va ser una compositora, pianista, percussionista i pedagoga catalana establerta a Portugal. És considerada una de les figures més destacades i originals de la música contemporània a Portugal de la segona meitat del segle XX, reconeguda per un llenguatge musical d'avantguarda, sovint vinculat al teatre i l'escena.
La seva creació fa ressò de la reflexió sobre la inseparabilitat entre la vida i l'art, tot emfatitzant alhora la importància de la recerca sonora, corporal, gestual i literària de l'obra.
Va ser distingida amb la Medalla de Mèrit Cultural (1990) i la Comenda de l'Orde Militar de Sant Jaume de l'Espasa (a títol pòstum, 1992) de l'Estat Portuguès.
Biografia i formació Orígens i primeres composicions
Constança Capdeville va néixer a Barcelona el 1937, on va iniciar els seus estudis musicals. El 1951 Capdeville es va establir a Portugal (Caxias), amb la seva família, a causa de les circumstàncies socials i polítiques sorgides de la Guerra Civil Espanyola.
Va començar a compondre des de molt jove. Als 12 anys ja componia algunes peces petites, sempre amb títols (per exemple, "Caixinha de Música" [1950-1952], per a piano). Ja en les seves obres inicials és possible veure el seu interès pels components texturals i gestuals relacionats amb la música. A "Visions d'enfant" (1958-1959), una "Petite Suite pour piano" composta quan la compositora tenia uns vint anys, ja és possible trobar els accents de la importància que posteriorment es va donar a tots dos elements.
Formació acadèmica i recerca
Va continuar els seus estudis musicals al Conservatori Nacional de Lisboa, formant-se amb Lourenço Varela Cid (piano), Jorge Croner de Vasconcelos (composició) i Santiago Kastner (musicologia). Va especialitzar la seva formació musical en l'estudi de la música antiga (paleografia/transcripció, organologia, clavicordi i pràctica interpretativa) amb Mario Santiago Kastner. A més, va assistir a diversos seminaris d'anàlisi musical impartits per Nadia Boulanger, Croner de Vasconcelos i Luís de Pablo, entre d'altres.
Constança Capdeville va participar en alguns projectes de musicologia amb Gulbenkian, la Biblioteca Nacional i la Biblioteca d'Ajuda. També va col·laborar amb Mário de Sampaio Ribeiro en un estudi sobre el tractat Lux Bella de Domingos Marques Durán. L'estiu de 1962 va obtenir una beca de la Fundació Calouste Gulbenkian i va rebre classes de composició a Galícia amb Philip Jarnach. Això va donar lloc a l'obra Variações sobre o nome de Stravinski (Variacions sobre el nom de Stravinski), que li va valer el Premi de Composició del Conservatori Nacional.
Activitat artística i consolidació de l’estil
Juntament amb una generació de compositors que van estudiar a Darmstadt, va col·laborar en la renovació de la música portuguesa als anys 60.
Innombrables seminaris i cursos de perfeccionament la van portar a la presentació de les seves obres en festivals nacionals i internacionals. Va seguir de prop l'actuació de l'Orquestra Universitaria de Lisboa, en la qual va participar moltes vegades com a compositora i intèrpret. També va ser membre dels Minstrels de Lisboa, del grup de cambra Convivium Musicum i del Grup de Música Contemporània de Lisboa.
La seva carrera va rebre un impuls decisiu el 1969, quan la Fundació Calouste Gulbenkian li va encarregar l'obra Diferenças Sobre o Intervalo, amb primera audició a càrrec de l'Orquestra Gulbenkian durant el XIII Festival de Música Gulbenkian, cosa que li va permetre seguir el seu propi estil. Al llarg dels anys va participar regularment en aquests festivals.
Tetre musical i docència
Constança Capdeville va ser una precursora en l'escriptura d'obres de teatre musical a Portugal, un gènere al qual es va dedicar cada cop més, sobretot després de 1980 amb el grup ColecViva, fundat i dirigit per ella.
Després de completar els seus estudis musicals, Capdeville va ensenyar música al Conservatori Nacional i a la Universitat Nova de Lisboa. Va ser membre del Consell Portuguès de Música i de l'Associació de Compositors Catalans de Barcelona.
