L'al·lonormativitat (“al·lo-” del grec, “altre”) és un sistema de normes i valors socials que assumeix que totes les persones experimenten atracció sexual i/o romàntica i que aquesta és una part inherent i universal de l'experiència humana.
L'al·lonorma travessa a les persones que tenen una sexualitat dissident, posant èmfasis en les persones de l'espectre asexual i arromàntic, en tant que recauen sobre elles expectatives socials que no senten com a pròpies.
Conceptes relacionats miniatura|Orgull LGTBIQA+ de l'any 2016 a Dublin. "Els asexuals existim". Al·losexualitat: Una persona al·losexual és aquella que sent atracció sexual de manera regular, és a dir, que encaixa dins la norma social que assumeix que totes les persones tenen desig sexual. És el concepte oposat al d'asexualitat dins el discurs de les orientacions sexuals.
Amatonormativitat: Fa referència a la pressuposició social que tothom vol -i hauria de voler- una relació de parella monògama i a llarg termini.
Asexualitat: L'asexualitat és una orientació sexual que es caracteritza per la manca d'atracció sexual cap a altres persones.
Espectre asexual: És un ventall en el qual s'hi troben les persones que no senten atracció sexual de manera normativa. És a dir, poden experimentar nul·la atracció sexual o sentir-la en situacions concretes i limitades. miniatura|Bandera arromanticisme Aromanticisme: És una orientació que es caracteritza per la manca d'atracció romàntica cap a altres persones. Les persones aromàntiques no experimenten el desig de mantenir relacions romàntiques, o bé el senten de manera molt ocasional, condicional o atípica respecte a les expectatives socials majoritàries.
Heternormativitat: És un concepte que fa referència a la norma social i cultural segons la qual l'heterosexualitat és considerada l'única orientació sexual natural, legítima i desitjable.
Homonormativitat: Fa referència a la reproducció de valors i pràctiques pròpies de l'heternormativitat en les persones homosexuals o del col·lectiu LGTBIQA+.
Violències L'al·lonormativitat genera formes diverses de discriminació i opressió, especialment cap a persones asexuals, arromàntiques i d'altres identitats dissidents que s'allunyen del model relacional normatiu basat en les relacions de parella, monògames, en les quals les relacions sexuals constitueixen un estructural i necessari."Les retòriques d'al·lonormativitat a la sexosocietat promulguen violència material i discursiva contra aquelles persones que no s'adhereixen als mandats al·lonormatius (Brandley, Dehnert 2024). Aquesta violència s'expressa a través de càstigs com l'exclusió social, l'assetjament, la invalidació i la violència correctiva. Asexualitat, homosexualitat, sexe amb pràctiques kink, cossos dissidents i expulsats de la “follabilitat”, cossos trans, grossos, disces, racialitzats; formes de relacions dissidents, com el lesbianisme, el poliamor o l'anarquia relacional, totes queden fora de la sexosocietat i de les normativitats sexuals.
La forma més comuna de discriminació, estigmatització i eliminació és la suposició cultural que tots els éssers humans desitgen sexe (Margolin 2023)."
Tal com assenyala Sofia, S. Agustin, aquest sistema de creences estigmatitza i marginalitza a aquelles persones que no encaixen en el mandat de l'al·lornomativitat. Aquesta exclusió es manifesta en diverses formes de violència que poden travessar a la persona des de diversos eixos. Un exemple clar d'això és la limitació d'accés a drets com les herències, les assegurances o pensions, els quals sovint estan condicionats a l'existència d'una relació de parella normativa que ho possibiliti.
Una altra forma de violència molt present és la relativa a la patologització i medicalització per a tractar la manca d'atracció sexual en les persones que manifesten no sentir-ne. Sovint s'interpreta com un problema de naturalesa psicològica, hormonal o fisiològica, i es tracta mèdicament amb l'objectiu d'ajustar la seva experiència al model normatiu d'atracció sexual.
Aquestes formes de violència poden derivar en aïllament social, falta de suport emocional, dificultats per a construir xarxes afectives i, en definitiva, un menor accés a recursos i/o oportunitats al llarg de la vida.
Altres maneres de relacionar-se Relacionar-se fora d'allò al·lonormatiu implica qüestionar el model relacional hegemònic, el qual assumeix com a universals i desitjables tant l'atracció sexual com l'atracció romàntica, situant-les com a quelcom inherent i necessari en les relacions sexo-afectives. Aquest model dominant, que també assumeix l'heterosexualitat com a norma, situa, en una escala de rellevància les relacions sexo-afectives per sobre de la resta de vincles.
