va ser un almirall italià.
Va ser un dels almiralls més famosos de la Regia Marina. Havent-se unit a l'armada el 1907, va lluitar a la guerra italo-turca a bord de cuirassats i després a la Primera Guerra Mundial a bord de vaixells lleugers. En els anys entre les dues guerres la seva carrera va progressar, alternant comandaments de torpedineres i creuers amb destinacions a l'estranger, a l'Egeu i a l'Extrem Orient. Almirall des del 1939, durant la Segona Guerra Mundial, després d'algunes assignacions secundàries, va rebre el comandament de la 7a Divisió Naval, amb la qual va ser protagonista a la batalla de Pantel·leria. Després de l'armistici, va ser comandant de la flota italiana internada a Malta.
Biografia Família Alberto va néixer a Pàdua el 8 d'abril de 1889, el primogènit de quatre fills de Paolo, conegut com a Giuseppe (n. 1856), un antic oficial de cavalleria, i de Rosa Nannarone (n. 1856) de Foggia, que es va casar el 27 de juny de 1888.Cfr. in La famiglia Da Zara. El seu germà Guido (n. 16 de novembre de 1890)Cfr. in Bollettino ufficiale delle nomine, promozioni e destinazioni degli ufficiali in servizio permanente, a p. 942. va seguir la carrera militar del seu pare i va morir com a coronel a mans de les forces partisanes el 16 de febrer de 1943 a Dalmàcia, prop de Gacelesi (Gaćelezi), mentre que, com a comandant del regiment de Cavalleria d'Alessandria, mentre tornava a Vodizze (Vodice) després d'una inspecció a la guarnició destacada de Cista Piccola (Čista Mala).Cfr. in AA. VV., Cavalleria a Voghera. I reggimenti di cavalleria a Voghera dal 1859 al 1943 , a p.16.M. Mattioli, op. cit. pag. 24.Cfr. la Rivista di Cavalleria, 1943.Cfr. in Oddone Talpo, Dalmazia. Una cronaca per la storia (1943-1944 – parte 1), Roma, Stato Maggiore dell'Esercito – Ufficio Storico, 1995, p. 295-297.Cfr. regioesercito.it . Alberto da Zara mai no es va casar, però el seu estil de vida brillant i la seva freqüentació de cercles de l'alta societat a Itàlia, però sobretot durant els seus viatges a l'estranger, li van valer la reputació de ser un latin lover. Entre les seves conquestes, durant el seu primer període a la Xina, sembla que hi va haver la de la llavors senyora Wallis SimpsonA. Da Zara, op. cit. pag. 183. futura esposa de l'exrei anglès Eduard VIII.
Inici de la carrera professional Da Zara va ingressar a l'Acadèmia Naval el novembre de 1907, i va marxar com a guardiamarina el 1911. El seu primer embarcament va ser al cuirassat Roma, posteriorment es va embarcar als vaixells bessons Vittorio Emanuele, amb el qual va participar a la guerra italo-turca, i Regina Elena. Durant aquest període, Da Zara també es va distingir per les seves activitats esportives, particularment en el rem, sovint liderant els vaixells en què va ser embarcat cap a la victòria. Sotstinent des de 1913, a la imminència de l'entrada d'Itàlia a la Primera Guerra Mundial es va embarcar al destructor Irrequieto.
Primera Guerra Mundial A l'inici de la Primera Guerra Mundial va ser escollit per comandar una unitat que tenia la tasca d'ocupar l'illot austrohongarès de Pelagosa al mar Adriàtic.N. Morabito, op. cit. pag. 45. L'objectiu de l'acció era establir una estació de vigilància a l'illa per controlar el trànsit enemic. El desembarcament va tenir lloc l'11 de juliol de 1915. Un cop passada la sorpresa inicial, la Marina austríaca va iniciar una sèrie d'accions navals amb l'objectiu de desallotjar la petita unitat i reconquerir l'illa. Pelagosa va ser bombardejada en diverses ocasions, tant des del mar com des de l'aire. Totes les operacions navals a l'Adriàtic d'aquell període giraven al voltant de Pelagosa. Els italians i els francesos mantenien un submarí sempre a l'aguait prop de l'illa.N. Morabito, op. cit. pag. 58. El 5 d'agost va tenir lloc l'episodi del submarí Nereide que, enviat a esperar prop de l'illa, va ser torpedinat i enfonsat pel submarí austríac U 5. En memòria del comandant del Nereide, el tinent comandant Carlo del Greco, va rebre pòstumament la Medalla d'Or al Valor Militar.
