Jaume Nadal Acero (Lleida, 1793 - Astorga, 1848) va ser un compositor i mestre de capella espanyol.

Biografia La formació musical de Jaime Nadal Acero va ser al Reial Monestir de Montserrat, on va ingressar als nou anys. Va romandre sota el magisteri del pare Vinyals a Montserrat entre 1802 i 1807, estudiant orgue. Posteriorment va aconseguir breument un càrrec d'organista al convent de Carmelites Descalces a Lleida.Casares Rodicio, Emilio (1999). «Nadal Acero, Jaime». En Casares Rodicio, Emilio, ed. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 945.

El 1807 es va desplaçar a Madrid com a organista de l'església de Sant Martí. Allí va viure la invasió francesa i el govern de José Bonaparte, per la qual cosa es va quedar sense plaça i va haver de sobreviure fent classes de música. Al mateix temps va estudiar contrapunt, cosa que va millorar la qualitat tècnica de les seves composicions.Casares Rodicio, Emilio (1999). «Nadal Acero, Jaime». En Casares Rodicio, Emilio, ed. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 945. Durant aquests anys va haver de tornar a Lleida durant algun temps, ja que va substituir al mestre de la Catedral, Antonio Sambola, en una absència, fent classes de solfeig a Aleix Mercé i de Fondevila, que posteriorment també seria mestre de capella de la Catedral a la plaça de mestre de teatres de Madrid, sent nomenat mestre supernumerari el 1823. El 1829 va ser nomenat director de la companyia d'òpera de Valladolid.Casares Rodicio, Emilio (1999). «Nadal Acero, Jaime». En Casares Rodicio, Emilio, ed. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 945.

El 1830 es va presentar a les oposicions al magisteri de la Reial Capella de Madrid, que seria avaluada per Francesc Xavier Gibert, mestre de capella del Monestir de les Descalces Reals, juntament amb Alfonso Lidón, organista de la Capella Reial, i Lorenzo Nielfa, mestre de capella de la Reial Encarnació de Madrid. La importància de les oposicions ve donada pel nombrós i acreditat elenc de pretendents al càrrec que es van presentar:Saldoni, Baltasar (1868). Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles 4. Madrid: Imprenta á Cargo de D. Antonio Perez Dubrull. p. 164. Consultado el 28 de agosto de 2022. Francisco Olivares, prevere organista de la Catedral de Salamanca; Francisco Andreví, prevere mestre electe de la de Sevilla; Antonio Ibáñez, prevere, mestre de la del Pilar de Saragossa; Hilarión Eslava, subdiaca, mestre de la de la Catedral del Burgo de Osma; Indalecio Soriano Fuertes, secular, mestre de la de Múrcia; Antonio Pablo Honrubia, secular, de la de Catedral de Guadix; Ramón Carnicer, mestre i director de l'òpera italiana als teatres de la cort; Román Jiaieno, organista de la Col·legiata de Sant Isidre de Madrid; Aleix Mercé, professor de música; Tomás Genovés y Lapetra, professor de música; Jaime Nadal, professor de música.

En 1829 Roman Jimeno va deixar el magisteri de la Catedral de Palència per ocupar el mateix càrrec en la Col·legiata de Sant Isidre (Madrid) Col·legiata de Sant Isidre de Madrid. El capitol va posar els edictes per substituir-lo el 1830, a la qual es van presentar dos candidats: Jaume Nadal i Cesáreo Bustillo, dels quals Nadal va ser elegit el 3 de desembre de 1830. Va ser l'últim mestre de capella de la Catedral en el sentit tradicional i després de la seva marxa el 1834 es va decidir no contractar. Independència, el que es va mantenir fins a 1853, quan es va nomenar Evaristo García Torres.López-Calo, José; Cabeza Rodriguez, Antonio (1999). «Palencia». En Casares Rodicio, Emilio, ed. Diccionario de la música española e hispanoamericana 8. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 391-403. Consultado el 14 de enero de 2023.

Al novembre de 1833 va sol·licitar permís per presentar-se a les oposicions al magisteri de la Catedral d'Astorga. Va aconseguir una censura òptima del mestre Manuel Doyagüe i el 1834 va prendre possessió del càrrec. A Astorga també va passar moltes dificultats, ja que les catedrals passaven potser el però moment econòmic de la seva història en les dècades de 1830 i 40. Romandria en el càrrec fins a la seva mort el 1848.Casares Rodicio, Emilio (1999). «Nadal Acero, Jaime». En Casares Rodicio, Emilio, ed. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 945.Cavia Naya, Victoria (2000). «Himno de Vísperas a Santiago Apóstol (Jaime Nadal)». La Séptima Iglesia. Las Edades del Hombre. Catedral de Astorga. p. 90-91. Consultado el 25 de noviembre de 2023.

Obra De Nadal es conserven 59 composicions a l'arxiu musical de la Catedral d'Astorga, a banda de les que es conserven a Palència. Es conserven principalment nadales, però també recitades, àries i altres composicions religioses.Cavia Naya, Victoria (2000). «Himno de Vísperas a Santiago Apóstol (Jaime Nadal)». La Séptima Iglesia. Las Edades del Hombre. Catedral de Astorga. p. 90-91. Consultado el 25 de noviembre de 2023.

Tot i haver d'exercir els seus càrrecs en penúria, Nadal va mantenir un estil grandiloqüent, típica del moment. Va posar el focus en composicions de gran format orquestral, com lOfici de Difunts del duc d'Osuna, però també presenta altres obres més modestes, d'acord amb les possibilitats de les seves capelles de música.Cavia Naya, Victoria (2000). «Himno de Vísperas a Santiago Apóstol (Jaime Nadal)». La Séptima Iglesia. Las Edades del Hombre. Catedral de Astorga. p. 90-91. Consultado el 25 de noviembre de 2023.

Posseeix diverses obres que van ser importants en el seu moment, entre les quals destaca una Missa i Te Deum per a la jura de banderes a Sant Jeroni, que Saldoni descriu de la següent manera:Casares Rodicio, Emilio (1999). «Nadal Acero, Jaime». En Casares Rodicio, Emilio, ed. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 945.També destaca el seu Himne de vespres a Santiago Apostol, que s'emmarca dins de les composicions per a les festes religioses, de llenguatge musical senzill, un alegre moderat amb estil acordal i mètrica ternària. Va ser escrita per a doble cor, de la qual el segon és una duplicació del primer, i violins, trompes i òrgue.Cavia Naya, Victoria (2000). «Himno de Vísperas a Santiago Apóstol (Jaime Nadal)». La Séptima Iglesia. Las Edades del Hombre. Catedral de Astorga. p. 90-91. Consultado el 25 de noviembre de 2023.

Referències

Categoria:Nascuts el 1793 Categoria:Organistes espanyols Categoria:Compositors espanyols del Romanticisme Categoria:Morts a Castella i Lleó Categoria:Compositors lleidatans Categoria:Compositors catalans del Romanticisme Categoria:Mestres de capella catalans Categoria:Organistes catalans Categoria:Mestres de capella espanyols Categoria:Compositors espanyols morts al segle XIX Categoria:Compositors catalans morts al segle XIX Categoria:Compositors catalans nascuts al segle XVIII