Slay ( /sleɪ/) és un argot col·loquial anglès que possiblement es va originar durant el , però que va adquirir la seva connotació actual a partir de la cultura ball a la dècada de 1970. Originalment tenia un significat similar a «aquesta broma ha estat demolidora (matadora)», ja que slay es tradueix com «matar», però des d’aleshores ha adquirit una nova definició que identifica el seu significat amb estar impressionat o d'acord.

Història Tot i que el terme slay s’utilitza sovint en el context d’«assassinar», el primer ús del terme com a argot apareix per primera vegada el 1593, amb un significat similar a «pixar-se de riure». Després, va haver-hi unressorgiment durant els feliços anys vint amb un significat semblant.

El terme es va popularitzar durant la dècada de 1970 en espais habitats principalment per comunitats negres, llatines i queer com a resultat de la cultura ball, guanyant-se lloc en l’anglès afroamericà vernacle. Així, slay va rebre una atenció considerable després de l’estrena de Paris is Burning, pel·lícula que documentava la cultura ball a la ciutat de Nova York el 1990, ja que el terme s’utilitzava a aquesta sovint a la pel·lícula. És aquí on slay va començar a adquirir la connotació d’«impressionant».

Amb la seva prominència dins de la comunitat LGBT, el terme ha anat experimentant un creixement més enllà d’aquestes comunitats des del 2009 com a resultat del programa RuPaul’s Drag Race, on slay, al gual que altres termes utilitzats principalment dins la comunitat LGBT, era emprat entre els concursants. El programa també utilitzaria la paraula en un especial del 2018, RuPaul’s Drag Race Holi-slay Spectacular, i l’ús de la paraula per part de RuPaul es convertiria en un mem d’Internet.

El terme va assolir una difusió generalitzada l’any 2016 arran del seu ús per part de la cantant Beyoncé a la cançó «Formation», que va presentar durant la Super Bowl 50. A la peça, hi apareix la línia repetida «Cause I slay (slay), I slay (hey)» entre les estrofes, així com al final de versos com «ara entrem en formació», seguida de la resposta «cause I slay».

Des d’aleshores, slay ha guanyat una notable popularitat i un ús molt estès a les xarxes socials. Com a resultat, ha generat un debat sobre si aquesta ampliació de l’ús del terme, originari de l’anglès afroamericà vernacle, constitueix una forma d’apropiació cultural.

Vegeu també Voguing

Referències

Categoria:Cultura LGBT