Reconeixements i darrers anys
Va guanyar la Medalla Portuguesa al Mèrit Cultural el 1990 i el 1992 va ser guardonada amb el títol honorífic estatal pòstum de Grau de Comendador da Ordem de Santiago de Espada.
Va morir a Caxias el 4 de febrer de 1992, a l'edat de 54 anys.
Carrera musical i estil compositiu Constança Capdeville va ser una creadora prolífica i amb una gran llibertat estètica. La seva trajectòria compositiva i performativa es va nodrir del diàleg amb figures cabdals de l'avantguarda i altres disciplines artístiques (filosofia, literatura, pintura) com John Cage, Mauricio Kagel o Edgar Varèse.
Les seves obres van ser interpretades en nombrosos festivals nacionals i internacionals. Malgrat la seva curta vida, el seu catàleg comprèn al voltant d'una vuitantena d'obres en gèneres diversos. El seu estil compositiu es caracteritza per:
Avantguarda i Experimentació: El seu llenguatge musical es va moure cap a l'avantguarda, incorporant elements experimentals i una exploració constant de les possibilitats tímbriques i rítmiques. La seva música sovint reflecteix un esperit inconformista i irreverent.
Música Escènica i Teatral: Es va distingir especialment en el camp de la música per a l'escena, el teatre i el cinema. Va crear espectacles que combinaven música, performance i humor, com els projectes ColecViva, Opus Sic i Palavras para Dentro. El seu enfocament teatral sovint incorporava cites musicals d'altres compositors, utilitzades amb un sentit de la ironia i la descontextualització. Les tendències ja presents a la música instrumental de Constança Capdeville s'afirmen dins del seu teatre-música: l'aspecte fortament multidisciplinari, l'escriptura amb formes obertes (on els temes es repeteixen més que no pas es desenvolupen, i on la nota polar substitueix la tònica), impregnada de cites, i afirmant la influència dels seus mestres compositors, com Wolfgang Amadeus Mozart, Claude Debussy, Eric Satie i Igor Stravinsky. Va triar textos d'escriptors i poetes, com Federico García Lorca, James Joyce, Blaise Cendrars, Edgar Allan Poe i T. S. Elliot, i els va citar repetidament. Particularment en el procés de collage, també es va referir a pintors com Salvador Dalí o Pablo Picasso i innovadors de la interpretació, com John Cage, Kurt Schwitters, Luciano Berio o Mauricio Kagel.
Arqueologia Musicològica: La recerca musicològica recent subratlla l'interès de Capdeville per la presència del passat en la música del present, un concepte denominat "Arqueologia Musicològica". Aquesta faceta es pot analitzar en obres com Mise-en-Requiem, on es juxtaposen elements històrics amb un tractament compositiu modern.
Obra de Cambra i Orquestral: Va compondre nombroses peces per a orquestra, com ara la ja esmentada Diferenças Sobre o Intervalo, i música de cambra, destacant el seu treball amb el grup Convivium Musicum.
Faceta pedagògica La faceta com a pedagoga de Constança Capdeville és considerada fonamental en el seu llegat i en el desenvolupament de la música portuguesa. El seu propi enfocament de l'activitat pedagògica va ser crucial per a la formació de noves generacions de músics i compositors com António de sousas Dias, Carlos Alberto Augusto o Miguel Azguime, Carlos Caires o Euricio Carrapatoso, entre d'altres, i per impulsar un canvi de mentalitats i paradigmes en la manera d'entendre la creació i la interpretació musical contemporània a Portugal.
Va exercir com a professora universitària al Departament de Ciències Musicals de la Universidade Nova de Lisboa i també va ser docent al Conservatori Nacional de Lisboa.
"El seu ensenyament estava orientat per un esforç per inspirar els joves amb les noves relacions que pretenia establir entre el gest musical, la sonoritat de les paraules i el text, el moviment i l'especialització física dels cossos, traslladant-los dels seus contextos a altres universos, en què assumeixen nous significats".
Constança solia referir-se a les seves notes biogràfiques a la seva activitat docent articulada en tres nivells (sempre amb la creació al centre): treballant amb estudiants de composició, interpretació i musicologia, a través d'una interrogació constant sobre la música, els seus límits, possibilitats i les seves articulacions amb altres expressions. Cal esmentar la seva participació en diverses reformes educatives.
