LU-564 va ser un submarí tipus XIIC de la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Va ser enfonsat per avions de la Royal Air Force el 14 de juny de 1943 al Golf de Biscaia.
Disseny Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-564 tenia un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit. Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del casc a pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats de sis cilindres i quatre temps Germaniawerft F46, produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte Brown, Boveri & Cie GG UB 720/8 que produïen un total de 750 cavalls de potència (75500 kW); shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus)
El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph). Quan estava submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); mentre que a la superfície podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph).
L'U-564 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de d'entre 44 i 60 oficials i mariners.
Historial de servei Construcció i posada en marxa Va ser encarregat el 24 d'octubre de 1939 i se li va posar la quilla el 30 de març de 1940 a Blohm & Voss d'Hamburg amb número de drassana 540, avarat el 7 de febrer de 1941 i posat en servei el el 3 d'abril d'aquell any sota el comandament de l'oberleutnant zur See Reinhard Suhren. El seu cap d'enginyers sota el comandament de Suhren va ser Ulrich Gabler. Suhren el va comandar durant la seva preparació amb la 1a Flotilla d'U-boot entre el 3 d'abril i l'1 de juny de 1941. Aleshores es va convertir en un vaixell de front (operatiu) de la 1a Flotilla i va emprendre les seves primeres patrulles.
Primeres patrulles La seva primera patrulla va portar l'U-564 de Kiel a Brest, a la França ocupada, passant un total de 41 dies al mar. La patrulla va obtenir diversos èxits; el 27 de juny, el Suhren es va trobar amb el comboi HX 133. Va danyar el petrolier noruec Kongsgaard i va enfonsar el Maasdam neerlandès i el Malaya II britànic aquell mateix dia. Va tenir un altre èxit en aquella patrulla, enfonsant el mercant islandès Hekla el 29 de juny. L'U-564 va arribar a Brest el 27 de juliol, després d'haver enfonsat tres vaixells mercants per 18.678 tones de registre brut (TRB) i haver-ne danyat un altre per 9.467 TRB.
Va tornar a salpar de Brest el 16 d'agost, en direcció a l'Atlàntic. Es va trobar amb el comboi OG 71 i va enfonsar l'irlandès Conlara i el remolcador britànic Empire Oak el 22 d'agost. Va enfonsar un vaixell d'escorta l'endemà, el . L'U-564 va tornar a Brest el 27 d'agost després de 12 dies al mar, havent enfonsat tres vaixells per 2.587 TRB. Va tornar a salpar el 16 de setembre, aquesta vegada trobant-se amb el comboi HG 75 el 24 d'octubre. Aquell dia va enfonsar tres mercants britànics, l'Alhama, l'Ariosto i el Carsbreck L'U-564 va ser atacat més tard al vespre, per una bomba d'un avió i més tard per una escorta amb càrregues de profunditat. Tanmateix, va evitar els danys i va tornar al port de Lorient l'1 de novembre després d'haver passat 47 dies al mar i haver enfonsat tres vaixells per 1.687 i 900 tones
L'U-564 es va traslladar a La Pallice a principis de 1942 i va salpar d'allà el 18 de gener. Va enfonsar el petrolier canadenc Victolite a 260 milles nàutiques (480 km; 300 mi) al nord-oest de les Bermudes l'11 de febrer de 1942 i va danyar el petrolier britànic Opalia, tot i que no greument (el seu canó de coberta va disparar 83 trets, però només va aconseguir tres impactes), el 16 de febrer, abans de tornar a Brest el 6 de març, després de 48 dies de patrulla amb 11.410 TRB enfonsades i 6.195 TRB danyades.
Davant de la costa americana L'U-564 va salpar de Brest el 4 d'abril de 1942 per creuar l'Atlàntic i atacar vaixells de la costa nord-americana, inclosa Florida. Va estar en posició a principis de maig i el 3 de maig va aconseguir el seu primer èxit, enfonsant el britànic Ocean Venus. El 4 de maig va danyar el britànic Eclipse i el 5 de maig va danyar l'estatunidenc Delisle. El 8 de maig va enfonsar el mercant estatunidenc Ohian, i l'endemà va enfonsar el petrolier panameny Lubrafol. El seu èxit final en aigües americanes va ser enfonsar el petrolier mexicà Potrero del Llano. L'U-564 va tornar a Brest el 6 de juny, després d'haver passat 64 dies al mar i haver enfonsat quatre vaixells, per 24.390 TRB, i haver danyat dos vaixells, per 13.245 TRB.
L'U-564 va repetir l'exercici en la seva següent patrulla, sortint de Brest el 6 de juliol per operar davant la costa de Sud-amèrica. Mentre navegava cap a l'Atlàntic, el Suhren es va trobar amb el comboi OS-34 prop de les Açores, i el 19 de juliol va enfonsar el mercant britànic Empire Hawksbill i va danyar el Lavington Court (enfonsat l'1 d'agost mentre era remolcat de tornada al Regne Unit). Operant davant la costa nord de Sud-amèrica, va enfonsar el SS British Consul i l'Empire Cloud a l'oest de Grenada el 19 d'agost i el dia 30 va enfonsar el petrolier noruec Vardaas al nord de Scarborough. L'U-564 va tornar a Brest el 18 de setembre després de 72 dies de patrulla, havent enfonsat cinc vaixells per 32.181 TRB.
