va ser un militar i polític català.
Biografia Era fill de Manuel Epifani de Fortuny i Arajol, magistrat de la Reial Audiència, i de Melciora van Oosterom i Pascali, filla del militar belga Pere van Oosterom (†1763), tinent coronel i ajudant major del Regiment de Guàrdies Valones, i de la barcelonina Maria Josepa Pascali i Sampere.AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 69v-73, 28-02-1763. Obertura del testament de Pere van Oosterom. El setembre del 1808, arran de la invasió napoleònica, la família fugí de Barcelona i es refugià junt amb altres autoritats al castell de Lleida, on l'1 de gener del 1809 es produí l'anomenat motí del Femeret, quan una massa enfurismada que reclamava l'execució d'uns presoners francesos l'assaltà i hi provocà una massacre assassinant tothom, incloent Manuel Epifani, la seva muller i el seu fill gran Carles, de setze anys, però Epifani, que tenia dotze anys, es va salvar.
Fou cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Liberal i intentà de formar un cos a part amb aquesta classe, i el 1834 fou comandant d'un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona. El 1838 fou elegit senador per la província de Lleida però va renunciar abans de jurar el càrrec. El 1845 fou elegit diputat per Barcelona a la Diputació Provincial.
Casat amb Teresa de Sent-romà i de Guàrdia, senyora d'Almacelles, la Saira i Marmellar, el seu fill Carles de Fortuny i de Sent-romà seria baró d'Esponellà pel seu matrimoni amb Bernarda de Carpi i de Berart, títol que heretaria el seu net Epifani de Fortuny i de Carpi.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Barcelonins Categoria:Nascuts el 1796