Enrique López Lavigne (Madrid, 16 de gener de 1967) és un productor i director de cinema espanyol. Ha produït més de 60 llargmetratges entre els quals es troben tres dels més taquillers de la història d'Espanya. Ha treballat amb freqüència en llargmetratges internacionals. En 2020 va ser nomenat Acadèmic dels Premis Oscar. Alguns dels seus films més destacats són The Impossible, Un monstre em ve a veure (ambdues de Juan Antonio Bayona), 28 Weeks Later (de Juan Carlos Fresnadillo) o La gran aventura de Mortadelo y Filemón (de Javier Fesser).

Biografia López Lavigne va passar la seva infància i joventut al cinema, veient sessions dobles, decantant-se en particular pel gènere fantàstic i pel western, al qual és un gran aficionat.

Va estudiar Dret en la Universitat Complutense de Madrid. Va treballar com a advocat a París i en acabar va entrar a treballar en Sogecable, on es va encarregar de compres, distribució, i finalment producció.

És un important col·leccionista de fetitxes relacionats amb el western i fora de la seva faceta professional com a productor ha publicat nombroses crítiques, ressenyes, i articles en el periòdic de tirada nacional El País i en publicacions especialitzades com Fotogramas o Cinemanía.

Des del 30 de juny de 2020 és membre de l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques, organització que anualment concedeix els Premis Oscar.

Vida professional Enrique López comença a produir a l'empresa Sogecine de la mà de Fernando Bovaira, a qui considera el seu mentor. En col·laboració amb ell exerceix de productor executiu en Los amantes del Círculo Polar de Julio Médem, El milagro de P. Tinto de Javier Fesser, i A los que aman, de Isabel Coixet.

En el 2000 comença la seva col·laboració amb el director Juan Carlos Fresnadillo, amb el qual realitza Intacto, 28 semanas después, i Intruders. La seqüela de 28 días después dirigida per Juan Carlos Fresnadillo per Juan Carlos Fresnadillo obté crítiques similars al primer lliurament i un excel·lent rendiment en taquilla. Amb aquesta pel·lícula Enrique López Lavigne fixa la seva residència a Los Angeles, però al poc torna a Madrid per a estar al costat de la seva família.

En 2003 funda Apache Films, en clara referència a la seva passió pel western, per a produir projectes més personals. I al costat de Belén Atienza funda Apaches Entertainment, productora centrada en cinema d'alt pressupost amb un segell de qualitat.

En 2012, s'estrenaria la pel·lícula més complexa de la productora fins a la data, The Impossible, el segon llargmetratge de Juan Antonio Baiona, que en estrenar-se es converteix en la pel·lícula més taquillera de la història a Espanya.

Des de 2016 s'encarrega a través de Apache Films de la producció de sèries de televisió per a plataformes digitals i s'encarrega de la segona temporada de Paquita Salas (per a Netflix) i de Vergüenza (per a Movistar).

En l'edició dels Premis Goya de 2018 les produccions estrenades amb la seva productora acaparen un total de 20 nominacions. Verónica de Paco Plaza és nominada a Millor Pel·lícula, una cosa inusual per al cinema de gènere. «Verónica ha transcendit el gènere», assegura Lavigne.

En 2018 produeix, amb Apatxe Films, la segona temporada de la sèrie Vergüenza per a Movistar+ i estrena els llargmetratges Tu hijo de Miguel Ángel Vivas i Quien te cantará, de Carlos Vermut. Ambdues gaudeixen de bones crítiques. Quien te cantará és el tercer llargmetratge de Carlos Vermut i s'estrena amb gran expectació després dels premis internacionals a l'anterior film del director, qui va passar de rodar un llargmetratge low cost (Diamond flash) a guanyar els premis a Millor Pel·lícula i Millor Director en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià amb Magical Girl. Quien te cantará és, a més, la tornada a la pantalla gran de Najwa Nimri, qui durant aquest any gaudia de gran popularitat a Espanya i Llatinoamèrica gràcies a la sèrie Vis a vis. La banda sonora de Quien te cantará, tanmateix, és a càrrec de la pròpia Nimri i de la cantant Eva Amaral. La banda sonora va ser composta per Alberto Iglesias (alçant-se amb la medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics i amb l'estatueta dels Premis Feroz).