En aquest context, es plantegen diferents models relacionals alternatius que pretenen generar nous espais i formes de vinculació més diverses, horitzontals i autodefinides, al marge de la jerarquia relacional imposada per l'al·lonormativitat.
Exemples de models relacionals dissidents: Poliamor: Pràctica relacional que permet mantenir més d'una relació afectiva i/o sexual de manera simultània, consensuada i ètica. El poliamor pot desafiar l'al·lonormativitat en tant que obre espais per a formes d'intimitat diverses, que no sempre estan orientades pel desig sexual ni centrades en una única relació jeràrquica. Anarquia relacional: Rebutja les jerarquies preestablertes entre els diferents tipus de vincles (parella, amistat, família...) i defensa que cada relació es construeixi lliurement entre les persones implicades. Relacions platòniques: Desafien la definició rígida d'amistat i parella. Les persones implicades poden compartir convivència, projectes de vida o compromisos afectius profunds, sense que això impliqui atracció sexual o romàntica.
Vegeu també Coit Queer Capitalisme rosa Heteropatriarcat Heterosexisme Heterosexualitat obligatòria Heterosexualització
Referències
Bibliografia Álvarez, J. T. (2019). Las disidencias sexuales y el acceso a la justicia: El rol del Ministerio Público Fiscal y la necesidad de repensar la formación judicial. Revista Sistemas Judiciales (N.º 22, Género, diversidad sexual y justicia), 125–135. CEJA / INECIP. https://inecip.org/wp-content/uploads/2019/07/SJ22-Alvarez.pd Associació Catalana d'Asexuals. (s. d.). Associació Catalana d'Asexuals – L'entitat de l'asexualitat a Catalunya. https://asexualitat.cat/ Chasin, C. D. (2014). Making sense in and of the asexual community: Navigating relationships and identities in a context of resistance. Journal of Community & Applied Social Psychology, 25(2), 167–180. https://doi.org/10.1002/casp.2203 Chuca, A. (2022). ¿Qué es la mononormatividad? El paso de una norma a una normatividad en el marco del crecimiento de las relaciones no monogámicas. *Revista de la Carrera de Sociología Entramados y Perspectivas, 688–718. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=913543 Easton, D., & Hardy, J. W. (2013). *Ética promiscua*. Melusina. Escobedo, D. M. (2024). Anarquía relacional: así se lleva a la práctica una nueva forma de convivir y vincularse. El Salto. https://www.elsaltodiario.com/sexualidad/anarquia-relacional-asi-se-lleva-practica-una-nueva-forma-convivir-vinculars Gacutan, A. M. (2023). Queerplatonic relationships: Not friendship, not dating, but a secret third thing. Archer Magazine. https://archermagazine.com.au/2023/07/queerplatonic-relationships-secret-third-thing Nava Ortigoza, M. de J. (2025). Vínculos afectivos de mujeres cisgénero universitarias del espectro asexual (Tesi de Maestría). Escuela Nacional de Trabajo Social, Universidad Nacional Autónoma de México. https://ru.dgb.unam.mx/server/api/core/bitstreams/31c0d975-5f00-4db0-a1e3-79ab48374112/content PRISMA Ciencia. (2024). Asexualidad: invisibilidad, discriminación y necesidad de inclusión legal. [PDF] https://prismaciencia.org/wp-content/uploads/2024/06/Whitepaper_PRISMA_ACES_2024.pd Programa Feminista La Corriente. (2021). La suma de todas las crisis y las resistencias feministas. [PDF]. Programa Feminista La Corriente. https://lacorrientenicaragua.org/wp-content/uploads/2021/02/La-suma-de-todas-las-crisis-y-las-resistencias-feministas.pd Sánchez Agustín, S. S. (2024). Deseo, sexo y disidencia. Cómo apelar a la responsabilidad individual en injusticias estructurales (Treball final de Màster, Màster en Lògica i Filosofia de la Ciència). Universidad de Valladolid. https://uvadoc.uva.es/bitstream/handle/10324/72843/TFM_F_2024_144.pdf?sequence=1&isAllowed=y Vasallo, B. (2018). Pensamiento monógamo, terror poliamoroso. La Oveja Roja.
Categoria:Sexualitat i societat