La gran mesquita o mesquita aljama de Taza () és l'edifici religiós més important de la medina històrica de Taza, al Marroc. Fundada en el pel califa almohade Abd-al-Mumin ibn Alí, és l'exemple més antic que es conserva de l'arquitectura almohade. La van ampliar els marínides a la fi del i la va renovar el sultà alauita Mulay al-Rashid en el .

Història La gran mesquita de Taza fou construïda pel soldà almohade Abd-al-Mumin en el període posterior al 1142, si fa no fa al mateix temps que va conquerir la ciutat.

Taza, amb una ubicació estratègica en la ruta principal entre el Marroc i Algèria, fou la primera ciutat important que els almohades conqueriren fora dels seus dominis muntanyencs inicials i va servir com una de les primeres bases després de Tinmel. La futura capital, Marràqueix, no fou conquerida fins al 1147. La gran mesquita de Taza és el monument més antic que es conserva de l'arquitectura almohade.

Aquesta mesquita originàriament tenia una planta quasi quadrada, d'uns 32 m per 33 metres. La sala de pregària era més ampla que profunda: set  o nou  naus discorren perpendicularment al mur de l'alquibla (sud-est) entre fileres d'arcs i quatre naus transversals paral·leles al mur de l'alquibla. La darrera nau, davant del mur de l'alquibla, es distingeix per ser lleugerament més ampla, igual que la nau central que condueix al mihrab. Això forma una T en la planta, un tret recurrent en altres mesquites medievals de l'àrea. En general, el disseny originari almohade de la mesquita era molt semblant al de la mesquita de Tinmel construïda pels almohades poc després. La mesquita fou ampliada sota la dinastia marínida, durant el regnat d'Abu-Yaqub Yússuf an-Nàssir. Les obres van començar el 1292 i acabaren a l'octubre de l'any següent. O el 1294 segons Jonathan Bloom. Aquesta ampliació va afegir dues naus laterals més (una a l'extrem oest i una altra a l'est), i això eixamplà la mesquita, i quatre naus laterals més al sud, la qual cosa va aprofundir la sala de pregària. La planta en T es va replicar ampliant la darrera nau lateral sud. Abu-l-Hàssan ibn Uthman, que va construir moltes madrasses en tot el Marroc, també va construir-ne una a prop de la mesquita de Taza el 1324 (mentre encara era governador durant el regnat d'Abu-Saïd Uthman II, el seu pare, tot i que hui està majoritàriament en ruïnes. Excepcionalment, els marínides també van agregar-hi un segon pati enorme (el-sahn el-kebir), gairebé tan gran com tota la mesquita, al flanc est. El soldà marínida Abu-r-Rabí Sulayman va ser enterrat en aquest pati el 1310.

Arquitectura Resum És l'exemple més antic que es conserva de l'arquitectura almohade. Es troba a prop de Bab er-Rih ('Porta dels Vents'). La mesquita actual, amb ampliacions de l'època marínida, té un edifici principal i un gran pati (el-sahn el-kebir) al costat est. Cadascuna d'aquestes parts té una planta rectangular d'uns 72 m x 44 m. Conté nou portes exteriors.

Interior (sala de pregària) miniatura|L'interior de la mesquita, amb una vista de l'enorme llum d'aranya del marínida a la nau central, amb un dels arcs amb llambrequins darrere L'edifici principal consta d'una sala de pregària interior, un pati més petit (sahn) al nord, envoltat per extensions de la sala de pregària. Aquesta sala hipòstila es divideix en nou naus per fileres d'arcs de ferradura perpendiculars al mur sud-est de l'alquibla. Els arcs formen vuit naus transversals (paral·leles al mur de l'alquibla) al sud del pati, o catorze naus si comptem els arcs que travessen les galeries a banda i banda del pati fins al mur nord-oest.

La nau central i la nau lateral més meridional són més àmplies que les altres, i formen una T en la disposició de la mesquita. Aquesta planta en T també es realça amb unes cúpules decoratives. L'extrem nord de la nau central (a l'entrada des del pati) està cobert amb una cúpula. A la quarta nau, si fa no fa a la meitat de la nau central, hi ha tres cúpules voltades que marquen el lloc on s'alçava l'antic mihrab de la mesquita. Aquesta zona també l'assenyalen uns arcs amb llambrequins en lloc dels habituals arcs de ferradura i algunes columnes decoratives adossades. A l'extrem sud, la nau central condueix al mihrab, que data de l'expansió marínida. El mihrab, igual que en altres mesquites marroquines, és la part més ricament decorada, amb ornamentació d'estuc tallat. L'espai enfront del mihrab està envoltat d'arcs amb llambrequins i cobert per una cúpula semblant a altres exemples de la gran mesquita de Tlemcen i la de Fes Jdid, i es considera una de les millors del seu tipus. En tots dos extrems de la nau, a les cantonades sud-est i sud-oest de la mesquita, es troben altres dues cúpules voltades. Després del mur de l'alquibla, al costat sud, hi ha cambres i annexos menors, entre ells la cambra de l'imam, el magatzem del mínbar, una biblioteca i una o sala d'ablucions.

