Dràcula: Una història d'amor o senzillament Dràcula (títol original en anglès, Dracula: A Love Tale; i en francès, Dracula) és una pel·lícula de romanç gòtica i fantasia romàntica en anglès i francès del 2025, escrita i dirigida per Luc Besson, basada en la novel·la de 1897 Dràcula de Bram Stoker. És protagonitzat per Caleb Landry Jones com el personatge epònim del Comte Dràcula, juntament amb Christoph Waltz i Zoë Bleu. Es va estrenar als cinemes de França el 30 de juliol de 2025 per SND i està previst que s'estreni als cinemes de Nord-amèrica el 6 de febrer de 2026. Es va doblar i subtitular al català.

Argument El príncep Vladimir de Valàquia renuncia a Déu i es converteix en Dràcula després de la mort de la seva dona Elisabeta durant una batalla amb els Otomans. Al llarg dels segles, Dràcula intenta rastrejar la reencarnació de la seva dona, creant agents vampírics per ajudar-los en la seva recerca i desenvolupant un perfum dissenyat per atraure les dones cap a ell.

Quatre-cents anys més tard, mentre negocia una transacció immobiliària amb l'advocat parisenc Jonathan Harker, Dràcula descobreix que la promesa de Harker Mina és la reencarnació que busca. Després d'empresonar Harker al seu castell, Dràcula es revigoritza amb la sang de les monges i es dirigeix a París a temps per a l'centenari de la Revolució Francesa. Amb l'ajuda de Maria, una de les seves seguidores vampíriques, Dràcula localitza Mina i, destruint el perfum, li recorda la seva vida passada com a Elisabeta i la porta de tornada a Valàquia, on ella li suplica que la converteixi en vampira per viure eternament al seu costat.

Una força expedicionària liderada per un sacerdot anònim i Harker assetja el castell de Dràcula. Durant la batalla, Dràcula s'enfronta al sacerdot, que l'insta a penedir-se dels seus camins i condemna Mina a la condemna eterna. Dràcula es deixa clavar en una estaca pel sacerdot i es desintegra als braços de Mina després de declarar-li el seu amor.

Repartiment Caleb Landry Jones com a Dràcula Christoph Waltz com a Sacerdot Zoë Bleu com a Elisabeta / Mina Murray Matilda De Angelis com a Maria Ewens Abid com a Jonathan Harker David Shields com a Henry Spencer Guillaume de Tonquédec com a Dumont Bertrand-Xavier Corbi com a Capità Targol Salomon Passariello com a Cavaller romanès Haymon Maria Buttinger com a Cardenal

Producció El febrer de 2024, es va anunciar que s'estava desenvolupant una adaptació de la novel·la de 1897 Dràcula de Bram Stoker, amb Luc Besson dirigint i escrivint el guió. Caleb Landry Jones i Christoph Waltz es van unir al repartiment en els papers principals.

Besson va dir que la seva fascinació pel projecte no va ser provocada per la història de Dràcula, sinó per l'actor Jones, amb qui va treballar a la seva pel·lícula del 2023 Dogman. Volent tornar a treballar amb ell, Besson va començar a pensar en altres papers que li serien adequats i es va decidir per Dràcula. "És un enfocament totalment romàntic", diu Besson sobre la seva adaptació. "Hi ha un costat romàntic al llibre de Bram Stoker que no s'ha explorat gaire. És una història d'amor sobre un home que espera durant 400 anys la reencarnació de la seva dona. Aquest és el veritable cor de la història, esperar una eternitat el retorn de l'amor."

En una altra entrevista, Besson va afirmar que: "Quan agafes la novel·la original, és una història d'amor real. Però com que en el moment [del llançament de la novel·la] no hi havia cinema ni efectes especials ni tot això, la gent es va sentir més atreta pels aspectes fantàstics i sanguinis [de Dràcula]. Així que ell [Dràcula] es va convertir en un mite de pel·lícula de terror quan en realitat, si aprofundim en la novel·la original, és una gran història d'amor. Així que volia tornar a aquest home que perd la seva dona i que malauradament és etern perquè Déu l'impedeix morir, i busca la seva dona durant 400 anys".

Luc Besson també va admetre: "No soc fan de les pel·lícules de terror, ni de Dràcula". També va declarar que volia fer una història d'amor tràgica-romàntica en lloc d'una pel·lícula de terror, tot i que va mantenir alguns aspectes de terror. El que més li interessava era explicar la història de Dràcula com la d'un home que intenta durant 400 anys trobar l'amor de la seva vida.

Estil visual Pel que fa a l'estètica visual de la pel·lícula, Luc Besson i el director de fotografia Colin Wandersman van decidir, ja en la preproducció, inspirar-se en la pintura flamenca i la tècnica pictòrica del clarobscur.

Vestuari El vestuari va ser dissenyat per Corine Bruand, basat en l'art conceptual de Patrice Garcia i Luc Besson. En total, es van crear 550 vestuaris per a la pel·lícula.