Fiedler pren el control Aquesta va ser l'última patrulla de Suhren com a comandant de l'U-564 . Va marxar l'1 d'octubre per convertir-se en instructor, i l'Oberleutnant zur See Hans Fiedler va prendre el comandament. Va portar el submarí en dues patrulles de guerra el 1943, però no va aconseguir impactar cap vaixell enemic. En una d'aquestes sortides, els esdeveniments van prendre un gir dramàtic quan el submarí va perdre un tripulant, el Fähnrich zur See Heinrich Fuerhake. L'U-564 va ser transferit per operar des de Bordeus l'abril de 1943. Va sortir de la ciutat portuària francesa per última vegada el 9 de juny amb quatre altres submarins que sortien, l'U-185, l'U-358, l'U-634 i l'U-653. Un Short Sunderland de la Royal Air Force va albirar els submarins i els va atacar davant del cap de Finisterre a les 18.59 hores del 13 de juny. L'avió va atacar l'U-564 i va llançar les bombes, però va ser abatut pel foc antiaeri, matant els 11 tripulants. L'U-564 havia patit greus danys i va tornar enrere, escortat per l'U-185.
Enfonsament L'endemà, un Armstrong Whitworth Whitley va albirar els dos submarins al golf de Biscaia i els va seguir. L'U-564 no va poder submergir-se a causa dels danys ja patits. A les 16:45 hores, el Whitley es quedava sense combustible i va atacar l'U-564 . Els dos submarins van danyar el seu atacant amb foc antiaeri, però les càrregues de profunditat de l'avió van danyar fatalment l'U-564 i es va enfonsar a les 17:30 hores. El Whitley, danyat, es va veure obligat a amarrar, on un vaixell d'arrossegament francès va rescatar la tripulació. Hi va haver 18 supervivents de l'U-564, inclòs el comandant. L'U-185 els va recollir i els va transferir al destructor alemany Z24 dues hores més tard.
Comandants K.Kapt. Reinhard Suhren - 3 d'abril de 1941 – 1 d'octubre de 1942 Oblt.z.S. Hans Fiedler - 1 d'octubre de 1942 – 14 de juny de 1943
Llopades L'U-564 va participar en sis llopades, a saber: Brandenburg (16 – 19 de setembre de 1941) Breslau (2 – 29 d'octubre de 1941) Natter (2-8 de novembre de 1942) Westwall (8 – 16 de desembre de 1942) Seeteufel (21 – 30 de març de 1943) Löwenherz (1-10 d'abril de 1943)
Historial d'atacs Data Nom Nationalitat Tonatge (GRT)Els tonatges dels vaixells mercants estan en tones de registre bruts. Els vaixells militars estan llistats per tones de desplaçament. Destí27 de juny de 1941Kongsgaard 9,467Danyat27 de juny de 1941Maasdam 8,812Enfonsat27 de juny de 1941Malaya II 23px Regne Unit8,651Enfonsat29 de juny de 1941Hekla 1,215Enfonsat22 d'agost de 1941Clonlara 1,203Enfonsat22 d'agost de 1941Empire Oak 23px Regne Unit484Enfonsat22 d'agost de 1941900Enfonsat24 d'octubre de 1941Alhama 23px Regne Unit1,352Enfonsat24 d'octubre de 1941Ariosto 23px Regne Unit2,176Enfonsat24 d'octubre de 1941Carsbreck 23px Regne Unit3,670Enfonsat11 de febrer de 1942Victolite 23px Canadà11,410Enfonsat16 de febrer de 1942Opalia 23px Regne Unit6,195Danyat3 de maig de 1942Ocean Venus 23px Regne Unit7,174Enfonsat4 de maig de 1942Eclipse 23px Regne Unit9,767Danyat5 de maig de 1942Delisle 3,478Danyat8 de maig de 1942Ohioan 6,078Enfonsat9 de maig de 1942Lubrafol 7,138Enfonsat14 de maig de 1942Potrero del Llano 4,000Enfonsat19 de juliol de 1942Empire Hawksbill 23px Regne Unit5,724Enfonsat19 de juliol de 1942Lavington Court 23px Regne Unit5,372Enfonsat19 d'agost de 1942British Consul 23px Regne Unit6,940Enfonsat19 d'agost de 1942Empire Cloud 23px Regne Unit5,969Enfonsat30 d'agost de 1942Vardaas 8,176Enfonsat
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Submarins alemanys de la Segona Guerra Mundial Categoria:Unitats de la batalla de l'Atlàntic Categoria:Derelictes