En 2019 comença el rodatge de la tercera temporada de Paquita Salas amb Netflix España, i acaba la producció de Los Europeos, el quart llargmetratge de Víctor García León, basat en una novel·la de Rafael Azcona. També s'embarca en la tornada a Espanya del realitzador Paco Cabezas després de dirigir est diversos capítols de les sèries Penny Dreadful i Fear the Walking Dead.

En 2020 estrena per a la plataforma en streaming Atresmedia la sèrie biogràfica de Veneno, basada en la biografia de la vedette i col·laboradora televisiva Cristina Ortiz, dirigida per "Los Javis".

En el marc de la Berlinale anuncia el llançament de la productora El Estudio, de la qual forma part al costat de Pablo Cruz (conegut sobretot per la sèrie biogràfica de Luis Miguel) i Diego Suárez Chialvo. En aquest marc llança la sèrie Cròniques del taco i el llargmetratge El baile de los 41.

El 2025 funda Good Apache (unió amb Goodfellas) i al costat de Marta Medina del Valle codirigeix El último arrebato, llargmetratge experimental sobre la pel·lícula Arrebato, d’ Iván Zulueta (seleccionada per El País com la millor pel·lícula espanyola dels últims 50 anys).

López Lavigne és membre tant de la Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques dels EUA com del Writers Guild of America. També és soci de l¡ Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya.

Enrique López Lavigne en la cultura pop Degut a la seva popularitat com a personatge dins del cinema espanyol, López Lavigne ha estat objecte de diversos homenatges i paròdies. Va aparèixer com a personatge secundari a Mis problemas con Amenábar, còmic autobiogràfic del crític Jordi Costa (dibuixat per Darío Adanti) publicat inicialment en el fanzine Mondo Brutto, i més tard publicat complet en la desapareguda editorial Glènat.

Va fer el paper de ratpenat missatger en el migmetratge La pájara de Jimina Sabadú i és un personatge recurrent en els còmics de la publicació underground Pastel de Caca.

Apareix com a productor en el llargmetratge Gora automatikoa d'Esaú Dharma, David Galán Galindo i Pablo Vara. També, com a expert en cultura pop, apareix en diversos documentals parlant de cinema de terror i món de l'espectacle.

Premis En 2021 li és concedit el premi Isla Calavera d'Honor 2021 al Festival Isla Calavera. En 2021 obté el Hamilton Behind Cameras Award L.A. per The Impossible. En 2021 obté el Blogo d'Or Premi fila EFE Honorífic. En 2019 és nominat a Millor Pel·lícula Dramàtica als Premis Feroz per Quien te cantará. En 2018 la pel·lícula Quien te cantará opta a la Conquilla d'Or al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià En 2018 és nominat al Golden Eye al Festival Internacional de Zuric per Quien te cantará. En 2017 és nominat a Millor Sèrie de Comèdia als V Premis Feroz per Vergüenza. En 2017 és nominat a Millor Pel·lícula Còmica als V Premis Feroz per La llamada. En 2017 és nominat a Millor Pel·lícula Còmica als V Premis Feroz per Selfie. En 2017 és nominat a Millor Pel·lícula Dramàtica als V Premis Feroz per Verónica. En 2014 va guanyar el Premi a la Millor Comèdia als Premis Feroz per 3 bodas de más. En 2013 Premi ABYCINE XV aniversari En 2013 va estar nominat a Millor Pel·lícula als Premis Goya per The Impossible. En 2002 va estar nominat a Millor Pel·lícula als Premis Goya per Lucía y el sexo. En 2008 va guanyar el Premi Eloy de l'Església per 28 Weeks Later.

