miniatura|Tampó assecant decorat. El tampó assecant és un utensili d'escriptori utilitzat tradicionalment per absorbir l'excés de tinta a l'escriptura manual. Consisteix en una base corba o basculant, generalment de fusta o metall, sobre la qual es fixa un full de paper assecant, un material porós amb gran capacitat d'absorció. En passar-ho suaument ("rodant", sense fregar) sobre el text recent escrit, el paper absorbeix la tinta sobrant i evita que es produeixin taques o esborralls.Norfolk Mills - Lyng watermill
Descripció El disseny clàssic del tampó assecant presenta una superfície inferior lleugerament arquejada que permet un moviment de balanceig sobre el paper. Aquesta base es cobreix amb una làmina reemplaçable de paper assecant, un tipus de paper que es fabricava tradicionalment en molins paperers especialitzats.From the publication Printing Art, Vol 35, p 235 La part superior sol incloure un mànec o empunyadura que facilita el seu ús. El conjunt està pensat per funcionar sense exercir una pressió excessiva, de manera que la tinta humida es transfereix al paper assecant sense deformar l'escriptura.
Història miniatura|Bureau amb un tampó assecant L'ús del paper assecant es va popularitzar a partir del segle XVIII, quan va substituir progressivament la "sorra" assecant, una pólvora fina que s'escampava sobre la tinta fresca, amb una mena de saler: la polsera. Amb l'expansió de l'escriptura amb ploma metàl·lica al segle XIX, va sorgir la necessitat d'un utensili més pràctic i net, la qual cosa va portar al desenvolupament del tampó assecant basculant. Molins paperers britànics, com els de Norfolk o Berkshire, van fabricar grans quantitats de paper assecant durant el i principis del XX.From the publication Printing Art, Vol 35, p 235 El seu ús va disminuir amb l'arribada del bolígraf i de les tintes d'assecat instantani, encara que segueix emprant-se en cal·ligrafia artística, restauració documental i escriptura amb estilogràfica.Westcott Mill - The Great Fire of Emmbrook
Utilització El tampó assecant s'utilitzava principalment amb plomes estilogràfiques, plomes i altres instruments d'escriptura que feien servir tinta líquida. Després d'escriure una línia o un paràgraf, l'usuari feia "rodar" el tampó sobre la superfície escrita. El paper assecant absorbia la humitat superficial de la tinta, reduint el temps d'assecat i evitant que la mà o la pàgina següent taquessin el text. Aquest utensili va ser especialment comú en oficines, escoles i escriptoris domèstics entre els segles XIX i mitjans del XX, abans de la generalització dels bolígrafs i tintes d'assecat ràpid.
Ús actual Tot i que la seva funció tradicional ha quedat en gran part obsoleta, el tampó assecant continua utilitzant-se en àmbits especialitzats. En cal·ligrafia, dibuix amb tinta i restauració de documents s'empra per controlar l'assecatge i evitar taques. També es comercialitza com a objecte decoratiu o de col·leccionisme, especialment els models antics d'escriptori.
Materials Els tampó assecant es fabricava habitualment en fusta tornejada, llautó, plata, baquelita o plàstics primerencs. Alguns models decoratius formaven part de jocs d'escriptori i podien incloure gravats, ornamentació o bases intercanviables. El paper assecant, per la seva banda, es produïa en diferents gruixos i colors, i també s'utilitzava de forma independent per assecar tinta o eliminar l'excés en dibuixos i cal·ligrafia.
Referències
Categoria:Paper Categoria:Material d'oficina