Després de ser dissenyada per Luc Besson, Corine Bruand i Patrice Garcia, l'armadura de Dràcula va ser elaborada per l'artesà Terry English, conegut pel seu treball a Joana d’Arc de Luc Besson i especialment per haver construït els vestits de criatura per a Alien de Ridley Scott.

El vestit d'Elisabet va ser confeccionat per la Manufacture Royale Bonvallet, prop d'Amiens, a França. El vel del tocat, que fa gairebé vuit metres de llarg, és una organza de seda (la més lleugera del món) procedent del Japó.

L'armadura dels soldats que es veu a la primera part de la pel·lícula va ser elaborada a Londres per l'equip que va treballar a Game of Thrones.

La majoria dels teixits van ser produïts pel taller francès BBC Jacquard, basats en dibuixos d'època.

Escenografia i accessoris L’escenografia va ser dissenyada per Hugues Tissandier, que ha treballat en nombroses pel·lícules de Luc Besson. Molts dels escenaris es van construir completament a l'estudi, incloses les habitacions interiors del castell (a diferència de l'exterior del castell, que es va crear principalment amb efectes visuals). La caixa de música, que apareix a la primera imatge de la pel·lícula i és un element significatiu de la història, està feta de llautó. El soc de Bagdad es va crear amb 1.500.000 pètals meticulosament preparats per l'equip de rodatge. Les pintures de Dràcula al gran menjador serveixen com un subtil homenatge, representant els principals actors que han interpretat Dràcula en adaptacions anteriors.

Maquillatge El maquillatge de la pel·lícula va ser supervisat per Julia Floch, Jean-Christophe Spadaccini i Denis Gastou, que treballen a la majoria de les pel·lícules de Luc Besson. Un total de 28 persones van participar en el departament de maquillatge. Fer que Dràcula semblés tenir 400 anys en certes escenes, tal com pretenia Luc Besson, va ser particularment complex. L'equip definitivament va utilitzar maquillatge protèsic, que no es podia reutilitzar. En total, es van crear gairebé 200 maquillatges protèsics per a la pel·lícula, incloent-hi el cap, el tors i les mans envellides de Dràcula. El maquillatge de les escenes en què Caleb Landry Jones va interpretar un Dràcula de 400 anys va requerir de sis a set hores de preparació, mentre que el maquillatge de Guillaume de Tonquédec, que va interpretar el científic, va trigar fins a tres hores. L'equip de maquillatge també va crear, entre altres coses, 35 caps falsos tallats de soldats otomans.

Rodatge Segons Collider, la fotografia principal va començar el 27 de març de 2024 a Kainuu, Finlàndia. S'ha informat que el motiu d'aquesta nova ubicació de rodatge són els paisatges nevats de la zona. El rodatge va durar de març a juliol de 2024 i va tenir lloc en diverses ubicacions, inclosa la regió de París als estudis Dark Matters de Tigery (Essonne). Per a les seqüències exteriors, Besson va instal·lar la seva càmera a Kuhmo, Finlàndia, i més tard va tornar a París per filmar una escena al Palais-Royal. La producció cinematogràfica, que va començar el juny de 2024 a París, es va haver d'afanyar abans de les restriccions de filmació imposades en preparació dels Jocs Olímpics de 2024.

Música Danny Elfman va començar a compondre la música de Dracula A Love Tale creant tres temes principals. El primer, molt romàntic, representa l'amor de Dràcula per la seva esposa perduda; sovint es toca amb una capsa de música, però també té variacions amb diferents instruments i ritmes segons l'escena. El segon tema és específic de la gran seqüència de dansa, mentre que el tercer pretén transmetre la naturalesa guerrera i vampírica de Dràcula. Un cop acordats aquests tres temes principals, Danny Elfman i Luc Besson van col·laborar en diversos motius musicals per expressar estranyesa, misteri i tensió, acompanyant les diferents escenes al llarg de la història.

Llançament Dracula: A Love Tale es va estrenar a França el 30 de juliol de 2025 per SND i està previst que s'estreni en uns 40 països des de l'agost de 2025 fins al febrer de 2026 per diverses distribuïdores.www.unifrance.org > Dracula

La pel·lícula es va projectar a la secció no competitiva "Gran públic" de la 20a Festa de Cinema de Roma i es va estrenar a Itàlia el 29 d'octubre de 2025 per Lucky Red.

També està seleccionada per a la competició oficial al LVIII Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya a Espanya.

Es va estrenar als cinemes als Estats Units i al Canadà el 6 de febrer de 2026 per Vertical.

Referències

Categoria:Pel·lícules en anglès del 2025 Categoria:Pel·lícules romàntiques de França Categoria:Pel·lícules basades en novel·les Categoria:Pel·lícules rodades a París Categoria:Pel·lícules de França del 2025 Categoria:Pel·lícules ambientades a París Categoria:Pel·lícules en francès Categoria:Pel·lícules de vampirs Categoria:Pel·lícules del 2025 doblades al català Categoria:Pel·lícules amb música de Danny Elfman