La Banc Nacional de Suïssa (BNS; ; ; ; ) és el banc central de Suïssa, responsable de la política monetària de la nació i l'únic emissor de bitllets de franc suís. L'objectiu principal del seu mandat és garantir l'estabilitat de preus, tenint en consideració els desenvolupaments econòmics. La BNS és una Aktiengesellschaft (societat anònima) sota regulacions especials i té dues seus, una a Berna i l'altra a Zuric.

Història miniatura|Acció de la Banca Nacional Suïssa, emesa el 6 de juny de 1907 El banc es va formar com a resultat de la necessitat de reduir el nombre de bancs comercials que emetien bitllets, que eren 53 en algun moment després de 1826. En la revisió de 1874 de la Constitució Federal se li va assignar la tasca de supervisar les lleis relatives a l'emissió de bitllets. El 1891, la Constitució Federal es va revisar de nou per a confiar a la Confederació els drets exclusius d'emetre bitllets.

La Banca Nacional Suïssa va ser fundada sota la llei del 6 d'octubre de 1905 (la 'Llei del Banc Nacional'), que va entrar en vigor el 16 de gener de 1906. Les operacions van començar el 20 de juny de 1907.

En algun moment durant la Primera Guerra Mundial (1914-1917) el banc va rebre instruccions d'emetre bitllets de petita denominació, per primera vegada, per part del Consell Federal de Suïssa. El Consell Federal va devaluar el franc suís durant el 1936, i com a resultat es va posar a disposició del Banc Nacional una quantitat de diners, que el banc va emmagatzemar posteriorment en una reserva anomenada (Fons de Compensació Monetària) per a ser utilitzada en futures situacions d'emergència.

Durant la Segona Guerra Mundial, la Banca Nacional Suïssa va proporcionar 1.2 mil milions de CHF al Reichsbank. D'això, un valor d'aproximadament 780 milions de CHF de l'or lliurat al Banc Nacional havia estat or saquejat per les forces d'Alemanya. A més, el Banc Nacional també va bescanviar entre 1.2 i 1.6 mil milions de CHF per or procedent de les forces Aliades. El 20 d'abril de 1944, l'or de les reserves d'or d'Itàlia va arribar des de Como a l'estació de tren de Chiasso.

Hi ha controvèrsia sobre el paper de la Banca Nacional Suïssa en la transferència d'Or nazi durant la Segona Guerra Mundial. Abans de la guerra, la BNS era el centre de distribució d'or més gran de l'Europa continental. Un estudi del Departament d'Estat dels Estats Units de 1997 assenyala que el banc "havia de saber que una part de l'or que rebia del Reichsbank havia estat saquejat de països ocupats". Això va ser confirmat per la Comissió Bergier suïssa el 1998, que va concloure que la BNS va rebre 440 milions de dòlars EUA en or de fonts nazis, dels quals s'estima que 316 milions de dòlars EUA havien estat saquejats. L'or procedent de fonts governamentals nazis estava en forma de lingots que contenien or saquejat de bancs centrals d'Europa i or procedent de jueus executats en els camps de concentració establerts per la maquinació del règim nazi, que la BNS va prendre sense conèixer aquests fets en aquell moment, ni investigar gairebé gens en el procés de la seva transferència a la possessió de la BNS, segons Robert Vogler, antic arxiver de la BNS.

El 1981 el banc va participar en una investigació sobre el disseny de bitllets, juntament amb Orell Füssli i un grup d'investigació òptica anomenat Landis+Gyr.

Durant el 1994 el banc va ser descrit com una societat anònima que actuava sota l'administració i la supervisió de la Confederació. Tenia vuit sucursals i vint sub-sucursals dins dels cantons. El consell de direcció tenia la gestió executiva general del Banc Nacional, amb la supervisió encomanada als seus accionistes, el consell del banc, el comitè del banc, els seus comitès locals i el comitè d'auditoria. Els tres membres del consell de direcció decidien conjuntament la política monetària de la Banca Nacional Suïssa. Cap a finals de 1993 tenia 566 empleats.

Amb l'inici de l'Article 99 de la Constitució Federal Suïssa, el maig de 2004, el Banc Nacional va aconseguir la independència formal.

La BNS i el govern suís van idear un pla de rescat per a l'UBS l'octubre de 2008 durant la Crisi de les hipoteques subprime. La BNS, acceptant fer-se càrrec d'uns 60 mil milions de dòlars d'actius tòxics de l'UBS, va crear un vehicle de propòsit especial anomenat SNB StabFund, per aparcar els valors. En pocs anys, la BNS va aconseguir alliberar-se dels valors il·líquids de l'UBS, obtenint un benefici demil milions en el procés.

La BNS va anunciar el 6 de setembre de 2011 que fixaria un tipus de canvi mínim d'1.20 CHF per euro i que "imposaria aquesta taxa mínima amb la màxima determinació i està disposada a comprar moneda estrangera en quantitats il·limitades" per tal de prendre mesures per a frenar el desenvolupament d'una possible recessió. El banc va afirmar que el tipus de canvi d'1.20 era defensable, ja que el banc podria potencialment procedir a encunyar suficients bitllets per controlar la taxa prou. La BNS va anunciar el 15 de gener de 2015 que l'acord de la moneda euro acabaria, ja que la crisi de l'euro havia passat i els europeus farien canvis en la política financera.

A 31 de desembre de 2021, el 78.17% de les accions amb dret a vot eren propietat d'accionistes públics (cantons, bancs cantonals, etc.). La resta d'accions estaven principalment en mans de particulars. Les accions de la BNS cotitzen a la SIX Swiss Exchange des de 1907. A l'abril de 2022, Theo Siegert, un empresari alemany, posseïa el 5.05% de les seves accions i, com a tal, era el tercer major accionista, entre el Cantó de Vaud (3.401%) i el Cantó de Zuric (5.2%). Els estatuts del banc nacional, però, limiten els drets de vot dels inversors privats a 100 accions.

El 9 de gener de 2023, la BNS va informar d'una pèrdua de 132 mil milions de CHF en els seus resultats anuals del 2022. Atès que molts cantons esperaven pagaments de dividends de la BNS, alguns cantons van haver de revisar els seus pressupostos o fins i tot utilitzar les seves reserves financeres. Per exemple, una reducció d'impostos prevista al cantó de Turgòvia es va haver de posposar. De la mateixa manera, el govern federal havia pressupostat uns ingressos de 666 milions de CHF de la BNS.

El 16 de març de 2023, el Credit Suisse va intentar reforçar les seves finances prenent un préstec de la BNS després que el preu de les accions del banc caigués gairebé un 25per cent, ja que el Banc Nacional Saudita, el seu major inversor, va dir que no podia proporcionar més assistència financera a causa de les seves restriccions reguladores. Malgrat la intervenció, aquella setmana es va produir una retirada massiva de dipòsits, cosa que va provocar que la BNS i el govern suís acceleressin l'adquisició del Credit Suisse per part de l'UBS. Per donar suport a l'adquisició del Credit Suisse per l'UBS, la BNS va oferir assistència de liquiditat.

2025 El maig de 2025, la Banca Nacional Suïssa va considerar retallar els tipus d'interès per sota de zero per combatre la baixa inflació, que va caure al 0% a l'abril, el nivell més baix en quatre anys. El president Martin Schlegel va emfatitzar la disposició de la BNS a implementar taxes negatives i intervenir en els mercats de divises per debilitar el franc suís, amb l'objectiu de donar suport als exportadors i mantenir l'estabilitat de preus.

Referències

Enllaços externs

Suissa Categoria:Economia de Suïssa