alt=Fosco Maraini|miniatura|Fosco Maraini Il lonfo és un poema de l'escriptor italià Fosco Maraini l’any 1978. És un dels exemples més paradigmàtics del que l’autor va definir com “metasemàntica”, una llengua totalment inventada però que segueix regles sintàctiques i ortogràfiques i recorda fonèticament a una llengua d’origen, en el cas de Mariani, a l’italià. L’objectiu de Mariani era, més que explicar clarament uns sentiments, uns fets, o una història, provocar unes sensacions en el lector. I exigir d’aquesta manera la seva intervenció, ja que es converteix en un agent més de la creació literària “El lector no només esdevé accionista de la fàbrica de poesia, sinó que immediatament passa a formar part de la junta directiva i també ha d'assegurar la producció de l'emoció lírica.”
Aquest és un fragment del poema:
Il lonfo non vaterca né gluisce
E molto raramente barigatta,
ma quando soffia il bego a bisce bisce
sdilenca un poco, e gnagio s'archipatta.
El poema es va fer conegut sobretot per la recitació de Gigi Proietti l'any 2005, a la televisió, durant la transmissió (Speciale per me - meno siamo meglio stiamo / Especial per a mi - com menys som, millor estem).
Referències
Enllaços als articles «"Il lonfo", la poesia resa celebre dall'interpretazione di Gigi Proietti» (en italià), 03-11-2020. [Consulta: 1r desembre 2025]. Nasi, Gian Franco. «FOSCO MARAINI: Il Lonfo» (en italià), 08-10-2023. [Consulta: 1r desembre 2025]. «Fosco Maraini».05-10-2025. «Poesia metasemàntica». 28-01-2025.
Categoria:Poemes Categoria:Obres literàries del 1978