Antonio Ibáñez Telinga (Borja, 17 de gener, 1789 - Saragossa, 1837) va ser un compositor i mestre de capella espanyol.cesbor (17 de enero de 2017). «Efemérides del 17 de enero». Centro de Estudios Borjanos. Consultado el 11 de enero de 2022.Ezquerro Esteban, Antonio (2018). «Música instrumental en las catedrales españolas en la época ilustrada (conciertos, versos y sonatas, para chirimía, oboe, flauta y bajón –con violines y/u órgano–, de La Seo y El Pilar de Zaragoza)». Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. p. 51-54. ISBN 84-00-08277-X. Consultado el 10 de enero de 2022.

Biografia Va néixer a Borja el 17 de gener de 1789, fill de Manuel Ibáñez i de Juana Telinga. Va ser batejat el mateix dia a la parròquia de Santa Maria. Va ingressar com a infant a la Col·legiata de Borja el 22 de desembre de 1797, on va iniciar la seva formació musical. En 1805 va partir a Saragossa per estudiar la carrera de Música.Gracia Rivas, Manuel. Diccionario Biográfico de personas relacionadas con los 24 municipios del antiguo Partido Judicial de Borja I. Centro de Estudios Borjanos Institución «Fernando el Católico». ISBN 84-933153-5-4. Consultado el 30 de julio de 2022. En 1806 la Catedral de Toledo el va contractar de «copiant», on va continuar la seva formació musical. Tres anys després, el 29 de gener de 1808, acabats de fer els 19 anys, va ser nomenat mestre de capella de la Col·legiata de Borja a causa de la vacant deixada per Pablo Rubla, però el seu mestre toledà el va animar a renunciar a la plaça per acabar la seva formació. Un any després, el 5 d'agost de 1809, va ocupar el càrrec definitivament fins a 1812. Van ser anys molt difícils, en què la Col·legiata va ser saquejada per les tropes franceses i l'orgue va ser destruït. El 1812 va ser reclutat per a la Guerra d'Independència, temps durant el qual va ser substituït de forma interina per Hermenegildo Oñobre, alumne de l'anterior mestre de capella, Pablo Rubla. Va tornar al magisteri darosenc el 1814.cesbor (17 de enero de 2017). «Efemérides del 17 de enero». Centro de Estudios Borjanos. Consultado el 11 de enero de 2022.

Magisteri a Saragossa El 1812 es van organitzar les oposicions per al magisteri de la capella de la Seu de Saragossa, de les quals Ramón Ferreñac havia de ser membre del tribunal qualificador. S'hi van presentar Ramón Cuéllar, mestre de capella de la Catedral d'Osca; Manuel Sanclemente, racioner de la Seu i alumne de Ferreñac; i Antonio Ibáñez, molest per la qualificació de Ferreñac, va contestar la pertinença de Ferreñac als examinadors per conflicte d'interessos —en ser Sanclemente alumne seu— i manca de categoria —Ferreñac havia estat reprovat en unes oposicions a Segòvia. Ferreñac va sol·licitar retirar-se del tribunal, fet que el capítol va portar els juristes i va produir una amonestació, la primera i única que obtindria a la seva vida. Finalment va guanyar Cuéllar amb catorze vots i Ibáñez només en va aconseguir tres.Ezquerro Esteban, Antonio (2018). «Música instrumental en las catedrales españolas en la época ilustrada (conciertos, versos y sonatas, para chirimía, oboe, flauta y bajón –con violines y/u órgano–, de La Seo y El Pilar de Zaragoza)». Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. p. 51-54. ISBN 84-00-08277-X. Consultado el 10 de enero de 2022.

El 1814, després de la tornada de la guerra, Ibáñez va participar en unes noves oposicions a Saragossa, aquesta vegada al lloc de mestre de capella del Pilar, en què Ferreñac i Cuéllar anaven a pertànyer al jurat. Antonio Ibáñez guanyaria finalment davant de Nicolás Ledesma aquestes oposicions, però devia ser una elecció fàcil, tenint en compte que dos anys abans Ibáñez havia denunciat Ferreñac i seria company amb una categoria superior, i que Cuéllar havia estat el seu rival en aquestes mateixes oposicions. A més, Ledesma era alumne de «L'Espanyoleto», igual que Cuéllar, Joaquín Laseca i possiblement Ferreñac, és a dir, tot el tribunal. El cas és que Ibáñez va ser nomenat per a la magisteri del Pilar l'1 de juliol de 1814.Ezquerro Esteban, Antonio (2018). «Música instrumental en las catedrales españolas en la época ilustrada (conciertos, versos y sonatas, para chirimía, oboe, flauta y bajón –con violines y/u órgano–, de La Seo y El Pilar de Zaragoza)». Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. p. 51-54. ISBN 84-00-08277-X. Consultado el 10 de enero de 2022.

Ibáñez va portar nous aires a la capella musical del Pilar i el 1815 ja va sol·licitar al cabildo «un piano per donar lliçons als infants que estudien òrgan.» Durant el seu magisteri hi va haver problemes amb els membres de la capella, que tractaven de guanyar diners extra tocant en teatres i cases privades, cosa que va ser prohibit el 1817.Ezquerro Esteban, Antonio (2018). «Música instrumental en las catedrales españolas en la época ilustrada (conciertos, versos y sonatas, para chirimía, oboe, flauta y bajón –con violines y/u órgano–, de La Seo y El Pilar de Zaragoza)». Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. p. 51-54. ISBN 84-00-08277-X. Consultado el 10 de enero de 2022.

El 1819 va oposar sense èxit al magisteri de la Catedral de València, que va obtenir Francisco Andreví. Al març de 1830 es va presentar a les oposicions per al lloc de mestre de capella de la Capella Reial de Madrid, competint amb altres deu candidats: Francisco Andreví, Ramón Carnicer, Hilarión Eslava, Tomàs Genovés, Antonio Pablo Honrubia y Rus, Román Jimeno, Aleix Mercé i de Fondevila, Jaume Nadal, Francisco Olivares.Ezquerro Esteban, Antonio (2018). «Música instrumental en las catedrales españolas en la época ilustrada (conciertos, versos y sonatas, para chirimía, oboe, flauta y bajón –con violines y/u órgano–, de La Seo y El Pilar de Zaragoza)». Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. p. 51-54. ISBN 84-00-08277-X. Consultado el 10 de enero de 2022.

Antonio Ibáñez romandria en el seu càrrec de mestre de capella del Pilar fins a la seva jubilació el 1835. Va romandre a Saragossa fins a la seva mort el 1837.cesbor (17 de enero de 2017). «Efemérides del 17 de enero». Centro de Estudios Borjanos. Consultado el 11 de enero de 2022.

Obra Va deixar escrites diferents composicions musicals.cesbor (17 de enero de 2017). «Efemérides del 17 de enero». Centro de Estudios Borjanos. Consultado el 11 de enero de 2022.

Referències

Categoria:Nascuts el 1789 Categoria:Persones de Borja Categoria:Morts a Saragossa Categoria:Compositors aragonesos Categoria:Mestres de capella aragonesos Categoria:Organistes aragonesos Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII Categoria:Compositors espanyols morts al segle XIX