miniatura|Zona sota el Comandament, abans de la separació del Comandament de Pèrsia i l'Iraq El Comandament de l'Orient Mitjà (anglès: Middle East Command), més tard Forces Terrestres de l'Orient Mitjà (Middle East Land Forces), va ser un Comandament de l'Exèrcit Britànic establert abans de la Segona Guerra Mundial a Egipte. La seva funció principal era comandar les forces terrestres britàniques i coordinar-se amb els comandaments navals i aeris pertinents per defensar els interessos britànics a la regió de l'Orient Mitjà i la Mediterrània oriental.
Durant la Segona Guerra Mundial, el Comandament de l'Orient Mitjà va supervisar les operacions militars a la conca del Mediterrani i a l'Orient Mitjà i els seus voltants. Després de la derrota de les forces de l'Eix al desert occidental a la batalla d'El Alamein i el desembarcament de forces angloamericanes addicionals durant l'operació Torxa, va transferir el control de les forces terrestres al Quarter General de les Forces Aliades, recentment creat .
Paper del Comandament de l'Orient Mitjà El Comandament de l'Orient Mitjà es va establir a El Caire,Playfair, p. 459 durant el juny de 1939, a causa de les creixents tensions a Europa.Playfair, p. 32 El seu propòsit era proporcionar una estructura de comandament centralitzada en temps de guerra per als tres comandaments de l'exèrcit separats amb base a les zones de la Mediterrània i l'Orient Mitjà: Egipte, Sudan i Palestina/Transjordània.Playfair, p. 31 Durant els períodes de pau, el comandament exercia autoritat sobre les forces terrestres amb base a Egipte, Sudan, Palestina, Transjordània i Xipre.Playfair, p. 457 Tanmateix, si esclatava la guerra, l'àrea de responsabilitat del Comandament s'ampliaria per incloure la Somàlia Britànica, Aden, l'Iraq i les costes del Golf Pèrsic. A mesura que avançava la guerra, l'autoritat del Comandament de l'Orient Mitjà es va estendre a més zones, com ara Etiòpia, Eritrea, Líbia i Grècia.p.74, Bilgin El tinent general Sir Archibald Wavell, comandant del Comandament Sud al Regne Unit , va ser escollit com el primer oficial general comandant en cap, un càrrec que va assumir el juliol de 1939,Playfair, p. 457–459 i se li va atorgar el rang interí de general.
El Comitè de Defensa Imperial, en establir el càrrec de General Comandant en Cap del Comandament de l'Orient Mitjà, va prendre la decisió que els tres serveis haurien de ser responsables de la defensa de la Mediterrània oriental i l'Orient Mitjà.Playfair, p. 33 Com que el Comandament de l'Orient Mitjà només tenia autoritat sobre les forces terrestres, es va establir un triumvirat per formar l'Alt Comandament, Els altres dos membres d'aquest acord eren el Comandant en Cap Naval de la Mediterrània, l'Almirall Sir Andrew Cunningham, i el Comandant en Cap de l'Aire del Comandament de l'Orient Mitjà de la RAF, el Mariscal en Cap de l'Aire Arthur Longmore.Playfair, p. 478 El Comandant en Cap Naval de l'Estació de les Índies Orientals substituiria el Comandant en Cap Naval de la Mediterrània en absència d'aquest últim.
Wavell havia suggerit que, a causa de la situació complexa i incerta a la regió de l'Orient Mitjà, després del col·lapse de França, s'havia d'establir un comitè a la regió de l'Orient Mitjà, sota el lideratge d'un ministre del gabinet, per dur a terme les tasques delegades pel Ministeri de l'Interior, alliberant així la necessitat de consultar constantment el Gabinet de Guerra per obtenir instruccions. Tanmateix, es va acceptar un suggeriment alternatiu: s'establiria un comitè ministerial a Londres amb la tasca de mantenir contínuament sota revisió els afers de la regió de l'Orient Mitjà.Playfair (1956), p. 239 El 28 de juny de 1941, es va establir un càrrec, similar a la sol·licitud original presentada per Wavell, quan Oliver Lyttelton va ser nomenat ministre d'Estat a l'Orient Mitjà i enviat a l'Orient Mitjà. El seu paper era proporcionar als tres comandants en cap l'orientació política que necessitaven, assessorament sobre propaganda, guerra subversiva, finances i guerra econòmica.Playfair (1956), p. 240
El Comandament de l'Orient Mitjà, un cop establert, també havia de coordinar-se amb l'exèrcit francès a l'Orient Mitjà i Àfrica. El comandament també estava autoritzat a enllaçar amb l'Estat Major turc i possiblement, més endavant, amb l'Estat Major grec.Playfair, p. 458
Segona Guerra Mundial El 30 d'agost de 1939, el Comandament de l'Orient Mitjà va rebre instruccions que, si rebien un telegrama formal informant-los que existia un estat de guerra entre el Regne Unit i Itàlia, totes les mesures defensives preses contra els italians havien de ser el més no provocatives possible.Playfair, p. 41 Després de l'inici de la Segona Guerra Mundial al setembre i la ràpida derrota de Polònia al setembre de 1939, l'amenaça d'un atac de l'Eix des dels Balcans contra posicions britàniques a la regió de l'Orient Mitjà i la Mediterrània Oriental es va convertir en una possibilitat seriosa.Playfair, p. 48–49 El 19 d'octubre de 1939 es va signar el Tractat d'Assistència Mútua entre el Regne Unit, França i Turquia;Playfair, p. 51 el tinent general Archibald Wavell va signar en nom del Regne Unit.Playfair, p. 52 Després de la signatura d'aquest tractat, el Comandament de l'Orient Mitjà, així com els representants de la Royal Navy i la Royal Air Force, van ser autoritzats a iniciar converses amb l'estat major turc, i es va celebrar una nova conferència durant el març de 1940.Playfair, p. 53