La seva pedagogia era sovint descrita com poc convencional i centrada en el desenvolupament de la creativitat individual de l'alumne, allunyant-se d'un aprenentatge estricte o dogmàtic.
Discografia selecta Capdeville va compondre un centenar d'obres, incloent-hi música orquestral, obres teatrals i bandes sonores de pel·lícules, enregistrades en diverses col·leccions i àlbums, incloent-hi:
Teatre musical
1980: Uma hora com Igor Stravinsky 1981–5: Vamos satiar I, II, III (on music and texts by E. Satie) 1985: Don’t Juan 1987: Fe … de … ri … co … (50 aniversário da morte de F. García Lorca) 1988: The Cage (on music and texts by J. Cage) 1988: Para um Stabat mater 1989: Erik Satie, com toda a gente 1990: Wom, wom Cathy (To Cathy Berberian)
Ballet
1979: Libera me 1979: Dimitriana 1980: Lúdica 1982: Viva Picasso! 1983: Só longe daqui 1984: Zooalógica 1985: As troianas 1990: Fado, collab. C. Zingaro
Música escènica
1988: Conversa entre um contrabaixo e uma inquietaçäo (M. Cintra) 1988: La prose du transsibérien et de la petite Jeanne de France (B. Cendrars) 1990: Silêncio, depois (S. Beckett)
Música cinematogràfica
1979: Cerro maior (dir. L. Filipe Costa) 1990: Solo de violino (dir. M. Rüttler)
Música incidental
1981: Molly Bloom (J. Joyce) 1983: A casa de Bernarda Alba (Lorca) 1986: Pilades (P.P. Pasolini)
Música orquestral
1967: Diferenças sobre um intervalo 1990: … Et maintenant, écoute la lumière
Música de cambra i instrumental solista
1962: Variações sobre o nome de Stravinsky, org 1963: Sonata concertante, trbn, pf 1974: Momento I, fl, hp, perc, vn, va, vc, 1972, rev. 1979: Mise-en-requiem, fl, hp, vn, va, vc, pf, perc, tape 1980: In sommo pacis (One for Nothing), ob, va, db, pf, 1986: Amen para uma ausência (ob, va, db, pf)/(solo v, db, inst ens)
Vals
1987: Keuschheits Waltz, db, pf, 1987, arr. pf solo 1988: Border Line, t sax 1989: Di lontan fa specchio il mare (Joly Braga Santos, in memoriam), inst ens 1989: 1+1+1+1, 4 db
Música vocal
1985: … Vocem meam, 1v, 2 timp
Tècnica mixta
1979: Libera me, chorus, pf, perc, tape, lights 1981: Memoriae, quasi una fantasia I, 2 db (1 player), pf (2 players), 7–15vv, tape, lights; Esboços para um Stabat mater, fl, tpt, gui, hp, vn, va, vc, pf, perc, tape, lights, dancer 1982: Double, low v, pf, vc, tape, lights 1984: Avec Picasso, ce matin, pf, tape, lights 1986: Um quadrado em redor de Simbad, fl, pf, vib, actor, dancer, light
Reconeixements i Llegat Distincions Premi de composició del Conservatori de Lisboa (1962) Medalla de Mèrit Cultural (1990) Comenda de l'Orde Militar de Sant Jaume de l'Espasa (1992, a títol pòstum).
Arxiu El seu llegat musical i documental va ser cedit el 2012 i es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de Portugal, on constitueix una important font primària per a l'estudi de la música portuguesa del segle XX.A més de partitures (convencionals i/o prescriptives i gràfiques), guions generals (com en teatre o cinema, amb les línies principals), guions (per a so i llum o altres), imatges, diapositives, notes de la compositora, esbossos amb indicacions escèniques o altres tipus de documentació complementària útil per a la comprensió d'aquestes obres, també conté una col·lecció de seixanta-cinc cintes magnètiques.
Homenatges Se li han dedicat diverses jornades d'estudi i homenatge, com la celebrada el 2017 a la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la UNL.
Bibliografia Cruz, G. (2001). Capdeville, Constança. Grove Music Online.