Adelaide Anne Procter (Londres, 30 d'octubre del 1825 – íd., 2 de febrer del 1864) fou una poeta i filantropa britànica. Lluità per un gran nombre de causes, sobretot per les dones sense ocupació i per a les persones sense sostre; fou activista a favor del feminisme i treballà de periodista en diversos periòdics. Adelaide Procter mai no es va casar, i algunes de les seues poesies han fet pensar que tenia una orientació lèsbica. Va tenir una pèssima salut, potser a causa del treball caritatiu, i va morir de tuberculosi als 38 anys d'edat.Gregory (1998), pàg. 25.
La carrera literària d'Adelaide Procter començà quan era adolescent; els seus poemes es publicaven sobretot en els periòdics de Charles Dickens, Household Words i All the Year Round, i més tard en format de llibre. Les seues obres de caritat i la conversió al catolicisme semblen haver influenciat fortament la seua poesia, perquè solia escriure sobre la condició de viure al carrer, la pobresa i les dones sense recursos.
Adelaide Anne Procter era la poeta preferida de la reina Victòria. Les seues poesies foren editades diverses vegades. Coventry Patmore la va descriure com la poeta més popular de l'època després d'Alfred Tennyson. Als seus poemes se'ls va afegir música i es convertiren en himnes, i es publicaren als Estats Units i a Alemanya a més d'Anglaterra. A la primeria del s. XX la seua fama va disminuir considerablement i pocs crítics moderns han parat esment a la seua obra. Els qui ho han fet, però, asseguren que és significativa, en part perquè revela la forma en què les dones victorianes expressaven els sentiments, d'una altra forma reprimits.Vegeu Gregory (2004).
Biografia Primers anys Adelaide Anne Procter nasqué a Bedford Square en el districte londinenc de Bloomsbury el 30 d'octubre del 1825, filla del poeta i dramaturg Bryan Wryan Waller Procter (més conegut pel seu pseudònim Barry Cornwall) i de la seua esposa Anne Skepper. La família tenia molta relació amb la literatura: la novel·lista Elizabeth Gaskell solia visitar sovint la seua casa; el pare d'Adelaide era amic del poeta Leigh Hunt, de l'assagista Charles Lamb i del famós novel·lista Charles Dickens, i coneixien el poeta William WordsworthVegeu Blair (2004), 128. i el crític William Hazlitt. Bessie Raynor Belloc, un amic de la família, escrigué el 1895 que "totes les persones que tenien alguna pretensió literària semblaven viure entrant i eixint de la casa. Els Kemble, els Macready, els Rossetti, els Dickens, els Thackeray, mai no semblaven ser exactament visitants, sinó que pertanyien a la casa". L'escriptora i actriu Fanny Kemble va escriure que la jove Procter "semblava una xiqueta poeta, [amb] una expressió massa pensativa i trista per a una xiqueta tan petita».Vegeu Gregory (1998), 5.Vegeu O'Gorman (2004), 314.Vegeu Hickok i Woodall (1998), 519.Citat en Gregory (1999), 5.
Dickens comentà la intel·ligència primerenca de Procter. Per a ell, la jove Adelaide comprenia sense dificultat els afers als quals dedicava atenció:Com a lectora àvida, Adelaide Anne Procter fou en gran manera autodidacta; cursà, però, estudis en el Queen’s College de Londres l'any 1850. La universitat l'havia fundada dos anys abans, el 1848, Frederick Maurice, un socialista cristià; a la facultat també hi anaven el novel·lista Charles Kingsley, el compositor John Hullah i l'escriptor Henry Morley.Vegeu Gregory (1998), 13.