Gran pati (el-sahn el-kebir) El gran pati (el-sahn el-kebir) de la mesquita és una característica única i no es troba pas en cap altra mesquita històrica del Marroc.   Situat al costat est, és un pati obert quasi tan gran com l'edifici principal. Està plantat d'oliveres i en té una font al bell mig, protegida per un petit quiosc voltat (qubba). Al llarg del costat oest hi ha una estreta galeria porticada que dona accés entre el pati i la mesquita, mentre que al costat sud hi ha una galeria ensostrada més profunda, vorejada per arcs de ferradura apuntats. Després, al centre del mur sud, es troba un mihrab, que testifica l'ús de la zona com a mesquita a l'aire lliure o d'estiu. El pati va existir durant el període marínida, però la font de la qubba i la galeria de pregària sud probablement daten de l'època d'Al-Rashid () o posterior.

Mobiliari Llum d'aranya marínida miniatura|Vista parcial del llum marínida de la mesquita La mesquita també és famosa pel seu enorme llum d'aranya de bronze, que data de l'època marínida. Segons la inscripció gravada, el donà a la mesquita el soldà Abu- Yaqub Yússuf el 1294. Amb un diàmetre màxim de 2,5 m i un pes de 3 tones, és el major exemplar d'aquest tipus que es conserva al nord d'Àfrica. Segons el Rawd al-Qirtas, la fabricació va costar 8.000 dinars. Es compon de nou nivells circulars disposats en forma cònica que podien albergar 514 llums d'oli de cristall. La decoració incloïa formes arabesques, i motius florals, així com una inscripció poètica en àrab cursiu. Aquesta ornamentació se centrava especialment en el pal o eix de la part superior del con i, sobretot, en la gran part inferior en forma de cúpula, que s'assemblava a l'elaborada cúpula d'estuc d'enfront del mihrab. Les formes decoratives d'aquest llum de bronze estaven relacionades, si no deliberadament coordinades, amb la decoració d'altres elements de la mesquita durant l'ampliació marínida. El disseny del llum probablement es veié influenciat per un gran llum similar que regalaren a la mesquita Qarawiyyin de Fes a principis del segle XIII, durant el període almohade. Posteriorment es van crear altres llums d'aranya del mateix estil per a altres mesquites del Magrib, entre elles una que encara es conserva a la gran mesquita de Fes Jdid, del període marínida, així com una parcialment conservada a la gran mesquita de Tlemcen, tal vegada fabricada per a la mesquita marínida de Mansourah, que ara es troba en un museu. A la gran mesquita de Taza es conserven també altres llums medievals, inclòs un que utilitzava com a nucli una campana d'església, possiblement un botí portat de les campanyes marínides a l'actual estat espanyol.

Mínbar El mínbar o púlpit de la mesquita també data de finals del segle XIII, durant l'expansió marínida sota el regnat d'Abu-Yaqub Yússuf. Igual que altres mínbars, té la forma d'una escala mòbil amb un arc al peu i un dosser a la banda superior, i està compost per moltes peces de fusta assemblades. Fa 3,25 m d'alt per 2,96 m de llarg i 80 cm d'ample. Ha estat parcialment deteriorat per restauracions posteriors que li desfiguraren part de l'aspecte original, especialment els elements superiors i l'arc de la base de l'escala. Encara, però, conserva gran part de la fusteria marínida originària i mostra una estreta relació amb altres mínbars de fusta de rica factura del Marroc, seguint la tradició establerta per la dinastia almoràvit del segle XII, el mínbar de la mesquita Kutubia. Els elements conservats més significatius són els dos flancs, coberts amb un exemple de l'elaborada decoració geomètrica islàmica que hi ha en aquesta tradició artesana. Aquest motiu geomètric es basa en estreles de vuit puntes des de les quals s'estenen bandes d'entrellaçat que repeteixen el motiu per tota la superfície. A diferència, però, del famós mínbar almoràvit de Marràqueix, els espais buits entre les bandes no estan ocupats per una barreja de peces amb relleus florals tallats, sinó íntegrament per peces de decoració de mosaics de marqueteria amb incrustacions de vori i fustes precioses.

La mesquita també té una històrica mampara de fusta tallada a l'entrada del pati que dona a la nau central de la sala de pregària, que solia servir de mihrab exterior per als qui resaven al pati. Tot i que no és improbable que la mesquita tingués aquestes característiques des de la seua expansió marínida (ja que altres mesquites marínides les tenen), no hi ha evidència visible que indique la data de construcció de la mampara actual. Basant-se en l'estil de l'artesania, s'ha suggerit que no és pas anterior al segle. El costat que dona al pati és relativament senzill i sense decoració, però el que dona a l'interior està tallat amb panells, incloent-hi sis motius d'arc cec en la secció central. Un timpà semicircular sobre el centre està tallat amb un patró geomètric poligonal al bell mig del qual hi ha una inscripció àrab.

Referències

Categoria:Mesquites del Marroc