María San Juan de Garonda (Mungia, ? - Mungia, 16 de novembre de 1508) va ser una llevadora basca, acusada per la Inquisició d'heretgia, apostasia i bruixeria. Va morir cremada a la foguera.
Molts detalls del seu cas, com ara els delictes de què va ser acusada o les declaracions dels testimonis es coneixen gràcies a un resum existent de la causa seguida contra ella. El folklorista i historiador danès Gustav Henningsen, un referent en l’estudi de la bruixeria, el va descobrir a l’Arxiu Històric Nacional d’Espanya.
María San Juan de Garonda era veïna de Mungia (Biscaia), on treballava de llevadora. Estava casada i tenia un fill. Quan es va fer una perquisició general contra les bruixes a Biscaia va ser detinguda. Després de la declaració de trenta testimonis, que van afirmar que la mare de María San Juan ja havia estat cremada per bruixa i que ella des de feia anys tenia fama de bruixa i fetillera, va ser tancada a la presó de Bilbao. Tanmateix, a petició de Juan Martínez de Frías, inquisidor de Durango, va ser duta a la presó de la Inquisició d’aquella població, on va ser jutjada en un procés que va durar de maig a novembre de 1508.
L’inquisidor Juan López de Galarza el 29 de maig va aconsellar-li que confessés els fets de bruixeria i fetilleria que hagués fet i, si mostrava penediment, la seva pena seria menor. Ella va negar que fos bruixa i fetillera i va afirmar que era una bona cristiana, que havia anat en pelegrinatge a Santiago i a Guadalupe; que anava a missa i altres oficis religiosos i es confessava i combregava; que donava almoina als pobres i que feia el seu ofici de llevadora tan bé com podia. En aquesta ocasió, els testimonis van afirmar que María San Juan no havia mentit en la seva declaració, i que no sabien que hagués fet mal a ningú, si bé era cert que a la seva vila tenia fama de bruixa i fetillera. Però els testimonis que havien declarat quan va ser detinguda a Biscaia van ser cridats a declarar de nou i, el 19 de juliol, van ratificar-se en les seves declaracions anteriors.
El fiscal, amb les declaracions dels tots els testimonis, va acusar María San Juan de ser «bruixa malèfica i fetillera» i d’haver comès delictes molt greus. Va concloure el seu al·legat demanant que la rea fos declarada «heretge malèfica i bruixa apòstata», que els seus bens fossin confiscats i que ella fos lliurada a la justícia secular:
María San Juan era acusada de pertànyer a una secta d’adoradors de Belzebú, príncep dels dimonis. El fet de venerar el dimoni i ser-li fidel significaria que havia renunciat a la fe cristiana rebuda en el baptisme; per tant, seria apòstata. I mitjançant el seu pacte amb Belzebú posseiria armes diabòliques amb què poder fer actes malignes. En realitat, però, les acusacions del fiscal de Durango estaven basades en arguments sense dades concretes, atès que els testimonis que van acusar-la de bruixeria no van especificar cap cas concret individual de bruixeria fet per ella, només el que n'havien sentit dir.
Després de les negatives reiterades de l’acusada a admetre la seva culpabilitat, malgrat ser torturada amb la tècnica de la garrucha, i ja lliurada a la justícia seglar, el 16 de novembre de 1508 María San Juan va rebre la sentència de mort, i va ser cremada.
Dins de l’església d’Andra Mari, de Mungia, es va penjar una gramalleta amb una inscripció que deia: «Maria San Juan de Garonda, esposa de Juan de Sentucho Cubero, resident de la parròquia de Munguia, castigada per heretge, apòstata i bruixa. Any de mil cinc-cents vuit.»
Referències
Categoria:Història de Biscaia Categoria:Processats per la Inquisició bascos Categoria:Executades per bruixeria basques Categoria:Morts a Biscaia Categoria:Biscaïns