Començaments en la poesia i l'activisme esquerra|miniatura|273x273px|L'edició de 1861 de Victoria Regia, editada per Procter Adelaide Anne Procter va demostrar inclinació per la poesia des de molt petita. Tenia "un petit àlbum en què la seua mare li copiava a mà els seus passatges preferits, ja que la petita no sabia escriure... en lloc d'una nina, com tindria qualsevol altra xiqueta". Procter publicà el primer poema quan encara era una adolescent; el poema, Ministering Angels, va aparéixer en Heath's Book of Beauty el 1843. El 1853 envià la seua obra al diari de Dickens Household Words amb el pseudònim Mary Berwick, amb l'esperança que la seua obra fos jutjada pel seu mèrit en comptes de per l'amistat de Dickens amb son pare; Dickens no va descobrir la identitat de "Berwick" fins a l'any següent. La publicació del poema va donar principi a la llarga associació de Procter amb els diaris de Dickens; en total, l'autora publicà setanta-tres poemes en Household Words i set poemes en All the Year Round, la major part dels quals es va incloure en els seus primers dos volums de poesia, titulats Legends and Lyrics. També publicà algunes de les seues obres en Good Words i en Cornhill. A més de dedicar-se a la poesia, Procter edità el periòdic Victoria Regia, el qual va esdevenir la joia de la Victòria Press, "una empresa dedicada especialment a les publicacions feministes".Vegeu Dickens (1866), 2.Vegeu Dickens (1866), 1.Vegeu Chapman (2003), 31.
El 1851, Procter es va convertir al catolicisme. Després d'haver pres aquesta decisió, es feu molt activa en causes solidàries i feministes. Es fa membre del Grup de Langham Place, que pretenia millorar les condicions per a les dones, i travà amistat amb les feministes Bessie Raynor Parkes (més tard Bessie Raynor Belloc) i Barbara Leigh Smith, posteriorment Barbara Bodichon. Procter ajudà a fundar l'English Women's Journal el 1858 i, el 1859, la Societat per a la Promoció del Treball de les Dones, tots dos focalitzats en l'expansió de l'economia femenina i de les seues oportunitats d'ocupació. La seua companya activista Jessie Boucherett considerava Adelaide com l'"esperit alegre" de la Societat. El seu tercer volum de poesia, A Chaplet of Verses (1861), es va publicar per al benefici d'un refugi nocturn catòlic per a dones i xiquets que havia estat fundat el 1860 a Providence Row, a l'East End londinenc.Bessie Raynor Parkes Belloc en dona la data del 1849; Dickens el 1851 en la seua "Introducció" a l'edició del 1866 de Legends and Lyrics. La mare de Procter va llegir i estava d'acord amb la introducció; Gill Gregory diu que la data correcta n'és la de Gregory , 8.Citat en Gregory (1998), 27.Gregory (1998), pàg. 3.
Vida personal i darrers anys Adelaide Anne Procter es comprometé per a casar-se el 1858, segons una carta que el seu amic William Makepeace Thackeray li va escriure a les seues filles aquest any. Encara no es coneix, però, la identitat del promés de Procter, i el matrimoni mai no es va concretar. Segons el seu biògraf alemany Ferdinand Janku, el compromís sembla haver durat uns anys abans que el promés el trencàs. El crític Gill Gregory suggereix que Procter pot haver estat lesbiana i haver estat enamorada de Matilda Hays, una companya activista de la Societat per a la Promoció del Treball de la Dona. Altres crítics han catalogat la relació de Procter amb Hays com "emocionalment intensa". El primer volum de poesia de Procter, Legends and Lyrics (1858) li'l dedicà a Hays i aquest mateix any Adelaide va escriure un poema titulat "To M.M.H." (Per a M.M.H.) en què Procter "expressa amor per Hays... [Hays era] novel·lista i traductora de les obres de George Sand, i una figura controvertida… [que] es vestia amb roba d'home i havia viscut amb l'escultora Harriet Hosmer a Roma abans en la dècada dels 1850". Encara que molts hòmens van demostrar interés per ella, Procter mai no es va casar.Vegeu Gregory (1998), 21.Citat en Gregory (1998), 24.Vegeu Hoeckley (2007), 123.Més tard es publicà en Legends and Lyrics com a «A Retrospect».Vegeu Gregory (1998), 24.
Adelaide Anne Procter va caure malalta el 1862; Dickens i uns altres han suggerit que la seua malaltia es va deure al seu intens treball de caritat, el qual "sembla haver passat factura a la seua fortalesa". Va intentar millorar la salut amb una cura terapèutica alternativa a Malvern, Worcestershire, però l'intent no va donar resultat. El 3 de febrer del 1864, Procter va morir de tuberculosi, després d'haver estat prostrada al llit durant quasi un any. La premsa va descriure la seua mort com una “calamitat nacional”. Procter fou soterrada en el Cementeri Kensal Green.Vegeu Dickens (1866), 9; Lennox (1911).Vegeu Gregory (1998), 1.Citat a Gray (1999), 682.
