Khalchayan (en , també Khaltchaïan) és un jaciment arqueològic, que degué ser un petit palau o una sala de recepció, situat a prop de la moderna ciutat de Denov al Surjandarin del sud d'Uzbekistan. És a la vall del riu Surjandarin, un afluent septentrional de l'Oxus (modern Amudarià).
Estàtues de terracota El jaciment sol atribuir-se als primers kuixan, o als seus avantpassats els yuezhi/tocaris. El va excavar Galina Pugachenkova entre els anys 1959 i 1963. Les parets interiors estan decorades amb escultures d'argila i pintures datades de mitjan segle I abans de la nostra era, però es creu que representen esdeveniments ja del II ae. Abdullaev, Kazim (2007). «Nomad Migration in Central Asia (in After Alexander: Central Asia before Islam)». Proceedings of the British Academy (en anglés) 133: 91. Consultado el 30 de desembre de 2023. «"It is possible to attribute the Khalchayan reliefs to the first century BC archaeologically, but the historical events reflected in them belong to an earlier period, i.e. to around the middle of the second century BC." «[És possible atribuir arqueològicament els relleus de Khalchayan al segle I ae, perè els fets històrics reflectits pertanyen a un període anterior, és a dir, a mitjan segle II ae.]»».
Sembla que algunes de les escenes escultòriques de Khalchayan representen els kuixan lluitant contra els saques. Els yuezhi es mostren amb un port majestuós, mentre que els saques es representen típicament amb bigots laterals en actituds més o menys grotesques.
Retrat d'un rei part Es va descobrir el bust d'un rei part entre les escultures de Khalchayan, i el període de temps i la semblança numismàtica indiquen que podria representar Vardanes I quan buscava refugi, i possiblement una aliança, a Bactriana en la cort dels yuezhi. Tàcit va explicar que Vardanes "es refugià entre els bactrian", després del seu fracàs en el setge de Selèucia del Tigris cap a l'any 35. Aquests esdeveniments podrien donar un terminus post quem del 45-47 per al retrat de Khalchayan del rei part, un període en el qual el governant kuixan contemporani podria haver sigut Kujula Kadphises.
Influències
miniatura|Medalló amb el rei kuixan en un tron, Kalchayan, Segons Benjamin Rowland, l'art de Kalchayan de la fi del segle II abans de la nostra era deriva en última instància de l'art hel·lenístic, i potser de l'art de les ciutats d'Alexandria d'Oxiana i Nasa, però també té semblances amb el posterior art grecobudista de Gandhara i fins i tot pot haver estat l'origen del seu desenvolupament.
Rowland crida l'atenció sobre la similitud dels tipus ètnics representats a Khalchayan i l'art de Gandhara, i també en l'estil del retrat. Per exemple, Rowland troba una gran proximitat entre el famós cap d'un príncep yuezhi de Khalchayan, i el cap de Bodhisattva gandharià, posant com a exemple el cap gandharià d'un Bodhisattva del Museu d'Art de Filadèlfia. També crida l'atenció la semblança del Bodhisattva de Gandhara amb el retrat del governant kuixan Hereo. Segons Rowland, l'art bactrià de Khalchayan va sobreviure així durant segles gràcies a la seua influència en l'art de Gandhara, gràcies al mecenatge dels kuixan.
Segons l'investigador xinés Duan Qingbo, director de l'equip d'excavació de la necròpoli dels Guerrers de terracota (210-209 ae) entre 1998 i 2008, l'estil i les tècniques de construcció de les estàtues de Khalchayan s'assemblen molt als dels guerrers, i això indica algun tipus d'influència artística.
Referències
Categoria:Jaciments arqueològics de l'Uzbekistan