Pablo Rubla del Frago (Tudela, 26 de juny, 1772 – Idem., 1 de març, 1860), va ser un mestre de capella, compositor espanyol.Ezquerro Esteban, Antonio (2015). Música en imágenes: el maestro Nicolás Ledesma (Grisel, Zaragoza, 1791; Bilbao, 1883): un músico en la España del siglo XIX. Madrid: Editorial Alpuerto. p. 49. ISBN 978-84-381-0494-1. Consultado el 18 de septiembre de 2023.
Biografia Fill de Juan Pedro Rubla i Javiera Frago, tots dos de Barásoain. Les seves germanes eren Bernarda Melchora, nascuda el 6 de gener de 1776; Ana Maria Joaquina Petra Sebastiana, nascuda el 31 de gener de 1778; i Maria de la Mercè, nascuda el 25 de setembre de 1781.Plantón Meilán, Custodia (2005). Músicos Navarros. Editorial Mintzoa. ISBN 978-84-85891-99-3.
El 1781, entra com a infant a la Catedral de Tudela. El 1783, li assignen la renda de deu ducats anuals, però el 1790 es veu obligat a demanar una ajuda econòmica per poder fer servir hàbit de cor, esmentant que ja fa nou anys que era infant i que, a causa del canvi de veu, no pot seguir com a tiple; és en aquest moment quan passa d'acord i el Capítol accepta la seva petició autoritzant-li l'ús d'hàbit i li dóna quaranta reals per a un nou vestit. Poc més tard, el 1793, demana el consentiment per poder presentar-se a les oposicions per a mestre de capella a Borja, i el Cabildo els ho accepta.Plantón Meilán, Custodia (2005). Músicos Navarros. Editorial Mintzoa. ISBN 978-84-85891-99-3.
Després de la mort del mestre Manuel Blanqué de la Col·legiata de Borja el 1797, es van realitzar unes oposicions a les quals es van presentar Francisco Español, organista de l'església de Sant Pere de Terol, i Pablo Rubla. Va resultar guanyador Rubla, que va sol·licitar un permís de tres mesos per millorar els coneixements d'òrgue. Va ser nomenat mestre de capella el 24 de novembre de 1797.Gracia Rivas, Manuel (2005). «Rubla, Pablo (siglos XVIII-XIX)». Diccionario biográfico de personas relacionadas con los veiticuatro municipios del antiguo Partido Judicial de Borja. Centro de Estudios Borjanos II (2558). Zaragoza: Institución Fernando el Católico-Centro de Estudios Borjanos. p. 80-81. ISBN 84-933153-7-0. Consultado el 18 de septiembre de 2023Plantón Meilán, Custodia (2005). Músicos Navarros. Editorial Mintzoa. ISBN 978-84-85891-99-3. En 1801, es casa amb Ignacia Navascués Sanz (tudelana) i tenen una filla, Mariana, i un fill, José. Es va acomiadar del capitol borjà al gener de 1808.
Al novembre de 1807, mor el mestre de capella de la Catedral, don José Castell, per la qual cosa surt la plaça a oposició. Pau Rubla es va presentar a aquestes oposicions i el 15 de gener de 1808 és elegit per ser mestre de capella de Santa Maria. Era un costum i una obligació que els mestres de capelles de les catedrals composessin una obra cada any, és per això que es conserven tantes composicions de Pablo Rubla a l'arxiu musical de la catedral, 208 obres manuscrites al Santíssim Sagrament, a Santa Anna, a la Verge, etc.
Referències
Bibliografia Custodia Plantón Meilán. (2005). Músicos Navarros. Editorial Mintzoa.
Categoria:Compositors navarresos Categoria:Compositors espanyols del Romanticisme Categoria:Morts a Navarra Categoria:Mestres de capella navarresos Categoria:Mestres de capella bascos Categoria:Artistes de Tudela Categoria:Compositors bascos del segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII Categoria:Compositors espanyols morts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1772