El Temple del Diví Claudi (en llatí: Templum Divi Claudi o Claudianum) és un gran conjunt monumental construït a Roma al segle I, i incloïa una gran terrassa sostinguda per una base imposant, envoltada per un pòrtic i ocupada per un jardí i un temple dedicat a l'emperador Claudi, deïficat. El seu successor, Neró, va retocar el conjunt per a integrar-lo a la seua Domus Aurea i va afegir-hi un gran nimfeu. El monument es va modificar significativament per darrera vegada sota Vespasià. Hui només en queden vestigis de la base, encara visibles als vessants del turó Celi.
Ubicació El temple i la gran terrassa sobre la qual recolza ocupen l'extrem occidental del turó Celi, davant del Colosseu i del turó Palatí (Regio II), segurament al lloc de l'antiga residència privada de Claudi i Agripina la Menor, a prop de l'antiga domus de la gens Clàudia. El lloc ara està ocupat pel jardí del Monestir dels Passionistes.
Història La construcció La construcció en començà l'any 54 a instàncies de l'emperadriu Agripina la Menor, poc després de la mort i deïficació de l'oncle i marit, l'emperador Claudi. Llavors era el temple més gran dedicat a un emperador deïficat.
Dues estàtues fragmentàries es trobaren al jaciment, el cos d'un xiquet decapitat el 1651 i altres que representen una sacerdotessa, el 1885. Ambdues estan tallades en una pedra egípcia rara, la grauvaca, utilitzada per als membres de la família imperial, i això ha portat a identificar-les com a estàtues d'Agripina la Jove com a sacerdotessa i de Britànic, un grup familiar que decorava el Temple de Claudi.
El redisseny de Neró miniatura|Neró i sa mare Agripina en una moneda romana El conjunt, el va parcialment destruir Neró l'any 59 abans de la nostra era, poc després de condemnar a mort la seua mare Agripina, que anul·làs el decret del Senat que proclamava la divinització de Claudi i que abandonàs el títol de Divus Filius. Aquest canvi d'actitud, que es va produir cinc anys després de la mort de Claudi, es pot explicar per la creixent influència de Sèneca, enemic jurat d'Agripina, amb qui havia compartit la tutela del jove Neró. La demolició només va afectar el temple; Neró en conservà la gran plataforma. Probablement volia recuperar part de l'espai ocupat pel temple al turó Celi per incorporar-lo als jardins de la Domus Aurea. Hi va fer afegir un nimfeu monumental, que ocultava els fonaments del costat est. La destrucció parcial també podria haver tingut la intenció de facilitar l'ampliació de l'aqüeducte Aqua Claudia, un projecte neronià, que desemboca en un embassament erigit a prop del conjunt (iuxta templum Divi Claudii).F. P. Arata, «L’Acquedotto della Claudia tra il Celio e il Palatino: alcune note», Atlante Tematico di Topografia Antica, n° 22, 2013, p. 41-59. Frontin, De Aquis urbis Romae, I, 20.Frontin, De Aquis urbis Romae, II, 76. L'edifici va perdre la funció principal amb l'anul·lació del decret del Senat i s'incorporà a la Domus aurea, un projecte personal de l'emperador Neró, que així es va reapropiar de l'obra dels seus predecessors. Es van fer sacrificis en honor de Claudi al Temple d'August els anys 58 i 59, després la pràctica cessà abans de ser reportada de nou el 66, un signe que el culte imperial de Claudi havia estat rehabilitat abans del final del regnat de Neró.
