El Front d'Alliberament de la Dona (en castellà: Frente de Liberación de la Mujer, FLM) és una organització espanyola creada a Madrid el 25 de gener de 1976. Va formar part del moviment feminista espanyol que es va organitzar durant la transició espanyola. Estava format només per dones que defensaven l'autonomia de l'acció feminista i la independència dels partits polítics, encara que admetien l'anomenada doble militància.
Història El Manifest Fundacional del FLM es va publicar el 25 de gener de 1976, un mes després de la celebració de les Primeres Jornades per l'Alliberament de la Dona (Madrid), que van constituir la primera trobada feminista de caràcter nacional que es va celebrar a Espanya.
Amb ocasió de la convocatòria de l'ONU per celebrar al 1975 l'Any Internacional de la Dona, el govern espanyol va optar per ser-hi representat per la Secció Femenina, de principis falangistes. Per evitar-ne aquesta instrumentalització i en el context del final del franquisme, molts col·lectius femenins fins aleshores en la clandestinitat van generar diverses mobilitzacions que es concretaren en diferents organitzacions de dones, entre les quals el FLM. Format per 200 militants agrupades en Comissions de Treball, comptava amb afiliades que pagaven quotes i participaven en actes concrets. Van actuar solament a Madrid, encara que tenien contactes a Euskadi i a Catalunya amb la Asociación Nacional de Comunicación Humana y Ecología (ANCHE).
Va ser un dels grups més actius del moviment feminista durant la transició espanyola i forma part de la història del feminisme a Espanya.
Ideologia Segons la historiadora Pilar Folguera, professora d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Madrid, l'organització va intentar conciliar la militància feminista amb una alternativa global de lluita pel socialisme.
El FLM es va autoproclamar una agrupació autònoma constituïda només per dones i independent dels partits polítics de l'Estat Espanyol i de les organitzacions sectorials i insistia que el moviment feminista no ha de conformar-se rebutjant el paper de corretja de transmissió dels partits sinó que ha d'anar més enllà, encara que admetien la possibilitat de la doble militància –en un partit d'esquerres i en el moviment feminista.
Van reivindicar que les dones fossin reconegudes com a ciutadanes de ple dret i van destacar la seva lluita contra el capitalisme i la societat dividida en classes amb l'objectiu d'aconseguir una societat socialista amb igualtat econòmica per a poder plantejar la fi de la ideologia masclista.miniatura|Gloria Nielfa explica l'esperit del Front d'Alliberament de la Dona i la participació de la filòsofa Celia Amorós en el movimentAltres reivindicacions assenyalades en el seu manifest fundacional són la despenalització de l'avortament, els anticonceptius lliures i gratuïts, la desaparició en els mitjans de comunicació dels papers sexistes i la supressió del tractament discriminatori que rep la dona en funció del seu estat civil. També es van sumar a la reivindicació de les llibertats democràtiques a Espanya demanant entre altres coses una amnistia general, la derogació del decret llei antiterrorista, de les jurisdiccions especials i de la pena de mort.
Membres esquerra|miniatura|226x226px|Carlota Bustelo en el documental Las Constituyentes d'Oliva Acosta En la formació militaven dones esdevingudes referents del feminisme espanyol com la filòsofa Celia Amorós, membre del FLM fins al 1980, Carlota Bustelo, que esprés seria primera directora de l'Instituto de la Mujer (1983-1988), l'economista Carmen Mestre, Jimena Alonso, Fanny Rubio, Natalia Rodríguez, Alicia Ríos, Elena Arnedo, Violeta Demonte o la historiadora Gloria Nielfa.
Referències
Enllaços externs Manifest del Front d'Alliberament de la Dona de Madrid. 25 de gener de 1976 Pilar Folguera, El feminisme en l'era del canvi
Categoria:Feminisme Categoria:Història del feminisme Categoria:Organitzacions feministes Categoria:Organitzacions fundades el 1976 Categoria:Transició democràtica espanyola