Philippe Mario Aghion (nascut el 17 d'agost de 1956) és un economista francès que és Catedràtic d'Economia de les Institucions, la Innovació i el Creixement al Collège de France i Professor Catedràtic Kurt Björklund d'Innovació i Creixement a l'INSEAD. També és professor visitant a la London School of Economics.
Aghion i Peter Howitt són coneguts pel model Aghion–Howitt. Per aquest treball, van compartir la meitat del Premi Nobel d'Economia de 2025 "per la teoria del creixement sostingut a través de la destrucció creativa".
Biografia Philippe Aghion va néixer a París el 1956, és fill de Gaby Aghion, una dissenyadora de moda francesa i fundadora de la casa de moda francesa Chloé. Es diu que Gaby va encunyar la frase Prêt-à-porter.Chloé: A 60-Year Tradition of Pretty Prêt-à-Porter . Lauren Cochrane. The Guardian, 2 October 2012. El seu pare, Raymond Aghion, tenia una galeria d'art al Boulevard Saint-Germain.. Els seus dos pares provenen de famílies jueves d'Alexandria, Egipte. Més tard es van traslladar a París, al Barri Llatí, abans de comprar una casa a Neuilly-sur-Seine. En una entrevista, Aghion va recordar que va créixer envoltat d'artistes, incloent-hi Karl Lagerfeld.
Aghion es va graduar a la secció de matemàtiques de l'École normale supérieure de Cachan (ara ENS Paris-Saclay, Universitat París-Saclay), i va obtenir un diplôme d'études approfondies i un doctorat de troisième cycle (doctorat de tercer cicle) en economia matemàtica per la Universitat París I Panteó-Sorbona. Va rebre el seu doctorat en economia per la Universitat Harvard el 1987.
Aghion va començar la seva carrera acadèmica el 1987 quan es va unir al Massachusetts Institute of Technology (MIT) com a Professor Assistent. El 1989 va tornar a França i es va convertir en investigador al Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS). El 1990, va ser nomenat Cap adjunt d'economia del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD), abans de traslladar-se al Nuffield College, Oxford i després al University College de Londres el 1996. El 2002, va tornar a Harvard on es va convertir en Professor d'Economia Robert C. Waggoner, una càtedra que va ocupar fins al 2015 quan va ser nomenat Professor Centenari d'Economia a la London School of Economics (LSE).
El 2015, mentre era professor a la LSE, Aghion també va ser nomenat Catedràtic d'Economia al Collège de France.
El 2020, Aghion es va convertir en Professor Catedràtic Kurt Björklund d'Innovació i Creixement a l'INSEAD i director acadèmic del Laboratori d'Economia de la Innovació de l'INSEAD. Aquest any, va esdevenir professor visitant a la LSE i va continuar sent associat al Centre for Economic Performance de la LSE.
Recerca miniatura|A la Universitat de Boston (febrer 2015). Els seus primers treballs, a finals dels anys 80, es van centrar en la teoria de contractes i les finances corporatives, particularment amb Patrick Bolton i Oliver Hart, abordant mecanismes d'incentius, fallida i govern corporatiu. El 1992, juntament amb Peter Howitt, va proposar un model fundacional de la teoria del creixement endogen schumpeterià, centrat en la innovació i la destrucció creativa.
Aquesta publicació va obrir un ampli camp de recerca teòrica i empírica sobre els determinants del creixement i la política de creixement. Als anys 2000, això el va portar a explorar els vincles entre la competència, les institucions i el creixement, notablement la relació en forma d'U invertida entre la intensitat de la competència i la innovació. Posteriorment, la seva recerca es va ampliar a qüestions de desigualtat, mobilitat social i l'economia política de la innovació. El seu treball més recent examina els efectes de l'automatització, la intel·ligència artificial, la globalització, així com el creixement verd..
El seu treball ha estat criticat pel tecno-optimisme, una afecció al creixement del PIB com a indicador principal, i una comprensió limitada de la crisi ambiental multifactorial contemporània.. No obstant això, va declarar: "Crec que necessitem creixement perquè no podem distribuir allò que no produïm. Però vull que sigui inclusiu. Vull que tothom tingui la seva part, que hi participi". El seu cicle de conferències 2024–2025 al Collège de France se centra en el creixement verd,. on explica els impulsors d'una innovació més verda i, per exemple, presenta la seva recerca sobre el "decreixement endogen", amb Timo Boppart, Michael Peters, Matthew Schwartzman i Fabrizio Zilibotti..
Publicacions destacades Aghion, Philippe; Antonin, Celine; Bunel, Simon (2021): The Power of Creative Destruction: Economic Upheaval and the Wealth of Nations. Harvard University Press. . Aghion, Philippe; Howitt, Peter (2009); The Economics of Growth. MIT Press. Aghion, Philippe; Griffith, Rachel (2006). Competition and Growth. MIT Press. Aghion, Philippe; Durlauf, Steven N. (2005). Handbook of economic growth. 1A. Amsterdam: Elsevier. . Aghion, Philippe; Durlauf, Steven N. (2005). Handbook of economic growth. 1B. Amsterdam: Elsevier. . Aghion, Philippe; Howitt, Peter (1998). Endogenous growth theory. Cambridge, Massachusetts: MIT Press. .
Premis i reconeixements Cavaller de la Legió d'Honor (2012)
Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit (2018)
El 2019, Aghion i Peter Howitt van rebre el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en Economia. Premi Nobel d'Economia el 2025, amb Peter Howitt, "per la teoria del creixement sostingut a través de la destrucció creativa", mentre que l'altra meitat va ser per a Joel Mokyr.
Referències
Categoria:Premis Nobel d'Economia Categoria:Economistes parisencs Categoria:Alumnes de la Universitat de París I Panteó-Sorbona Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Membres corresponents de l'Acadèmia Britànica Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Professors de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts Categoria:Professors de la Universitat Harvard Categoria:Professors del University College de Londres Categoria:Jueus francesos Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Lieja Categoria:Nascuts el 1956