La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873. Aquesta nova constitució fou molt avançada per a la societat espanyola de l'època.
Composició La constitució està dividida en onze títols en aquest ordre: drets; poders públics; poder legislatiu, s'inclouen les seccions de convocatòria de corts, i les del Senat i el Congrés; rei; successió de la corona i regència; ministres; poder judicial; administracions territorials; contribucions i forces públiques; províncies d'Ultramar i, finalment, un títol referent a la reforma de la Constitució. Tanmateix, el text inclou dues disposicions transitòries: la primera referent a l'elecció d'un nou monarca, i la segona sobre certes potestats del poder executiu fins a la promulgació d'una llei orgànica de tribunals.
Elements bàsics La Constitució Espanyola de 1869 era de tendència liberal radical i reconeixia:
El principi de la sobirania nacional. Establia una monarquia parlamentària, amb predomini de les Corts Generals sobre el rei. Reconeixia llibertats democràtiques plenes (entre les quals, la llibertat de culte). Proclamava el sufragi universal masculí.
Referències
Enllaços externs Document íntegre de la Constitució Espanyola del 1869. Explicacions sobre les diverses Constitucions espanyoles en català (pàgina web allotjada a Buxaweb.com)
Categoria:Constitucions de l'Estat Espanyol Categoria:Obres del 1869 Categoria:Sexenni Democràtic