Al mateix temps, Wavell va ordenar als seus comandants subordinats que comencessin a planificar operacions partint del supòsit que el Regne Unit aviat estaria en guerra amb Itàlia.Playfair, p. 54 El tinent general Henry Maitland Wilson, comandant de les forces britàniques a Egipte,Playfair, p. 42 havia de planificar la captura de Bardia i Jaghbub (Líbia) i examinar la possibilitat d'utilitzar forces especials. Wilson també havia de fer preparatius dins d'Egipte per rebre sis divisions addicionals. El tinent general Barker va rebre l'ordre d'estimar els requisits mínims per a la seguretat interna del mandat britànic de Palestina, no considerar un atac a Palestina des del nord una amenaça greu i estar preparat per reforçar l'exèrcit iraquià. Els oficials al comandament a Kenya i al Sudan van rebre la tasca de revisar les operacions amb l'objectiu de destruir i dispersar les forces italianes i donar suport als aixecaments locals, tot en suport de la principal ofensiva aliada, que es preveia llançar des de la Somàlia francesa. També es va demanar al general William Platt, comandant de les forces britàniques al Sudan, que considerés llançar una operació contra Kufra (sud de Líbia).Playfair p. 53 Després de l'octubre de 1939, com que els italians no havien fet cap moviment agressiu, la 7a Divisió Blindada i altres unitats es van retirar de la zona del front, mentre es duien a terme entrenaments i exercicis al desert.
esquerra|miniatura| El tanc creuer Mk I (A9) utilitzat per la 7a Divisió Blindada britànica El 15 de febrer de 1940, el càrrec de General Comandant en Cap de l'Orient Mitjà va ser rebatejat com a Comandant en Cap de l'Orient Mitjà. El nou títol va rebre algunes crítiques, ja que el comandament a l'Orient Mitjà era una empresa conjunta entre els tres serveis. Com que el cap del Comandament de l'Orient Mitjà només tenia autoritat sobre les forces terrestres, es va expressar la crítica que el nom hauria d'haver estat Comandant en Cap de l'Exèrcit o de les Forces Terrestres.Playfair, p. 63
Durant els primers nou mesos de la Segona Guerra Mundial, l'Orient Mitjà va estar tranquil. Això va ser fins a la declaració de guerra d'Itàlia el 10 de juny de 1940 i l'inici de la campanya de l'Àfrica Oriental. Tanmateix, malgrat la seva inferioritat en nombre de tropes, Wavell no només va ser capaç de defensar-se contra els atacs italians, sinó que al maig de 1941 va ser capaç de derrotar els italians i ocupar les seves colònies de l'Àfrica oriental d'Eritrea, Etiòpia i la Somàlia italiana.
Quan les tensions van augmentar a l'Iraq, Wavell —d'acord amb el comandant en cap de l'Índia— va suggerir als caps d'estat major el 9 de març de 1941 que, si s'havien de produir combats al país, aquests s'haurien de dur a terme "primer sota el control de l'Índia."Playfair (1956), p. 178
Mentrestant, Wavell havia enviat una força a l'Iraq per reprimir un cop d'estat per part d'elements simpatitzants de l'Alemanya nazi. El juny de 1941, va ordenar la invasió i ocupació de Síria i el Líban per evitar un possible suport a l'Iraq per part dels alemanys a través d'aquestes zones controlades per la França de Vichy. El juliol va ordenar a la força iraquiana la invasió anglosoviètica de l'Iran en cooperació amb les forces soviètiques del nord per salvaguardar els camps petrolífers. L'Iran i l'Iraq van ser transferits del Comandament de l'Orient Mitjà a un Comandament separat de Pèrsia i Iraq a l'agost de 1942.
Al desert occidental, el febrer de 1941, els britànics semblaven estar a punt d'envair les últimes forces italianes a Líbia. Això hauria posat fi al control de l'Eix a l'Àfrica. Aleshores, el rumb de la guerra es va girar en contra dels britànics, ja que els alemanys van atacar a través dels Balcans i van continuar ocupant Creta. Els alemanys van reforçar els italians a Líbia amb l'Afrika Korps, sota el comandament d'Erwin Rommel, i els britànics van patir més revessos. Wavell i Auchinleck van intercanviar posicions, Claude Auchinleck es va convertir en el comandant a l'Orient Mitjà i Wavell en el comandant a l'Índia. miniatura| El general Sir Harold Alexander, fotografiat aquí a l'agost de 1942 com a comandant en cap de l'Orient Mitjà, observa el front de batalla des d'un cotxe descapotable. A la seva dreta hi ha el general de divisió John Harding.
Mentre Auchinleck era al seu lloc, el Vuitè Exèrcit Britànic, que s'enfrontava a l'Afrika Korps alemany i a l'exèrcit italià, va ser comandat successivament pel general Sir Alan Cunningham i el tinent general Neil Ritchie. Ritchie va ser destituït després de les derrotes a mans de Rommel. Auchinleck va assumir ell mateix el comandament de camp i l'avanç italoalemany es va aturar a la Primera Batalla d'El Alamein. L'"Auk", com el coneixien les seves tropes, va lluitar contra el conservadorisme innat de l'establishment de l'exèrcit per aconseguir que les ales blindades i d'infanteria de l'exèrcit lluitessin juntes seguint el patró alemany, però només va tenir un èxit limitat.