Els Gegants de Vic són una parella de gegants centenaris del municipi de Vic (Osona), anomenats Gegants Comtes d'Osona. La ciutat compta a més amb quatre colles geganteres de barri, cadascuna amb els seus gegants: Gegants del carrer de Gurb, Geganters i Grallers del carrer de la Riera, Gegants del Barri del Remei i Colla de Geganters i Grallers del Barri Santa Anna.
A Vic està documentada la presència d'un gegant pel Corpus de 1493, mentre que la geganta no apareix fins el 1664. El 1736 s'estrenà una altra parella, construïda per l'escultor Josep Real, que va sortir fins el 1780, any en què Carles III prohibí l'acompanyament de la imatgeria en el Corpus. Durant segles, a Vic hi havia dues parelles de gegants: els de l'Ajuntament i el gegant de la confraria de traginers i la geganta de la confraria de sastres.
El 2018 l'Ajuntament de Vic va definir els Elements Festius de Ciutat, els que tenen un paper protocol·lari principal dins del conjunt del bestiari folklòric de Vic: els Gegants de Vic, els Caps de Llúpia, l'Àliga, el Bou, la Mulassa, els Gegants Pubills, els Gegants Petits i els Cavalls Cotoners. S'hi estableix quan poden sortir les figures, qui és responsable dels seu manteniment i el vestuari que han de portar els membres de les comparses. El 2021, la figura del Lleó s'afegí al Seguici de Sant Miquel dels Sants.
Gegants Comtes d'Osona Els gegants Comtes d'Osona són una parella de gegants centenaris. Es van estrenar el 1832, juntament amb el capgròs Cap de Llúpia, o Merma. Sembla que van ser construïts a Olot, dubtosament atribuïts a Ramon Amadeu (que va morir el 1821). El 1862 l'Ajuntament de Vic va encarregar una nova parella a l'escultor Josep Galceran, de Barcelona, juntament amb la capgrossa Maria Rosa, o Llupiesa o Vella, que representa la dona d'en Merma. Es desconeix el motiu de tenir unes còpies dels caps dels gegants, possiblement com a recanvi en cas de danys en un gegant. Les còpies van quedar dipositades en les dependències municipals, on encara hi són. Els caps dels gegants originals estan fets amb pasta de paper i guix, tenen les mans i els braços de fusta, igual que tota la estructura interna.
Els gegants inicialment anaven vestits de moros, fins el 1891, en que Josep Puiggarí dissenyà uns vestits medievals, representant els comtes d'Osona. Van tornar a vestir de moros en la dècada del 1910, fins a finals de la dècada de 1920, que tornaren a vestir de comtes d'Osona, fins a l'actualitat. Construïts en pasta de cartró, pesen 75 kg, el gegant mesura 3,30 m d'alçada, i la geganta 3,20 m.
El 1902 van participar en el Concurs de Gegants, Nanos i Monstros Típichs, que es van organitzar a Barcelona per la Festa de la Mercè. També van participar en el Concurs de Gegants de Sabadell, el 1930, on van guanyar la medalla d'or. El 1993 van ser restaurades les dues parelles de gegants per Manel Casserras, qui el 2013 va fer unes còpies exactes dels quatre braços i mans.
El Ball de Gegants de la Ciutat de Vic és un vals recollit pel músic i organista vigatà mossèn Lluís Romeu i Corominas (1894–1937), antic director de l'Orfeó Vigatà. Tot i que durant molts anys s'havia ballat de manera espontània, l'any 1997 se'n va estrenar la coreografia.
Gegants Petits L'any 2013, la colla gegantera del carrer de la Riera va presentar els Gegants Petits de Vic, en Muley i l'Ermessenda, una rèplica dels gegants de l'Ajuntament, però de dimensions més reduïdes, vestits de reis moros o turcs, tal com anaven els gegants grans fins a finals del segle XIX.
Ciutat Gegantera de Catalunya El 1999 Vic va ser nomenada la XI Ciutat Gegantera de Catalunya, celebrant a l'abril una trobada de gegants, on van reunir a la plaça Major més de 400 gegants.
Referències
Bibliografia
Vic