Carrera literària La poesia d'Adelaide Anne Procter estava influenciada per les seues creences religioses i obres de caritat; la vida de les persones sense llar, la pobresa i les prostitutes foren els seus temes més freqüents. Els prefacis de Procter als seus volums de poesia accentuen la misèria de les condicions en què vivien els més humils. Un exemple és el seu poema The Homeless Poor (El pobre sense llar): In that very street, at that same hour, In the bitter air and drifting sleet, Crouching in a doorway was a mother, With her children shuddering at her feet.
She was silent – who would hear her pleading? Men and beasts were housed – but she must stay Houseless in the great and pitiless city, Till the dawning of the winter day. (51–58)Citat a Gregory (1998), 12.
En aquest carrer mateix, a aquesta hora mateixa, en l'aire amarg i o en l'arrufada d'aiguaneu, arraulida en un llindar hi havia una mare, amb els fills tremolant-li als peus.
Estava en silenci;– ¿qui podria oir la seua súplica? La gent i els animals eren a sa casa;– però ella ha de continuar sense llar en la gran i despietada ciutat, fins a l'aurora del dia d'hivern.
La religió de Procter també va influir en la seua selecció d'imatges i símbols;Hoeckley (2007), 127. Algunes vegades va emprar referències a la Mare de Déu, per exemple, per a «presentar-los als lectors seglars i protestants la possibilitat que una organització celestial critique l'estructura del poder de la ideologia de gènere victorià».
Procter escrigué un nombre considerable de poemes sobre la guerra (la majoria dels poemes publicats sobre açò en el periòdic Household Words),Markovits (2005), 472. tot i que rarament tractava directament el tema, perquè preferia deixar la guerra «com a fons, era quelcom que havia de ser inferit i no pas assenyalat directament».Markovits (2005), 473. Generalment, aquests poemes retrataven els conflictes com una cosa «que podria unir una nació que havia estat dividida per les diferències de classes».
Segons el crític Gill Gregory, Procter «no considerava obertament el tema conflictiu del poeta, en particular el de les poetes i el seu accés a la fama»,Gregory (1998), 56. a diferència de moltes altres autores de l'època, com ara Felicia Hemans i Letitia Elizabeth Landon. Procter escrivia principalment sobre la classe obrera, en particular les dones treballadores, i «les emocions de les dones antagonistes que no havien trobat del tot l'expressió».Gregory (1998), 57. Les obres de Procter sovint presentaven un sentimentalisme estètic propi de l'era victoriana,Mason (2006), 82, 86. però, segons Francis O'Gorman, el mostraven amb una «fortalesa peculiar»; Procter empra l'afecte emotiu sense simplificar-lo, per a mantenir «l'energia emocional [en tensió]... en contraposició a les complicacions i matisos». El llenguatge d'Adelaide, però, era simple; li va expressar a una amiga el seu «terror mòrbid que em mal interpreten o que no m'entenguen»,Citat en Gregory (1998), 66. i la seua poesia, per això, fou descrita com a «simple, directa i d'expressió clara».Gregory (1998), 66.
Reputació Procter fou «fabulosament popular»Gray (1999), 682. a mitjan del .
Llista d'obres Legends and Lyrics, primer volum, 1858 Legends and Lyrics, segon volum, 1861 A Chaplet of Verses, 1862 The Haunted House, una història curta coescrita amb Charles Dickens, Elizabeth Gaskell, Wilkie Collins, George Sala i Hesba Stretton
Referències
Bibliografia Armstrong, Isobel. "A Music of Thine Own: Women's Poetry — An Expressive Tradition". En Victorian Women Poets: A Critical Reader. Ed. Angela Leighton. Nueva Jersey: Blackwell Publishers, 1996. ISBN 0-631-19757-5. Belloc, Bessie Raynor. In a Walled Garden. Nova York: Macmillan and Company, 1895. No presenta ISBN. OCLC 2228445.