La represa del treball miniatura|294x294px|El Temple del Diví Claudi es mostra a l'esquerra del Colosseu, segons el model d'Italo Gismondi. És el costat de la base que es va redissenyar com a nimfeu per Neró Després de la mort de Neró l'any 68 i la devolució al poble de les terres confiscades per a la construcció de la immensa Domus Aurea, un dels primers actes significatius relacionats amb el culte imperial fou la represa de la construcció i dedicació del Temple de Claudi per Vespasià. És difícil saber si es tractava d'una reconstrucció completa o d'una restauració més modesta però suficient perquè Vespasià la utilitzàs per a simbolitzar el seu desig d'establir un vincle amb la dinastia julioclàudia, tot presentant-se com un nou August.F. P. Arata, «L’Acquedotto della Claudia tra il Celio e il Palatino: alcune note», Atlante Tematico di Topografia Antica, núm. 22, 2013, pàg. 41-59. Va incorporar el Temple de Claudi a un conjunt més gran que contenia el nou Meta Sudans, el Temple de la Pau i, el més important, l'Amfiteatre Flavi. El nou temple no sols albergava un culte imperial, sinó que incloïa un gran parc boscós adornat amb fonts i escultures que Vespasià va obrir al públic, tot contrastant amb l'excés de Neró d'apropiar-se hectàrees per al seu ús exclusiu.
El temple a l'edat mitjana i al Renaixement De l'edat mitjana ençà, i més tard durant el Renaixement, les restes del gran conjunt van servir com a pedrera de la qual s'extragueren volums importants de material, cosa que explica el mal estat de conservació del monument. Un registre datat de l'any 1003 esmenta una pedrera de tuf al Celi que podria correspondre al conjunt. El 1641, els blocs de la fonamentació occidental van ser descartats i reutilitzats en noves construccions. En acabant, l'església i el Palau de Sant Marc es construïren en part amb blocs de travertí trobats a prop de l'Arc de Constantí, probablement originaris de la fonamentació del temple. Aquest temple, que hui ha desaparegut totalment, s'esmenta per darrera vegada al segle XIV en una butla del papa Honori III, datada del 1217.
Descripció El temple miniatura|Reconstrucció del Temple del Diví Claudi, a Roma Pràcticament no s'han conservat restes de l'estructura arquitectònica real del temple, i els pocs elements que s'han trobat (fragments de capitells corintis, una base jònica i cornises) podrien no ser del temple. Se'n pot, però, proposar una reconstrucció basada en esbossos de fragments de la Forma Urbis que duen la inscripció EMPLVM DIV, reconstruïda com a TEMPLVM DIVI CLAVDI, fragments que també s'han perdut. En aquests dibuixos del segle XVI el temple apareix com a pròstil, pseudoperípter i pentàstil amb tres columnes independents i vuit columnes encaixades a les parets de la cel·la. Com que la forma pentàstil no s'emprava en arquitectura romana, els arqueòlegs consideren que això és un error de topografia, perquè els esbossos són de qualitat desigual, i proposen reconstruir el temple com a hexàstil, o octàstil. Sembla, però, més probable que l'autor dels esbossos s'haja oblidat de representar una columna en lloc de tres. Les dimensions del podi són 46,3 m × 22,5 m. Està orientat al llarg d'un eix est-oest, mirant a l'oest, cap al Palatí.
S'han conservat fragments de la decoració arquitectònica del temple incorporats en un mur que envolta el jardí del convent passionista. Fragments de fulles d'acant i bases, segurament pertanyents a les columnes del temple, indiquen que era d'ordre corinti. Segons les mesures de les dimensions dels fragments, els capitells corintis haurien arribat a 2 m d'alçada, sostinguts per columnes de 17,68 m, unes proporcions semblants a les del Temple de Mart Venjador del Fòrum d'August. A més d'aquests fragments, hi ha un fragment de l'arquitrau de marbre de Luni, de 2,5 m de llarg, 0,76 m de profunditat i 0,53 m d'alçada.
El pòrtic miniatura|Capitell corinti d'un propileu del Claudià reutilitzat per a decorar l'interior de l'església de Santa Maria degli Angeli L'espai al voltant del temple podria haver estat tancat per un gran pòrtic, un hipotètic porticus Claudia. Aquest pòrtic, però, no es representa clarament en els fragments de la Forma Urbis, en què sols apareixen línies paral·leles sense cap esment de columnates o arcades, i no en resta cap rastre. Un pòrtic d'aquesta longitud hauria requerit un nombre significatiu de columnes, però no n'han sobreviscut pas bases, fusts ni capitells. Tres esglésies construïdes a prop contenen fusts de granit de l'antiguitat, però les dimensions no semblen correspondre al pòrtic del Claudianum, sinó al peristil de la caserna de la V Cohort o al de la Castra Peregrina, que en són més a prop.
