miniatura|Cel·la ATM, amb el camp HEC L'entramat basat en CRC és un tipus de sincronització de trames que s'utilitza en el mode de transferència asíncrona (ATM) i altres protocols similars.
El concepte d'entramat basat en CRC va ser desenvolupat per StrataCom, Inc. per tal de millorar l'eficiència d'un protocol d'enllaç de mode de transferència asíncrona (ATM) preestàndard. Aquesta tecnologia es va utilitzar finalment en els principals protocols d'enllaç del mateix ATM i va ser un dels desenvolupaments més significatius de StrataCom. Una versió avançada de l'enquadrament basat en CRC es va utilitzar en el procediment d'entramat genèric (GFP) UIT-T SG15 G.7041, que s'utilitza en diversos protocols d'enllaç de paquets.
Visió general de l'entramat basat en CRC El mètode d'entramat basat en CRC reutilitza la comprovació de redundància cíclica de la capçalera (CRC), que és present a l'ATM i altres protocols similars, per proporcionar enquadrament a l'enllaç sense cap sobrecàrrega addicional. A l'ATM, aquest camp es coneix com a camp de control/comprovació d'errors de capçalera (HEC). Consisteix en la resta de la divisió dels 32 bits de la capçalera (presos com els coeficients d'un polinomi sobre el camp amb dos elements) pel polinomi El patró 01010101 s'aplica a una operació XOR amb el residu de 8 bits abans de ser inserit a l'últim octet de la capçalera.
Constantment comprovat a mesura que es transmeten les dades, aquest esquema és capaç de corregir errors d'un sol bit i detectar molts errors de diversos bits. Per a un tutorial i un exemple de càlcul del CRC, vegeu matemàtiques de les comprovacions de redundància cíclica.
La capçalera CRC/HEC és necessària per a un altre propòsit dins d'un sistema ATM, per millorar la robustesa en el lliurament de cel·les. L'ús d'aquest mateix camp CRC/HEC per al segon propòsit de l'enquadrament d'enllaços va proporcionar una millora significativa en l'eficiència de l'enllaç respecte a altres mètodes d'enquadrament, perquè no es requerien bits addicionals per a aquest segon propòsit.
Un receptor que utilitza un enquadrament basat en CRC desplaça els bits al llarg del flux de bits rebut fins que troba una posició de bit on el CRC de la capçalera és correcte diverses vegades. Aleshores, el receptor declara que ha trobat el marc. S'aplica una funció d'histèresi per mantenir el receptor bloquejat en presència d'una taxa d'error moderada.
En enllaços on ja hi ha un mecanisme de bloqueig de bytes present, com ara dins d'una trama E-carrier o SDH, el receptor només necessita fer un desplaçament de bytes (en lloc de desplaçament de bits) al llarg del flux de dades de recepció per trobar el bloqueig.
Invenció de l'entramat basat en CRC StrataCom va produir el primer producte comercial ATM (preestàndard), l'IPX. L'IPX utilitzava cel·les de 24 bytes en lloc de les cel·les de 53 bytes de l'ATM, i les definicions de camp eren lleugerament diferents, però la idea bàsica d'utilitzar cel·les curtes i de longitud fixa era idèntica. El primer producte de StrataCom tenia T1 (1.544 Enllaços basats en Mbit/s) que incloïen un CRC de capçalera de 5 bits, similar al CRC de capçalera de 8 bits d'ATM.
T1 és un protocol de multiplexació per divisió de temps (TDM) amb càrregues útils de 24 bytes transportades en una trama de 193 bits. El primer bit de cada trama transporta un bit d'un patró especial. Un receptor troba aquest patró especial buscant seqüencialment la posició del bit a les dades de recepció on apareix un bit d'aquest patró cada 193 bytes. Per a StrataCom va ser convenient fer que la longitud d'una cel·la fos igual a la longitud d'una trama T1US4771425A Synchoronous packet voice/data communication system perquè hi havia al mercat un circuit integrat útil per a la creació de trames T1 de Rockwell. Aquest dispositiu va trobar la trama TDM de 193 bits de longitud i va publicar els 24 bytes en una forma que es podia utilitzar de manera efectiva.
Quan va arribar el moment de produir un producte europeu, el benefici d'utilitzar trames de 24 bytes es va convertir en un inconvenient. El format europeu E-carrier (E1) té una trama de 32 bytes de les quals 30 bytes podien transportar dades. La primera proposta de l'equip de desenvolupament utilitzava el protocol HDLC per encapsular una seqüència de cel·les de 24 bytes en un flux de bytes recollit de les càrregues útils E1 de 30 bytes. Això era altament ineficient perquè HDLC té una sobrecàrrega elevada i dependent de les dades. Posteriorment, l'equip del projecte es va adonar que podien basar l'enquadrament en el CRC.US5072449A Packet framing using cyclic redundancy checking Es va dissenyar un circuit que examinava el flux de bytes entrant que sortia del dispositiu enquadrador E1 i trobava una posició de byte per a la qual el valor CRC de la capçalera era consistentment correcte. Aquest equip també va crear una forma més tolerant a errors de la tècnica.US5128945A Packet framing using cyclic redundancy checking
Una tècnica relacionada va ser patentada el 1984. Aquesta tècnica utilitza el CRC per trobar l'inici de trames de 50 bits compostes per una càrrega útil de dades de 36 bits, un CRC de 13 bits i un únic indicador d'inici de trama d'1 bit.US4468770A Data receivers incorporating error code detection and decoding
Referències
Categoria:Protocols de xarxa Categoria:Telecomunicacions