Widad Qamari () (Jerusalem, Mandat Britànic de Palestina, 1939 - Amman, 30 de juny de 2022) va ser una activista política palestina, militant del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP) i la Unió General de Dones Palestines (UGDP). La seva trajectòria, marcada per l'exili, la lluita clandestina i el feminisme, la va convertir en una figura inspiradora per a moltes generacions d'activistes.
Trajectòria Nascuda en una família palestina nativa de la ciutat de Jerusalem, va començar a treballar en escoles de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA). Va ser una de les primeres dones activistes del Moviment dels Nacionalistes Àrabs (MNA) i cofundadora de la Unió General de Dones Palestines (UGDP), promovent moviments polítics entre dones i estudiants a les escoles on treballava.
Pel seu activisme va ser perseguida i arrestada el 1966. Després de la Guerra dels Sis Dies, les autoritats israelianes la van vincular amb els militants palestins als qui havia subministrat armes, i van emetre una ordre de deportació en contra seva. En resposta, va fugir a la frontera amb Jordània i, més tard, se la va considerar una de les fundadores del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP). El seu treball a l'organització va incloure moltes de les missions de Wadi Haddad, així com la fugida de presó del secretari general George Habash.
L'SHMS News Agency va assenyalar que era coneguda «per tots els combatents de totes les faccions com a posseïdora d'una puresa revolucionària i una gran capacitat per a l'acció encoberta i la preparació per a la lluita armada dins dels territoris ocupats, des del començament mateix de la seva resistència». El Portal de Refugiats Palestins va qualificar la seva «lluita [...] una inspiració per a moltes dones palestines de la seva generació i de les generacions posteriors en el Front Popular». La seva autobiografia també va inspirar la novel·la de Ghassan Kanafani, Barquq Naysan (1972).
El 1982, les autoritats saudites la van arrestar per les seves connexions amb el FPAP. El 1986, després de sortir de la presó i mudar-se a Damasc, va esdevenir una de les primeres integrants de la Unió de Comitès de Dones Palestines. Posteriorment, va tornar a Palestina, on va treballar com a bibliotecària al Centre de Recerca de Palestina. Tanmateix, el 1990 va tornar a Jordània. Malgrat la seva reticència inicial a parlar sobre la seva experiència en el moviment, fins i tot amb els mitjans de comunicació, el 2007 va acceptar aparèixer a la pel·lícula documental Tell Your Tale, Little Bird. L'obra, dirigida per la directora Arab Loutfi, narra les experiències de set combatents àrabs, com ara Leila Khaled, Amina Dahbour o Theresa Halsa. A nivell d'amistats va ser pròxima a l'esposa de George Habash, Hilda.
Va morir el 30 de juny de 2022 a Amman, a l'edat de 83 anys, per causes naturals.
Referències
Categoria:Morts el 2022 Categoria:Activistes palestins Categoria:Morts a Amman Categoria:Militants del Moviment dels Nacionalistes Àrabs Categoria:Militants del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics jerosolimitans Categoria:Polítics morts al segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1939