lang=ca|miniatura|Dalverzin Tepa és a la part nord de Bactriana Dalverzin Tepe és un antic jaciment arqueològic fundat pel Regne grec de Bactriana i situat a prop de la moderna ciutat de Denov, a la província de Surjandarin de l'Uzbekistan. La ciutat es va fundar en el segle III abans de la nostra era i va adquirir importància en el període del Kuixan, quan s'hi van construir dos importants temples budistes. Dalverzin Tepe, la va excavar la famosa arqueòloga soviètica Galina Pugachenkova.
Història Delverzin Tepe fou un assentament hel·lenístic fundat pels grecobactrians en el segle III abans de la nostra era. Construït a la riba nord de l'Amudarià, originàriament era una petita ciutat fortificada construïda entorn d'una ciutadella central.
En el període kuixan (segles I-III), Delverzin Tepe va créixer i florir. Galina Pugachenkova creu que Delverzin Tepe era la capital primigènia de l'Imperi kuixan. La primera ciutadella es va reconstruir i les muralles es van reforçar, duplicant el gruix de les fortificacions. D'aquesta època destaquen les grans cases construïdes al voltant d'un saló central; dos temples budistes decorats amb escultures de terracota; altres dos temples dedicats a dees autòctones; i un barri de terrissaires amb tallers i forns.
Delverzin Tepe va caure sota control dels heftalites durant els segles V i VI. La ciutat i els temples ja es trobaven en declivi.
Plànol del jaciment Delverzin Tepe era una ciutat rectangular amb una ciutadella al bell mig i edificis disposats al voltant en fileres paral·leles. A començament del període kuixan, cobria una àrea de 650 m x 500 m. La ciutat tenia diferents zones, cadascuna amb un objectiu distint: administrativomilitars, residencials, religioses i manufactureres. Els edificis estaven fets amb rajoles d'argila sense coure, amb bigues de fusta per als sostres. Les cases més grans tenien una entrada amb columnes, un vestíbul, habitacions per a viure i treballar i un santuari domèstic. Un sistema d'aqüeductes subterranis donava aigua a cada casa. Als afores de la ciutat hi havia un barri de terrissaires.
Excavacions arqueològiques L'arqueòleg soviètic Li Al'baum va descobrir Delverzin Tepe el 1949. Posteriorment, la va excavar Galina Pugachenkova en les dècades dels 1960 i 1970, i B. A. Turgunov en la dècada dels 1980.
El primer conjunt budista es va excavar els 1967-68. Incloïa una gran plataforma que podria haver estat la base d'una stupa, envoltada per un corredor i sales amb escultures fragmentàries de Bodhisattva i deïtats secundàries. Turgunov va trobar un segon conjunt budista. Les mostres preses del sòl daten aquest segon temple del 320-410, però l'estructura no és pas clara.
Tresor d'or del segle I miniatura|Cap de príncep kuixan, segles I-II
El 1972 es va descobrir un tresor d'or en una de les cases de Dalverzin Tepe. És el major tresor d'or mai descobert a Àsia central, amb 115 objectes que pesen 36 quilograms en total. El tresor està datat del segle I, i el soterraren a la primeria del segle II. Els principals objectes són lingots circulars i paral·lelepipèdics, objectes decoratius i articles de joieria. Molts dels lingots porten inscripcions en kharosthi que esmenten el seu pes i el déu Mitra (protector de les relacions contractuals), i estan relacionats amb el sistema monetari de l'Imperi kuixan. La joieria també hi està relacionada, i reflecteix sobretot els estils vists en l'art grecobudista. Es van trobar gemmes tant locals com importades, i conjunts complets de ceràmica kuixan. Els arqueòlegs de Delverzin Tepe també hi trobaren monedes de coure i d'or amb imatges de deïtats i reis. Les inscripcions estan escrites la majoria en grec i indi, però en algunes apareix una llengua desconeguda en alfabet grec. Les monedes daten dels segles I al VII.
Obres d'art budista miniatura|Devata budista, Dalverzin Tepe, segles I-II En aquests dos conjunts de temples es van descobrir moltes escultures budistes. Moltes de les figures estan vestides de manera semblant a les trobades a Khalchayan (Uzbekistan) i mostren dues influències estilístiques diferents, de Gandhara i de la tradició grecoiraniana més local. Dues petites figuretes, un elefant i un toro, daten del segle I o II. S'ha plantejat la hipòtesi que es tracte de peces d'escacs: en aquest cas, són aproximadament 400 anys més antigues que la data que s'havia suposat per a la invenció dels escacs.
Altres obres d'art
Referències
Categoria:Jaciments arqueològics de l'Uzbekistan Categoria:Bactriana