va ser una partisana italiana, afusellada pels nazis i condecorada amb la Medalla d'or al valor militar de la República Italiana.

Biografia Filla de Maria Clotilde Agnoletti Fusconi i Paolo Enriques, biòleg i germà de Federigo Enriques, matemàtic jueu i Professor universitari, va passar la seva joventut entre Nàpols, Sàsser i Florència, seguint els desplaçaments del seu pare en els seus successius càrrecs docents. Es va diplomar el 1926 al Liceu clàssic Michelangiolo de Florència. El 1932, després de graduar-se en història medieval, va guanyar l'oposició a l'Arxiu Estatal de Florència. El 1936 va assumir el càrrec de primera arxivera, però el 1938 va ser acomiadada a causa de la promulgació de les lleis racials antijueves.

Probablement per consell de la seva mare, que era catòlica, es va fer batejar i va ser contractada per la Biblioteca Vaticana com a paleògrafa. Després de l'Armistíci del 8 de setembre de 1943, es va unir al Moviment Social Cristià, seguint l'exemple del seu germà Enzo (membre del Partit d'Acció i futur senador de la República). El Moviment estava mal vist per la Democràcia Cristiana fins al punt de no ser ni tan sols inclòs al Comitè d'Alliberament Nacional, que es va federar amb el Partit d'Acció, d'ideologia socialista lliberal. Anna Maria Enriques va entrar en contacte amb els antifeixistes dels Castelli Romani i va ser convidada diverses vegades a Marino pel socialista cristià, Felice Tisei. Més tard, va ser reclamada a Florència, on va començar a col·laborar amb el Partit d'Acció Toscà, millor organitzat.

Va entrar en contacte amb grups de partisans que operaven a les zones de Livorno, Lucca,Val di Chiana i Val d'Orcia i es va incorporar a la xarxa d'espionatge (Radio CoRa) destinada a recopilar informació i retransmetre-la per ràdio als aliats.

Després de la detenció a Roma de diversos membres del Moviment Social Cristià que, sota tortura, van revelar les activitats d'Enriques Agnoletti, la contra intel·ligència feixista va decidir enviar-li un fals contacte, amb l'objectiu de desmantellar l'organització. Agnoletti va caure en el parany i va ser arrestada, juntament amb la seva mare, el 12 de maig i traslladada a Villa Triste (nom genéric amb que eren coneguts els lloc de detenció i tortura feixistes) el 15 de maig de 1944.

Després de ser interrogada, durant dues setmanes, vexada i torturada per Mario Carità i els esquadristes de la Banda Carità, fidels a Mussolini i a la República de Saló, sense aconseguir cap informació, va ser traslladada a la presó de Santa Verdiana i afusellada el 12 juny 1944, a la riba del torrent Terzolle, a la zona de Cercina de Sesto Fiorentino, juntament amb el capità Italo Piccagli (un dels fundadors de Radio CoRa), i quatre paracaigudistes, el sergent Pietro Ghergo de Recanati, el caporal Dante Romagnoli de Macerata, el soldat Ferdinando Panerai de Florència, F. Franco i un partisà txecoslovac, que va romandre desconegut perquè el seu nom i adreça, escrits a les parets del centre de detenció de Villa Triste, a la Via Bolognese, 67 de Florència, van ser esborrats, després de l'Alliberament, pels propietaris de la casa.

Reconeixements L'institut científic estatal "AM Enriques Agnoletti" de Sesto Fiorentino i Campi Bisenzio va rebre el seu nom, així com l'escola primària de Rimaggio-Padule a Bagno a Ripoli, l'escola primària Enriques-Capponi de Florència i el 1979 la primera escola bressol pública del municipi de Campi Bisenzio. El 1949, els socialistes cristians de Marino, a la província de Roma, on Agnoletti, li van dedicar una placa commemorativa, col·locada al jardí públic de la Piazza Garibaldi, al barri de Borgo Garibaldi. Un'altra placa commemorativa l'honora, juntament amb els seus companys, al bosc de Cercina, a Sesto Fiorentino, en el lloc de l'execució. El seu nom apareix al Santuari dels partisans florentins de Rifredi. Una placa la commemora a l'institut "Michelangiolo" de Florència. L'Aula Magna de l'institut científic "Federigo Enriques" de Livorno porta el nom d'Anna Maria Enriques Agnoletti. Una escola bressol de Siena porta el nom d'Anna Maria Enriques Agnoletti. El 2005 se li va dedicar una placa commemorativa a l'Arxiu Estatal de Florència. El 31 de maig de 2023, també se li va dedicar un gran mural en una de les parets exteriors de l'institut científic "Agnoletti" de Sesto Fiorentino.

Honors Medalla d'or al valor militar

Referències

Bibliografia

Categoria:Jueus italians Categoria:Guardonats amb la Medalla d'Or al Valor Militar Categoria:Bolonyesos Categoria:Membres de la Resistència italiana Categoria:Afusellats Categoria:Morts a la Toscana