La febre cultural dels anys huitanta () va ser una tendència cultural produïda a la Xina continental durant la dècada del 1980. En aquell moment, es produeix una renaixença cultural on els principals temes debatuts eren la modernització i la cultura tradicional, així com el confucianisme. 作者單位: 中央党校研究生部 Segons alguns estudiosos, l'evolució de la nova tendència cultural dels anys huitanta es va produir com la successió de quatre tendències: "l'antirevolució cultural", "l'antifeudalisme", "l'antitradició" i després l'anomenada "febre cultural". El fil conductor que travessava cada etapa era la reflexió sobre el paper de la Revolució Cultural. A més, la "il·lustració" va ser l'atribut bàsic de tota la dècada del 1980, de manera que tota la dècada del 1980 és considerada a la Xina com la "nova era de la il·lustració".
Història A finals de 1980, Li Zehou va publicar el llibre "El curs de la bellesa". La "febre estètica" que se'n va derivar va inspirar la gent a reflexionar sobre els seus estils de vida, incloent-hi el pensament revolucionari i la moda revolucionària, i es va convertir en la precursora de la febre cultural i del moviment de la il·lustració. El 1982, Pang Pu va publicar un article al Diari del Poble titulat "Hauríem de prestar atenció a l'estudi de la història cultural". Es consideren tots dos treballs com el preludi de la febre cultural dels anys huitanta. Un tercer treball influent fou la "Teoria del renaixement del confucianisme". Els estudiosos que publicaren aquells treballs defensaven que la eixida per a la Xina rau en el renaixement del confucianisme. A més, Wang Yuanhua i altres van proposar la "Nova Il·lustració", defensant el retorn de l'esperit del Moviment del Quatre de Maig, la "democràcia" i la "ciència", i van fundar la revista "Nova Il·lustració" a Shanghai el 1988.
A mitjans de la dècada, la nova il·lustració i la bogeria cultural també van formar una tendència d'"antitradicionalisme". L'auge de la cultura liberal i la "Nova Onada del 85" van marcar el naixement de l'art xinés contemporani. Alguns estudiosos van defensar que la modernització no es podia aconseguir sense tradició. La sèrie documental "He Shang" emesa per la Televisió Central de la Xina el 1988 va ser un representant de l'antitradicionalisme. He Shang va analitzar i criticar molts símbols culturals tradicionals xinesos, on es creia que la Xina era una civilització del riu Groc i Occident era una civilització marítima, i després va proposar una civilització blava, exigint que la Xina s'obrira al món exterior i aprenguera de la civilització avançada d'Occident. Al mateix temps, la visió de la "occidentalització completa" va tornar a sorgir i es va convertir en l'orientació principal d'una generació de joves. Davant la realitat que la bretxa entre la Xina continental i Hong Kong, Taiwan i els països occidentals era enorme, molta gent a la Xina continental en aquell moment creia que la modernització i l'occidentalització eren equivalents. Alguns estudiosos creuen que el pensament dominant a la Xina continental a la dècada de 1980 era el de l'occidentalització completa, però de cap manera era "l'aprenentatge occidental com a focus principal". En aquell moment, la gent realment utilitzava un concepte general d'occidental o modernització per "oposar-se a la tradició" i criticar l'anomenat feudalisme. Era només una ferramenta utilitzada pels crítics per "oposar-se a la tradició".
Després de l'incident del 4 de juny de 1989, es considera que el moviment perd moment, i eventualment desapareixeria.
Referències
Categoria:Història de la Xina Categoria:Cultura de la República Popular de la Xina