Manuel Martínez Posse (Santa Maria de Bayo Província de la Corunya, 1858 - Tui (Baixo Miño), 18 de març, 1935), va ser un compositor i mestre de capella espanyol.Villanueva, Carlos (2002). «Martínez Posse, Manuel». En Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José, eds. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 7. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 303. ISBN 978-84-8048-303-2.

Biografia Manuel Martínez Posse es va formar musicalment al Seminari de Santiago de Compostel·la amb el mestre de capella Juan Trallero. Posteriorment, Martínez Posse treballaria al Seminari com a professor de música, organista i director i organitzador de la Schola Cantorum. El 1876 va rebre la primera tonsura.Villanueva, Carlos (2002). «Martínez Posse, Manuel». En Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José, eds. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 7. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 303. ISBN 978-84-8048-303-2.Lema, Rafael (20 de agosto de 2020). «Martínez Posse, el gran músico de Baio que su patria olvida». Adiante Galicia. Consultado el 20 de mayo de 2024.

A mitjan 1880 es va presentar a les oposicions per al magisteri de la Catedral d'Astorga, que havien quedat vacant per haver de renunciar el mestre Martín Mallén Olleta en no haver-se ordenat sacerdot després d'un any al càrrec. Martínez Posse es va enfrontar a les proves a Enrique Armentia Arregui, baix de la Catedral de Lleó en aquell moment, però sense èxit.Garbayo, Javier (1999). «Armentia Arregui, Enrique». En Casares Rodicio, Emilio, ed. Diccionario de la música española e hispanoamericana 1. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 691.

Després de deixar José María Álvarez vacant el magisteri de la Catedral de Tui, el consell municipal va organitzar unes oposicions en què van participar, a més de Martínez Posse, el violinista i cantaire de la Catedral de Tuy, Evaristo Bargiela. L'examen es va realitzar el 4 de febrer de 1882 i els resultats van ser enviats per ser dictaminats per Hilario Prádanos, mestre del Pilar. Prádanos va aprovar només a Martínez Posse, que va rebre el 3 d'octubre d'aquest mateix any el nomenament oficial.Villanueva, Carlos (2002). «Martínez Posse, Manuel». En Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José, eds. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 7. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 303. ISBN 978-84-8048-303-2. Ja com a mestre, aquest mateix any, es va ordenar sacerdot a Tui.Lema, Rafael (20 de agosto de 2020). «Martínez Posse, el gran músico de Baio que su patria olvida». Adiante Galicia. Consultado el 20 de mayo de 2024.

La situació econòmica de la Catedral de Tui va fer que el magisteri de Martínez Posse fos de decadència de la capella de música. Quan va arribar el nou mestre amb prou feines quedaven músics de la plantilla del mestre Álvarez i el consell municipal va decidir anar reduint les seves funcions per poder reduir els salaris. Com a conseqüència, el 1911 s'havien reduït considerablement la participació dels fidels a les misses, «des que s'havia suprimit la música dels oficis de Dimecres i Dijous Sant». Es va tractar de restablir la música a la Catedral, comprant nous instruments i afegint músics de la banda municipal, que de forma discreta ja anaven participant des de feia anys. Martínez Posse va haver d'incloure a les seves composicions un fort component d'instruments de metall, als quals va unir els timbals.Villanueva, Carlos (2002). «Martínez Posse, Manuel». En Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José, eds. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 7. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 303. ISBN 978-84-8048-303-2.

El 1921 ja estava molt feixuc i se'l va rellevar de la cura dels infants del cor. El 1924 es va suprimir definitivament l'orquestra catedralícia. Martínez Posse va continuar la seva activitat musical amb l'orfeó de Tui i la schola del seminari. Es jubilaria algun temps després, mort a Tui, el 18 de març de 1935.Villanueva, Carlos (2002). «Martínez Posse, Manuel». En Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José, eds. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 7. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 303. ISBN 978-84-8048-303-2.

Obra L'estil de Martínez Posse, allà on es va poder expressar amb llibertat, és a dir, a les peces a capella compostes en llatí i castellà, va ser auster, «alternant els fabordons amb un contrapunt imitatiu tradicional de gran senzillesa i eficàcia». Per altra banda, les peces que compondre per a gran orquestra, de tall molt romàntic, es van veure limitats pels músics i els instruments que tenia disponibles.Villanueva, Carlos (2002). «Martínez Posse, Manuel». En Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José, eds. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 7. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 303. ISBN 978-84-8048-303-2.Lema, Rafael (20 de agosto de 2020). «Martínez Posse, el gran músico de Baio que su patria olvida». Adiante Galicia. Consultado el 20 de mayo de 2024.

Les obres de Martínez Posse formen la majoria de les que es conserven manuscrites a l'arxiu musical de la Catedral de Tui.Lema, Rafael (20 de agosto de 2020). «Martínez Posse, el gran músico de Baio que su patria olvida». Adiante Galicia. Consultado el 20 de mayo de 2024. Entre la seva enorme producció de música sacra es compten oficis de difunts, oricis d'hores, lamentacions i altres composicions en llatí; en castellà s'expliquen nadales i himnes. També hi ha composicions per a orgue: 2 temes per a orgue i Exercicis d'harmonia.Villanueva, Carlos (2002). «Martínez Posse, Manuel». En Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José, eds. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 7. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 303. ISBN 978-84-8048-303-2.

Destaquen el Tantum Ergo, a tres veus i orquestra, i l'Himne a San Pelayo, Festes del Mil·lenari (1925). Dintre les poques obres publicades destaca un Alça Espanya, Himne al papa Lleó XIII, a quatre veus i orquestra, editada a Bilbao i que va tenir projecció internacional.Villanueva, Carlos (2002). «Martínez Posse, Manuel». En Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José, eds. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 7. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 303. ISBN 978-84-8048-303-2.Lema, Rafael (20 de agosto de 2020). «Martínez Posse, el gran músico de Baio que su patria olvida». Adiante Galicia. Consultado el 20 de mayo de 2024.

Referències

Categoria:Organistes espanyols Categoria:Compositors gallecs Categoria:Compositors espanyols del Romanticisme Categoria:Morts el 1935 Categoria:Morts a Galícia Categoria:Mestres de capella espanyols Categoria:Artistes de la província de la Corunya Categoria:Compositors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Compositors espanyols morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1858