En geografia i geologia, una chapada és una zona elevada d'extensió considerable, amb una part superior essencialment plana i delimitada per escarpaments, característica del Brasil. Les seves vores són zones sotmeses a processos erosius, mentre que l'àrea planera superior és adient inclús per a l'explotació agrícola mecanitzada.
En el paisatge brasiler, es tracta de formacions típiques situades en territoris on es troben els biomes de Cerrado, Caatinga i Mata Atlàntica, i concentrades principalment a les regions del nord-est i sud-est. Igual que succeeix amb els penya-segats i altiplans, els escarpaments es troben protegits per la legislació ambiental brasilera, que les tracta com a zones de preservació permanent.
Les chapadas més conegudes del Brasil són: Chapada Diamantina (Bahia), Chapada dos Guimarães (Mato Grosso), Chapada dos Veadeiros (Goiás) i Chapada das Mesas (Maranhão).
Referències
Categoria:Accidents geogràfics Categoria:Geografia del Brasil