seva primera tragèdia, Habis, es va estrenar el 1714 amb molt d'èxit de la crítica, i es va representar a la Comédie-Française amb una reestrena el 1732. El 1724, es va reimprimir en l'aplec Œuvres mêlées... [Obres Diverses...], juntament amb les també tragèdies Semiramis, Cléarque, tyran d'Héraclée (representada el 1716 i el 1717), i Marsidie, reine des Cimbres, que mai es va arribar a representar.

Tot seguit Madame de Gomez es va dedicar a la producció narrativa al llarg de gairebé dues dècades. La seva producció d'aquests anys inclou el que anomena «històries secretes», un conjunt d'anècdotes i peripècies que situa en un marc històric determinatː Anecdotes, ou Histoire secrette de la maison ottomane i la Histoire secrette de la conqueste de Grenade, i treballa en Les Journées amusantes [Els dies divertits], una obra d'èxit, que vol ser didàctica i periodística alhora.

També va voler intervenir obertament en controvèrsies poètiques coetànies, amb les seves Lettre sur le Poème de Clovis [Carta sobre el poema de Clovis] i Le Triomphe de l’Éloquence [El triomf de l'eloqüència]. També va participar d'alguna manera en els debats sobre l'escriptura de novel·les, amb Crémentine, reine de Sanga, Anecdotes persanes i La Jeune Alcidiane. Una altra obra de gran èxit de vendes va ser el recull Cent nouvelles nouvelles [Cent històries noves], en què relata, segons Henri Coulet, «anècdotes històriques, sentimentals, morals, realistes, còmiques, heroiques, tràgiques…», així com un recull de contes, La Nouvelle mer des histoires [El Nou Mar d'Històries].

La presència i relació amb les altres literates o artistes, a qui coneix o a les quals admira, es fa notar en les seves obres. Així, les Entretiens nocturnes de Mercure et de La Renommée, au jardin des Thuilleries (1731) planteja una historia de les dones de lletres, I en les seves Œuvres mêlées... hi apareixen tant l'elogi a l'actriu Desmares –Marie Champmeslé–, com les paraules en honor de la diva i soprano francesa Mademoiselle Le Rochois, els versos dedicats a l'escriptora Charlotte-Rose de Caumont La Force –Mademoiselle de La Force– o l'elogi fúnebre per a l'escriptora i salonnière francesa Madeleine de Scudéry. Un exemplar d'aquesta obra es va trobar en la biblioteca personal de Maria Antonieta.

Cap al 1737 Madame de Gomez, que havia enviudat, es va tornar a casar, deixà la seva carrera literària i es va retirar a Saint-Germain-en-Laye, on moriria el 28 de desembre de 1770.

Obres Habis; tragèdie, París, P. Ribou, 1714 Anecdotes, ou Histoire secrette de la maison ottomane, Amsterdam, la Companyia, 1722 Les Journées amusantes, dédiées au roy, amb un frontispici de Lluís XV, rei de França i Navarra, gravat per Jean-Baptiste Scotin, París, André Morin, 1722 Histoire secrette de la conqueste de Grenade, París, C. Le Clerc, 1723 Œuvres mêlées de Madame de Gomez: contenant ses tragedies & differens ouvrages en vers et en prose, París, André Morin, 1724 (edició compartida amb Guillaume Saugrain). Inclouenː Habis; tragèdie Cléarque, tyran d'Héraclée, tragèdie Marsidie, reine des Cimbres, tragedie Semiramis, tragèdie Lettre sur le Poème de Clovis, 1725 Anecdotes persanes, dédiées au roy, París, J.-B. Mazuel, 1727 Crémentine, reine de Sanga; histoire indienne, París, Mouchet, 1727 Histoire du comte d’Oxfort, de Miledy d’Herby, d’Eustache de Saint-Pierre et de Beatrix de Guines au siège de la ville de Calais, sous le règne de Philippe de Valois, roi de France & de Navarré, en 1346 & 1347, París, G. Saugrain, 1728-1731, Calais, [editor desconegut], 1765 Le Triomphe de l’Éloquence, 1730 Entretiens nocturnes de Mercure et de La Renommée, au jardin des Thuilleries, París, Le Clerc Mouchet Saugrain; Prault, 1731 Histoire de Jean de Calais, roi de Portugal, ou La vertu recompensee, Brussel·les, Eugène-Henry Fricx, 1731 Cent nouvelles nouvelles, París, Veuve Guillaume, 1732-1739 (Els amants reclosos, de la setena part, s'inspiren en la famosa novel·la de Claudine Guérin de Tencin, Mémoires du comte de Comminge) Cléarque, tyran d'Héraclée, tragèdia, Utrecht, E. Neaulme, 1733 (ja publicada en Œuvres mêlées el 1724) La Jeune Alcidiane, París, Guillaume-Denis David, 1733 Histoire d'Osman premier du nom, XIXe empereur des Turcs, et de l'impératrice Aphendina Ashada, París, Prault père, 1734 Marsidie, reine des Cimbres, tragedie, Utrecht, Étienne Neaulme, 1735 (ja publicada en Œuvres mêlées el 1724) Semiramis, tragédie, Utrecht, Étienne Neaulme, 1737 (ja publicada a les Œuvres mêlées el 1724) Histoires du comte d'Oxford, Miledy d'Herby, d'Eustache de S. Pierre, et de Beatrix de Guine, La Haia, J. Gallois, 1738

Referències

Categoria:Escriptors francesos del segle XVII Categoria:Novel·listes parisencs Categoria:Dramaturgs parisencs Categoria:Dramaturgs francesos en francès Categoria:Dramaturgs del segle XVII Categoria:Dramaturgs del segle XVIII Categoria:Escriptors amb pseudònim Categoria:Morts el 1770 Categoria:Morts a Saint-Germain-en-Laye Categoria:Escriptors nascuts al segle XVII Categoria:Escriptors morts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1684