Da Zara i la seva unitat van resistir tots els atacs amb determinació. L'atac naval del 28 de juliol va ser particularment brutal, quan una força de mariners austríacs va desembarcar, però va rebre el foc dels italians i es va veure obligat a retirar-se. Es van enviar reforços a principis d'agost, inclòs el tinent Ricciardelli, que va assumir el comandament com a superior de Da Zara. Tanmateix, la situació de la guarnició era insostenible. Els problemes de subministrament, els nous bombardejos austríacs el 17 d'agost i les dificultats de comunicació van impulsar l'Estat Major a reembarcar la petita unitat el 18 d'agost, després de poc més d'un mes d'ocupació. L'illot, però, no va ser reocupat pels austríacs i va romandre terra de ningú fins al 3 de novembre de 1918, quan els italians el van recuperar. Pels esdeveniments de Pelagosa, Da Zara va ser ascendit a tinent de vaixell, també va ser lleument ferit a l'orella dreta i, per tant, va estar convalescent fins al desembre, quan va embarcar al destructor Nievo .
Amb el Nievo, amb base a Brindisi, va participar en les contraoperacions navals que van tenir lloc al baix Adriàtic. Des de principis de desembre de 1915 fins al maig de 1917, la unitat va ser emprada en totes les batalles importants que van tenir lloc en aquest sector. El 29 de desembre de 1915, es va oposar a les forces austríaques que havien bombardejat Durazzo. Un any més tard, va tenir lloc una batalla similar contra el grup austríac que havia atacat la barrera de l'estret d'Otranto. Però la majoria de les missions d'aquest període van ser escortes esgotadores per al trànsit cap a i des d'Albània, especialment quan es va iniciar l'operació per salvar les restes de l'exèrcit serbi.
Després d'un viatge als Estats Units, el juliol de 1917 es va embarcar al vaixell d'exploració Sparviero. Inicialment també va ser desplegat amb Sparviero al baix Adriàtic. A partir d'agost, però, va ser desplegat a Venècia per donar suport a les operacions navals en aquell sector. La guerra a l'alt Adriàtic va ser duta a terme principalment pels esquadrons del MAS, i l'única acció significativa va ser un enfrontament a finals de setembre de 1917. L'abril de 1918, l'esquadró format per l'Aquila i l'Sparviero va tornar a Brindisi. Les batalles del 5 i el 24 d'octubre prop de Durazzo van concloure l'experiència de Da Zara a la Primera Guerra Mundial, un conflicte durant el qual s'havia distingit, fins i tot guanyant diverses condecoracions.
Període d'entreguerres En el període immediat de postguerra, Da Zara va rebre el seu primer comandament: la canonera Cirenaica. Aquesta missió va inaugurar un llarg període de missions a l'estranger. Amb la Cirenaica, va ser destinat durant gairebé dos anys al Dodecanès. La seva següent missió va ser més llarga i important: comandant de la canonera Carlotto, a la Xina, del 1922 al 1925. El període xinès va ser extremadament feliç per a un oficial amb una naturalesa independent i aventurera com Da Zara. Els seus viatges pel Iang-Tsé i el comandament de la guàrdia de la Legació italiana a Pequín van anar acompanyats de la participació en la vida social i cosmopolita de Xangai a la dècada de 1920. Mentrestant, el 1923, havia esdevingut tinent comandant.
A partir del 1925, havent tornat a la seva terra natal, la seva carrera va continuar regularment. Va ser segon al comandament del creuer Quarto i comandant dels destructors Prestinari i Crispi . Va ser capità de fragata des del 1927, segon al comandament del cuirassat Duilio, comandant del vaixell escola Cristoforo Colombo des del 15 de juny de 1932 i, durant el creuer d'entrenament del 1933 en què es van cobrir 10.000 milles nàutiques a vela, comandant del destructor i de l'esquadró Zeffiro. Tots aquests comandaments es van intercalar amb la seva destinació a Venècia el 1928 com a sotscap d'estat major del Comandament Militar de l'Adriàtic Nord i la seva assistència a l'Institut de Guerra Marítima de Livorno el 1930.