Llargmetratges produïts El último arrebato (2025) codirigida per Marta Medina del Valle i el mateixo Enrique Lavigne. Voy a pasármelo mejor (2025), d'Ana de Alva. Yo no soy esa (2024), de Maria Ripoll i Julià. Amor es amor(2024), de Rob Schneider Cuento de pescadores (2024), d'Edgar Nito. El jockey (2024), de Luis Ortega A billion to one (2025). Rodrigo Valdés. Hermana Muerte (2023). Paco Plaza. Asedio (2023), Miguel Ángel Vivas. Marea Alta (2022) Voy a pasármelo bien (2022), de David Serrano, sobre les cançons d'Hombres G. Mi adorado Monster (2021), de Víctor Matellano. La abuela (2021), de Paco Plaza. El baile de los 41 (2020), de David Pablos. Los europeos (2020), de Víctor García León Sesión Salvaje (2020), de Paco Limón i Julio César Sánchez. Adiós (2019), de Paco Cabezas. The Sisters Brothers (2018), de Jacques Audiard. Quién te cantará (2017), de Carlos Vermut. Maus (2017), de Yayo Herrero. Oro (2017), d'Agustín Díaz Yanes. La llamada (2017), de Javier Ambrossi i Javier Calvo. Verónica (2017), de Paco Plaza. Selfie (2017), de Víctor García León. Un monstre em ve a veure (2016), de Juan Antonio Bayona. Toro (2016), de Kike Maíllo. Out of the dark (2014), de Lluís Quílez. Purgatorio (2014), de Pau Teixidor. Open Windows (2014), de Nacho Vigalondo. Faraday (2013), de Norberto Ramos del Val. 3 bodas de más (2013), de Javier Ruiz Caldera. Gente en sitios (2013), de Juan Cavestany. Lo imposible (2012), de Juan Antonio Bayona. Fin (2012), de Jorge Torregrossa. Verbo (2011), de Eduardo Chapero-Jackson. Intruders (2011), de Juan Carlos Fresnadillo. Extraterrestre (2011), de Nacho Vigalondo. Caótica Ana (2007), de Julio Medem. 28 Weeks Later (2007), de Juan Carlos Fresnadillo. El asombroso mundo de Borjamari y Pocholo (2004), de Juan Cavestany i Enrique López Lavigne. La gran aventura de Mortadelo y Filemón (2003), de Javier Fesser. Guerreros (2002), de Daniel Calparsoro. Intacto (2001), de Juan Carlos Fresnadillo. Lucía y el sexo (2001), de Julio Medem. Nadie conoce a nadie (1999), de Mateo Gil. El milagro de P. Tinto (1998), de Javier Fesser. A los que aman (1998), de Isabel Coixet. Los amantes del círculo polar (1998), de Julio Medem. La ardilla roja (1993), de Julio Medem. Vacas (1992), de Julio Medem.

Sèries de TV Sonoro''' (2024). Quién lo mató (2024). El buki (2022), protagonitzat per Marc Anthony. Al grito de guerra (2022). Marea Alta, d’Antón Goenechea. El caso Cassez-Vallarta: una novela criminal, adaptació de la novel·la de Jorge Volpi, (guanyadora del Premi Alfaguara de Novel·la) sobre la detenció en directe de Florence Cassez i Israel Vallarta en relació sobre l'ona de segrestos a Mèxic. Pena Ajena', adaptación de la serie española Vergüenza de Álvaro Fernández Armero i Juan Cavestany. Veneno (2020/2021), de Javier Ambrossi i Javier Calvo. Crónicas del Taco (2019/2022). Vergüenza T3 (2020), de Juan Cavestany i Álvaro Fernández Armero. Paquita Salas T3 (2019), de Javier Ambrossi i Javier Calvo. Vergüenza T2 (2018), de Juan Cavestany i Álvaro Fernández Armero. Paquita Salas T2 (2017), de Javier Ambrossi i Javier Calvo. Vergüenza'' (2017), de Juan Cavestany i Álvaro Fernández Armero.

Referències

Categoria:Directors de cinema madrilenys Categoria:Productors de cinema madrilenys Categoria:Guionistes madrilenys Categoria:Escriptors espanyols del segle XXI Categoria:Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX