Un flamador. (anomenat flambador, coqueron, cocuron en occità i capucin en francès) és un estri de cuina que s'utilitza per fondre llard sobre trossos de carn cuits a l'ast i donar-los un gust de greix flamejat.
És una eina composta d'un con o embut de ferro amb un forat al seu extrem, fixat al cap d'un mànec o una vareta, llarga (essencial per protegir-se de la calor intensa del foc).
Tradicionalment el flamador es posava a rostir sobre la brasa i quan era roent s'hi ficava un tros de llard, que tan aviat fos deixa caure gotes. Aquest llard flamejat es fa ploure sobre la carn per tal d'ajudar a copsar encara més la carn, però també a perfumar-la conferint-li un gust fumat.
S'ha utilitzat a les cuines franceses des de l'Edat Mitjana. si bé actualment és absent d'algunes regions, ha sobreviscut fins avui en algunes regions d'Occitània, particularment a l'Avairon I també a la Catalunya del Nord.
Les seves versions més antigues eren fetes de ferro forjat o ferro colat.. També hi ha versions modernes d'acer disponibles.
Aquest instrument tradicional ha donat nom a diversos restaurants especialitzats en menjar a la brasa. L'utilitza el cap de cuina suec Niklas Ekstedt guardonat amb un estel Michelin, que ofereix receptes totes executades a foc obert..
Referències
Categoria:Vaixella Categoria:Estris de cuina