Amb el seu nomenament com a capità de navili el novembre de 1933, estava destinat a ser el primer comandant del creuer Emanuele Filiberto Duca d'Aosta, que aleshores s'estava equipant a les drassanes d'OTO a Livorno. Aquest comandament va iniciar un període de gairebé deu anys durant el qual Da Zara uniria el seu nom, en pau i en guerra, al dels creuers lleugers de set mil tones de la Regia Marina. Després del Alberto di Giussano i el Luigi Cadorna, aquests van ser els primers creuers lleugers veritables de la marina i van trobar en Da Zara un usuari vàlid, tant com a comandant com, més tard, com a almirall.E. De Marino, op. cit. pag. 23.
L'Aosta va ser lliurat a l'Armada l'11 de juliol de 1935. L'activitat de la unitat va ser immediatament molt intensa, ja que era el vaixell insígnia de la 7a Divisió i també el vaixell insígnia del 2n Esquadró Naval. Diversos almiralls es van alternar a la unitat, Campioni, Salza, Denti i Bernotti. Amb aquest últim va ser el vaixell insígnia de l'esquadró durant el període en què la crisi política amb la Gran Bretanya va ser més aguda després de la guerra d'Etiòpia i les mobilitzacions van ser freqüents.R. Nassigh, op. cit. pag. 80. Posteriorment, també va participar en algunes missions durant la Guerra Civil espanyola. Entre aquestes hi va haver el bombardeig de València la nit del 15 de febrer de 1937.F. Bargoni, op. cit. p. 85-86. Da Zara, a les seves memòries, no fa cap menció d'aquesta operació, que va ser duta a terme per tota la 7a Divisió sota el comandament de l'almirall Bernotti. El bombardeig real es va dur a terme des d' Aosta mentre el Montecuccoli va romandre mar endins per proporcionar protecció.
L'abril de 1937, va assumir el comandament del creuer lleuger Raimondo Montecuccoli. A partir del setembre següent, amb la crisi i la guerra entre la Xina i el Japó, el creuer va ser assignat a servei estacionari, representant i defensant els interessos d'Itàlia a l'Extrem Orient. Aquest va ser el segon període xinès en la carrera naval de Da Zara, i no va amagar les seves simpaties per la Xina, tot i que el mateix Mussolini l'havia instruït abans de la seva partida perquè fos "totalment japonès". Va tornar a Itàlia el novembre de 1938 i va desembarcar del Montecuccoli a finals de desembre. El seu ascens al rang superior era ara imminent.
El 2 de gener de 1939 va ser nomenat contraalmirall. Semblava destinat a un post a Roma, però la seva aversió pels cercles ministerials va impulsar els alts càrrecs de la Regia Marina a assignar-li una altra missió. A partir de l'abril, coincidint amb la invasió italiana, se li va donar el comandament del Comandament Militar Marítim a Albània. Va ser la seva primera missió a terra després d'uns deu anys al mar. L'ocupació d'Albània va ser una de les moltes agressions de la Itàlia feixista, i en aquell moment, Da Zara es va trobar envoltat de totes les figures del règim típiques d'aquestes aventures. Va passar poc més d'un any a Albània, sent repatriat el maig de 1940.
Segona Guerra Mundial Període inicial Quan Itàlia va entrar a la Segona Guerra Mundial el 10 de juny de 1940, va comandar el grup "Di Giussano", que formava part de la 4a Divisió de l'almirall Alberto Marenco di Moriondo. La divisió es va desplegar inicialment en operacions com a part del 1r Esquadró Naval. Tanmateix, la participació de la 4a Divisió a la batalla de Punta Stilo no va ser particularment brillant: a causa de problemes amb el motor, el Cadorna i el Diaz van haver de tornar abans d'hora, i la divisió va marxar només amb el Da Barbiano i el Di Giussano. El Da Barbiano i el Di Giussano van intercanviar unes quantes salves amb els creuers britànics abans que els cuirassats s'enfrontessin. El mateix Da Zara recorda la "batalla", un terme que considerava exagerat, amb paraules decebedores.