El fal·locentrisme és la ideologia que considera el fal·lus, o òrgan sexual masculí, l'element central de l'organització del món social. El fal·locentrisme ha estat analitzat en la crítica literària, la psicoanàlisi i la psicologia, la lingüística, la medicina i l'atenció sanitària, i la filosofia.

Primera fase El terme va ser encunyat el 1927 per Ernest Jones, com a part del seu debat amb Freud sobre el paper de l'etapa fàl·lica en el desenvolupament infantil, quan va argumentar que «els homes analistes s'han vist portats a adoptar una visió indegudament fal·locèntrica». Basant-se en els arguments anteriors de Karen Horney, Jones, en una sèrie d'articles, va mantenir la posició que les dones no eren criatures decebudes impulsades per l'enveja del penis. En canvi, aquesta creença era en si mateixa una defensa teòrica contra el complex de castració. Però Freud es va mantenir impassible en la seva oposició a la tesi de Horney/Jones, i la seva va ser la posició psicoanalítica predominant després d'això, tot i que alguns com Janet Malcolm modificarien la seva posició en el sentit que «el concepte de Freud, per descomptat, és... una descripció del fal·locentrisme, no una recomanació d'aquest».

Segona fase Jacques Lacan va afegir un gir lingüístic al debat amb el seu article La significació del fal·lus (1958/1965), argumentant que el fal·lus no era un objecte parcial, un objecte imaginari o un òrgan físic, sinó «el significant destinat a designar en conjunt els efectes del significat... aquesta funció significativa del fal·lus».

Jacques Derrida va qüestionar la seva tesi com a «fal·locèntrica», i l'acusació va ser assumida pel feminisme de segona onada, estenent el focus de protesta de Lacan a Freud, la psicoanàlisi i el pensament centrat en l'home en conjunt: «la manera com el fal·lus, el centre del significat, es va convertir en la identitat de l'home amb si mateix... un símbol masculí».

Tanmateix, va sorgir un conflicte dins del feminisme sobre el tema.Algunes feministes franceses, veient el fal·locentrisme i el feminisme com a dues cares de la mateixa moneda, van intentar fer un avenç postfal·licista. D'altres, com la feminista anglesa Jacqueline Rose, tot i acceptar que «Lacan estava implicat en el fal·locentrisme que descrivia», consideraven, tanmateix, que la seva anàlisi era important per entendre com les dones es constituïen com a subjecte escindit a la societat.

Tercera fase Però des d'una perspectiva postcolonial, aquests debats teòrics van revelar la irrellevància de les feministes del primer món, amb les seves preocupacions fal·locèntriques, per a la vida ordinària de la dona subalterna al Tercer Món; i el feminisme de la tercera onada, amb la seva preocupació pels marginats, els particulars i la interseccionalitat, també ha vist àmpliament el teorisme i l'essencialisme de la preocupació anterior del feminisme pel fal·locentrisme com a irrellevants per a l'experiència femenina quotidiana. Gayatri Spivak suggereix que el feminisme ha de negociar amb el fal·locentrisme, i el fal·locentrisme ha de negociar amb el feminisme.

Referències

Bibliografia

Vegeu també Androcentrisme Falogocentrisme

Categoria:Discriminació de la dona Categoria:Ideologia masclista Categoria:Psicoanàlisi Categoria:Teoria crítica Categoria:Teoria del feminisme