En l'àmbit de les ciències socials, l'agència és la capacitat dels individus de tenir el poder i els recursos per complir el seu potencial. L'estructura social consisteix en aquells factors d'influència (com ara la classe social, la religió, el gènere, l'ètnia, la capacitat, els costums, etc.) que determinen o limiten els agents i les seves decisions. Les influències de l'estructura i l'agència són objecte de debat: no és clar en quina mesura les accions d'una persona estan condicionades pels sistemes socials.
L'agència d'un individu és la seva capacitat independent o habilitat per actuar segons la seva voluntat. Aquesta habilitat està afectada per l'estructura de creences cognitives que un ha format a través de les seves experiències, i per les percepcions que tenen la societat i l'individu sobre les estructures i circumstàncies de l'entorn en què es troba i la posició en què ha nascut. El desacord sobre l'abast de l'agència d'un individu sovint causa conflictes entre parts, per exemple, pares i fills.
Història El concepte global d'agència ha existit des de l'Il·lustració, on es va debatre si la llibertat humana s'expressava a través de la racionalitat instrumental o de l'acció moral i basada en normes. John Locke va defensar que la llibertat es basés en l'interès propi. El seu rebuig del lligam de la tradició i el concepte de contracte social van portar a la concepció de l'agència com la capacitat dels éssers humans de modelar les circumstàncies en què viuen. Jean-Jacques Rousseau va explorar una concepció alternativa d'aquesta llibertat en emmarcar-la com una voluntat moral. Hi va haver una bifurcació entre les dimensions racional-utilitarista i no racional-normativa de l'acció que Immanuel Kant va abordar. Kant va veure la llibertat com una voluntat individual fonamentada normativament, governada per l'imperatiu categòric. Aquestes idees van ser el punt de partida per a les preocupacions sobre l'acció no racional, orientada per normes, en la teoria sociològica clàssica, en contrast amb les visions sobre l'acció racional instrumental.
Aquestes definicions de l'acció no van ser-hi qüestionades fins al segle XIX, quan els filòsofs van començar a argumentar que les decisions que prenen els éssers humans estan dictades per forces que escapen al seu control. Per exemple, Karl Marx va sostenir que en la societat moderna la gent estava controlada per les ideologies de la burgesia, Friedrich Nietzsche va argumentar que l'home prenia decisions basades en els seus propis desitjos egoistes, o la «voluntat de poder», i, famosament, Paul Ricœur va afegir Freud —com a tercer membre de l'«escola de la sospita»— que explicava els determinants inconscients del comportament humà. Els arguments de Ludwig Wittgenstein sobre el seguiment de regles i el llenguatge privat a les seves Philosophical Investigations també han arribat a la discussió sobre l'agència, per exemple, en l'obra de Charles Taylor.
Procès L'agència també s'ha definit a l'American Journal of Sociology com un procés temporalment emmarcat que engloba tres elements constitutius diferents: iteració, projectivitat i avaluació pràctica. Cadascun d'aquests elements és un component de l'agència en el seu conjunt. S'utilitzen per estudiar diferents aspectes de l'agència de manera independent per tal d'arribar a conclusions sobre el concepte més ampli. L'element d'iteració de l'agència es refereix a la reactivació selectiva de patrons passats de pensament i acció. D'aquesta manera, els actors tenen accions rutinàries en resposta a situacions típiques que els ajuden a mantenir identitats, interaccions i institucions al llarg del temps. L'element projectiu engloba el procés d'imaginar trajectòries d'acció futures possibles, connectades a les esperances, pors i desitjos de l'actor per al futur. L'últim element, l'element pràctic-avaluatiu, implica la capacitat de les persones de prendre judicis pràctics i normatius entre accions possibles alternatives en resposta a un context, una demanda o una situació actualment en evolució.
Classificació de Hewson Martin Hewson, investigador associat del York Centre for International and Security Studies de la Universitat de York, descriu tres tipus d'agència: individual, indirecta i col·lectiva. L'agència individual és quan una persona actua en nom propi, mentre que l'agència indirecta és quan un individu actua en nom d'una altra persona (com ara un empresari). L'acció col·lectiva té lloc quan les persones actuen juntes, com ara un moviment social. Hewson també identifica tres propietats dels éssers humans que donen lloc a l'acció: la intencionalitat, el poder i la racionalitat. Els éssers humans actuen amb intenció i estan orientats a objectius. També tenen quantitats diferents de capacitats i recursos, la qual cosa fa que alguns tinguin més capacitat d'acció (poder) que d'altres. Finalment, els éssers humans utilitzen el seu intel·lecte per guiar les seves accions i predir-ne les conseqüències.
