El lliri gínjol (Iris xiphium) és una espècie del gènere Iris, de la família Iridàcies, És una espècie bastant rara de trobar al medi natural, normalment en indrets humits i sorrencs, prop de la costa. Per les seves flors espectaculars, ha estat sovint cultivat com a planta ornamental sota la denominació de lliri espanyol o lliri d'Holanda (malgrat que no visqui a Holanda com a planta silvestre).
Descripció És una espècie bulbosa, que pot arribar a uns 80 cm d'alçada, amb les fulles linears, canaliculades i diferents en ambdues cares. Aquests són els caràcters que permeten diferenciar-los d'altres espècies silvestres d'aquest gènere (que són rizomatoses i amb fulles iguals per les dues cares), a excepció del Iris latifolia (que també s'havia anomenat antigament Iris xiphioides) però que viu a l'alta muntanya i fa flors més grans.
Les flors són blaves, violetes, més rarament blanques. Una varietat bastant freqüent a la part més occidental de la seva àrea de distribució (Extremadura, Portugal) té les flors grogues i s'havia anomenat Iris lusitanica. En horticultura s'han creat nombroses varietats de colors diferents. Fan uns 6 cm de diàmetre i a la natura floreix entre marc i juny.
Les fulles de color verd grisenc, glauques, emergeixen a la tardor i són presents a l'hivern i creixen entre 20 i 70 cm de llarg.
Hàbitat i distribució És una espècie de distribució mediterrània occidental que viu (de forma natural) a Algèria, Còrsega, França, Itàlia, el Marroc, Portugal, Sardenya, Tunísia i Espanya. Es pot trobar en prats sorrencs marítims, però pot penetrar poc o molt cap a comarques de l'interior en herbassars higròfils, fins i tot terrenys inundables, indrets rocosos o clarianes de bosc mediterrani. En aquest sentit, s'ha trobat pràcticament a totes les províncies d'Andalusia o a la Serra d'Albarrasí a Terol. Als Països Catalans és bastant rara i només s'ha trobat al delta del Llobregat, el Tarragonès, el delta de l'Ebre, Baix Maestrat, la ribera Baixa i la Safor. A Catalunya ha estat inclosa en l'annex 2 (espècies vulnerables) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Taxonomia Iris xiphium, fou descrita per Carles Linné i publicat a Species Plantarum el 1753.
Més recentment la taxonomia del gènere Iris s'ha anat discutint i s'ha subdividit en diverses seccions i subgèneres, entre les quals la secció Xiphion que conté totes les espècies amb bulbs veritables i que són originàries del sud-oest d'Europa (sud d'Espanya, Portugal i sud de França) i del nord d'Àfrica.Alguns autors han preferit separar aquestes seccions en gèneres separats:
Xiphion vulgare Mill., Gard. Xiphion xiphium (L.) Mill.
També s'han creat diverses categories intraespecífiques que hom pot considerar espècies separades, com l'Iris lusitanica Ker Gawl. Majoritàriament, però, tendeix a considerar-se un sinònim del lliri gínjol
Referències
Categoria:Iris