Si, en la Forma Urbis, les línies paral·leles que emmarquen l'espai ocupat pel temple representen el pòrtic, al qual sembla al·ludir Marcial en un epigrama, el passadís cobert tindria 9,5 m d'amplària. Aquesta representació simplificada està testimoniada per a altres monuments com el Forum Transitorium (Fòrum de Nerva), per al qual les grans columnates laterals no es representen explícitament. L'altura de les columnes del pòrtic es calcula en 8,04 m en comparació amb altres monuments contemporanis que presenten una disposició i unes dimensions semblants, com ara el Temple de la Pau o el Fòrum de Tàrraco.
La terrassa del Claudianum devia tenir dues escales monumentals marcades per propileus a la intersecció amb el pòrtic, la primera al costat oest, mirant cap al Palatí, i la segona al costat nord, mirant cap al Colosseu. Si bé cap evidència arqueològica confirma la presència d'un gran pòrtic al voltant del perímetre, les restes confirmen la presència de, si més no, un dels dos propileus en línia amb l'escala que condueix a la terrassa del costat nord, compostos per columnes corínties de 13,22 m d'alçada. Un dels capitells corintis, d'1,47 m d'alçada, trobat in situ durant el Renaixement, es va reutilitzar (spolia) el 1565 durant la construcció de l'església de Santa Maria degli Angeli, que ocupa l'interior del frigidarium de les Termes de Dioclecià.
El jardí L'àrea de la plataforma delimitada pel pòrtic està ocupada per un gran jardí. Aquest jardí està representat als fragments de la Forma Urbis per una sèrie de línies dobles paral·leles a l'eix del temple, seguides d'una sèrie de línies perpendiculars a la primera sèrie darrere del temple, formant una forma en U. L'espai davant del temple s'havia de deixar obert. Aquest tipus de línia doble s'empra normalment per a representar murs de diferents gruixos. La disposició de les línies al voltant del temple, però, impedeix la presència de murs concèntrics, i és més probable que es tracte d'una representació simplificada de jardins composts per fileres regulars de bardisses o arbres com xiprers.
Segons una altra hipòtesi, les línies no representen directament tanques o arbres sinó canals que permeten el reg de plantes. Cinc seccions de canals de marbre de Luni regularment perforats, exposats al jardí, podrien correspondre a aquesta instal·lació, semblant en la seua representació al sistema hidràulic del Fòrum de la Pau.
La fonamentació i els edificis auxiliars La imponent base de la terrassa fa uns 180 m per 200 m, per a una altitud al cim de 50 m. Se'n poden distingir tres fases de construcció.
La primera fase correspon al pla inicial fet poc després de la mort de Claudi. La terrassa és de dimensions una mica més modestes ( 156 m × 182,5 m). Les façanes de la base estan disposades com una sèrie de botigues (tabernae) al carrer, amb murs d'1,2 m de gruix que delimiten un espai d'uns 3,5 m d'amplada per 6,75 m de profunditat per a cada botiga.
La segona fase va seguir l'anul·lació per part de Neró del decret de deïficació de Claudi, que dugué a la incorporació del Claudianum als jardins de la Domus Aurea. Aquesta fase està marcada per l'afegit d'un nimfeu que cobreix el costat est, i projecta la façana 9,5 m més enllà de la façana originària. Al costat oest, la façana es reforçà amb un mur d'opus caementicium d'1,8 m de gruix, que va permetre l'ampliació de la terrassa superior.
En acabant, la tercera fase forma part dels principals projectes de desenvolupament urbà fets per Vespasià, incloent-hi el desmantellament parcial de la Domus Aurea. El Temple del Diví Claudi adoptà llavors la forma final, encara parcialment visible hui, amb la terrassa ampliada per tots els costats excepte per l'est, que estava ocupat pel nimfeu. També s'eixamplaren els fonaments per sostenir la terrassa i es van construir noves fileres de botigues davant de les més antigues, a una profunditat de 9,5 m al costat nord i a 6,5 m al costat oriental.
Costat oest