Els Gegants del carrer d'Avall són una parella de gegants bicentenaris de Montbrió del Camp (Baix Camp), de nom Pinxo i Pinxa, comprats al segle XIX pels veïns del carrer d'Avall d'aquesta població, que rivalitzaven amb els del carrer de la Closa, que ja tenien els seus propis gegants.
Aquestes figueres, construïdes el 1756 per l'escultor Carles Morató, inicialment formaven part de l'antic seguici de Reus. A finals del segle XVIII van caure en desús a causa de la creació dels actuals gegants bicentenaris de Reus. Entre el 1818 i el 1820, se'ls quedà Albert Olives Borja, tinent coronel i que va ser regidor de l'Ajuntament de Reus.
L'origen i autoria dels gegants va ser descobert el 2025, a rel d'un estudi del Taller Avall i l'investigador Lluís Ardèvol, en el que els restauradors van analitzar que els caps i mans dels gegants estan construïts amb fusta de pi roig, molt comú al Pirineu durant el segle XVIII. També els ajudà a ubicar-los temporalment el fet que siguin articulats i el tipus de policromia, amb restes de blanc de plom i imprimació amb terres roges, que indica que eren construïts abans del 1800. Una altra dada clau en la investigació és el fet que l'escultura de sant Pere del retaule major de l'església del santuari del Miracle de Riner, al Solsonès, té les faccions exactes a les dels gegants del carrer d'Avall.
L'etnòleg i folklorista Joan Amades, en el llibre Gegants, nans i altres entremesos, del 1934, indica que el gegant va patir una caiguda i se li va tornar a fer el cap. També diu que els gegants provenien de la parròquia de Sant Francesc de Reus.
L'any 1981, el bomber i escultor de Reus Josep Maria Satoca, els reparà i els pintà de forma destacable. Aquell any van intervenir en el rodatge de la pel·lícula La plaça del Diamant, on se'ls anomena Pinxo i Pinxa, noms que tenen actualment. Foren restaurats novament el 1984 per Satoca, el 1995 per Joan Miró, de la Serra d'Almos i el 2002 i 2011 per Conxi Borràs.
El gegant té una alçada de 3,35 m i pesa 68 kg. La geganta mesura 3,10 m i pesa 70 kg. Han viatjat a París (1983). Maastricht (1984), Brussel·les i Bruges (1985), en les festes de la Mercè de Barcelona (1981), en la inauguració del campionat mundial de futbol de 1982, i en les trobades internacionals de gegants a Matadepera (1982 i 1992).
Referències
Montbrio del Camp Categoria:Montbrió del Camp