Anthemis alpestris és una planta amb flors perenne de la família de les asteràcies. És un endemisme de la península Ibèrica.
Descripció És un camèfit (planta perenne amb les gemmes prop de terra), amb la base de la tija poco molt llenyosa i persistent i tiges no floríferes presents, que pot fer aproximadament dos pams d’alçada. És una planta semblant a la camamilla o a una margarita, encara que normalment té els capítols sense lígules i només té les petites flors tubuloses (de vegades pot tenir algunes lígules blanques visibles). És una planta semblant a la resta d'àntemis, pluricaule, ascendent. Les fulles, profundament dividides s’agrupen principalment a la base de la tija i sovint presenten petites fosses glandulars. Els capítols són d’entre 20 a 40 mm de diàmetres i (a diferència d'altres Anthemis) les seves bràctees involucrals són pàl·lides. Els aquenis, d'aprox. 2-3 mm, tenen costes llises o lleugerament granuloses, no tuberculades.
Hàbitat i distribució Anthemis alpestris és un camèfit propi de pastures muntanyenques mediterrànies i afloraments rocosos de zones de mitja muntanya. Resulta més abundant sobre sòls silicis. És un endemisme de les muntanyes del centre de la península, al sistema Ibèric i sistema Central. Va ser descrit inicialment a Portugal i a Guadarrama a mitjans del segle XIX. Ha estat trobat, esporàdicament, creixent entre 700 i més de 2000 metres d'altitud, als montes de León, Serra de Gredos, Sierra de Béjar, sud d’Aragó, Sierra de Segura (Jaén). Als Països Catalans és molt rara i només ha estat citada a les muntanyes de Prades. Per això a Catalunya ha estat inclosa a l'annex 2 (espècies vulnerables) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya miniatura|Anthemis alpestris
Taxonomia Aquest tàxon va ser descrit inicialment a Portugal com Chamaemelum alpestre Hoffmanns. & Link in Fl. Portug. 2: 351 (1834). Poc després es va descriure a Guadarrama un Anthemis chrysocephala Boiss. & Reut que va resultar ser un sinònim de l’anterior i per tant és un nom il.legítim.
Moltes espècies oròfites evolucionen de manera autònoma en cada serralada on viuen, donant lloc a estirps poc o molt diferents que poden tenir tractaments taxonòmics diversos depenent de la importància que es doni als petits caràcters diferencials existents a les diferents poblacions. En el cas d’aquestes espècies perennes del gènere Anthemis el criteri més estès avui en dia és donar categoria d’espècie a cadascuna d’aquestes formes. Però a la Flora dels Països Catalans normalment es tendeix a ser més sintètic, definint espècies més grans que sempre es poden dividir en diferents categories subespecífiques. Així, segons Vigo i Bolós hi ha una espècie àmplia (anomenada A.cretica L.) que seria un oròfit dels països de la conca mediterrània i que es podria subdividir en varies subespècies, entre elles A.cretica ssp chrysocephala (Boiss.) Bolós et Vigo. Segons aquest criteri A.carpatica i A saxatilis serien altres subespècies d’aquesta espècie presents també als Països Catalans.
El gènere Anthemis té més de 160 espècies acceptades. Alguns estudis taxonòmics han dividit aquest gènere en diferents seccions, entre les quals la secció Hiortia (dins del subgènere Anthemis) contendria unes cinc espècies que són totes elles perennes (no anuals).
Referències
Enllaços externs
imatges de l'espècie a florandalucia.es. Fitxa de l'espècie amenaçada a gencat.cat.
Categoria:Asteràcies