Conversant En la seva obra sobre l'agència conversacional, David R. Gibson defineix l'agència com l'acció que promou els objectius idiosincràtics d'un actor davant de restriccions localitzades que també tenen el potencial de suprimir precisament aquesta mateixa acció. Restriccions com ara qui parla, com es trasllada la participació entre els participants, i les restriccions temàtiques i de rellevància poden influir en la possibilitat d'expressar agència. Aprofitar el moment, quan la "laxitud" d'aquestes restriccions ho permet, possibilita als usuaris expressar el que Gibson anomena "agència col·loquial".
Sentiments El psicòleg social Daniel Wegner analitza com una "il·lusió de control" pot fer que la gent s'atribueixi el mèrit d'esdeveniments que no ha causat. Aquests falsos judicis d'autoria es produeixen especialment sota estrès, o quan els resultats de l'esdeveniment eren els que l'individu desitjava. Janet Metcalfe ha identificat altres heurístiques possibles, o regles pràctiques que la gent utilitza per fer judicis d'autoria. Aquestes inclouen un «model anticipatori» en què la ment compara en realitat dos senyals per jutjar l'acció: la retroalimentació d'un moviment, però també una «còpia eferent», una predicció mental de com hauria de sentir-se aquesta retroalimentació del moviment. El processament de dalt a baix (la comprensió d'una situació i altres explicacions possibles) també pot influir en els judicis d'acció. A més, la importància relativa d'una heurística sobre una altra sembla canviar amb l'edat.
Des d'una perspectiva evolutiva, la il·lusió de l'acció seria beneficiosa perquè permetria als animals socials predir finalment les accions dels altres. Si un es considera un agent conscient, aleshores la qualitat de l'acció s'intuïria naturalment en els altres. Com que és possible deduir les intencions d'un altre, la suposició de l'acció permet extrapolar d'aquestes intencions quines accions és probable que dugui a terme una altra persona.
En altres condicions, la cooperació entre dos subjectes amb una sensació de control mutu és el que James M. Dow, professor associat de Filosofia al Hendrix College, defineix com a «agència conjunta». Segons diversos estudis sobre visions optimistes de la cooperació, «la consciència de fer coses conjuntament suggereix que l'experiència dels subjectes que cooperen implica una experiència positiva d'ara i aquí del fet que l'activitat està sota control conjunt». L'agència compartida augmenta el grau de control entre els qui cooperen en qualsevol situació, la qual cosa, al seu torn, podria tenir efectes negatius en els individus que els socis en el control associen. Si l'agència conjunta la tenen dues persones que ja es troben en una posició de poder, el sentiment augmentat d'agència dels socis afecta directament aquells que són inferiors a ells. El sentiment d'agència dels inferiors disminuirà molt probablement amb el control conjunt dels superiors a causa de factors d'intimidació i solitud. Tot i que treballar junts cap a un objectiu comú tendeix a provocar un augment del sentiment d'agència, la inflació del control podria tenir moltes conseqüències imprevistes.
Referències
Emirbayer, Mustafa; Mische, Ann «What Is Agency?».American Journal of Sociology, vol. 103, 4, 1-1998,pàg. 962–1023. DOI: 10.1086/231294. ISSN: 0002-9602. Barker, Chris. 2005. Cultural Studies: Theory and Practice. London: Sage. ISBN 0-7619-4156-8p448 Littlejohn, Stephen W. & Foss, Karen A. (2009). Agency. In S. Littlejohn, & K. Foss (Eds.), Encyclopedia of Communication Theory. (p. 28–32). Thousand Oaks, CA: SAGE Publications, Inc. Littlejohn, Stephen W. & Foss, Karen A. (2009). Agency. In S. Littlejohn, & K. Foss (Eds.), Encyclopedia of Communication Theory. (p. 28–32). Thousand Oaks, CA: SAGE Publications, Inc. Hewson, M. (2010). Agency. In A. Mills, G. Durepos, & E. Wiebe (Eds.), Encyclopedia of case study research. (p. 13-17). Thousand Oaks, CA: SAGE Publications, Inc. Metcalfe, J., Eich, T. S., & Castel, A. D. (2010). "Metacognition of agency across the lifespan". Cognition, 267–282. Metcalfe, J., Eich, T. S., & Castel, A. D. (2010). "Metacognition of agency across the lifespan". Cognition, 267–282.
Categoria:Sociologia