és una executiva d'entitats sense ànim de lucre i expolítica estatunidenca. És presidenta del consell directiu del Fons mundial per al compromís de la comunitat i la resiliència. Anteriorment, havia sigut directora del Cos de Pau, directora executiva del Fons de les Nacions Unides per a la Infància i presidenta i directora general de World Learning. També és presidenta de l'organització de defensa dels drets dels infants ECPAT, que treballa per posar fi a l'explotació sexual infantil. Després de tres mandats al Senat de Nova York, va ser la primera dona elegida per a qualsevol càrrec municipal de la ciutat com a presidenta del Consell Municipal, un càrrec que va ocupar fins a la seva candidatura fallida a l'alcaldia de Nova York el 1985 —va ser la penúltima persona a ocupar aquest càrrec.

Primers anys i educació Bellamy va néixer a Plainfield (Nova Jersey) el 1942, es va criar a la localitat d'Scotch Plains, i es va graduar a l'institut Scotch Plains-Fanwood el 1959.Klein, Joe. "The Woman Who Would Be Mayor", New York (magazine), March 8, 1982. Accessed August 10, 2011. "She grew up in a Protestant, Republican, working-class family in Scotch Plains, New Jersey. Her parents worked – her mother as a nurse, her father for the phone company."Thompson, Clifford. "Carol Bellamy", Current Biography Yearbook, p. 53. H. W. Wilson Company, 1999. . Accessed August 10, 2011. "Bellamy acted in student productions of musicals at Scotch Plains-Fanwood High School, from which she graduated in 1959." Va estudiar al Gettysburg College, on va ser membre de la sororitat Delta Gamma, i es va graduar el 1963. Va obtenir el títol de doctora en dret a la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York el 1968 i va ser voluntària del Cos de Pau a Guatemala del 1963 al 1965.

Carrera empresarial Bellamy va ser directora general de Bear Stearns del 1990 al 1993, directora de Morgan Stanley del 1986 al 1990 i associada del bufet d'advocats Cravath, Swaine & Moore de Nova York del 1968 al 1971. El 1968, va ser una de les protagonistes de la pel·lícula One A.M. de Jean-Luc Godard (més tard estrenada com One P.M. per D. A. Pennebaker), on va descriure la seva filosofia d'utilitzar els negocis per aconseguir el canvi social. El seu discurs va ser satiritzat per Rip Torn amb un uniforme de la guerra civil dels Estats Units davant d'una classe d'institut de Brooklyn.

Carrera política Senat de Nova York Bellamy va ser membre del Senat de Nova York de 1973 a 1977, i va formar part de les legislatures 180a, 181a i 182a de l'estat de Nova York.

Consell Municipal de Nova York Va emprendre una campanya difícil per a la presidència del Consell Municipal de Nova York el 1977. Mentre els seus oponents gastaven centenars de milers de dòlars en les seves campanyes, Bellamy va continuar amb només 90.000 dòlars de fons i, malgrat el seu baix perfil públic inicial, va aconseguir acabar en un fort segon lloc a les primàries demòcrates amb el 25% dels vots, darrere del titular en el càrrec, Paul O'Dwyer, que va obtenir el 30%, i per davant del regidor Carter Burden, el diputat Leonard Stavisky i el promotor Abe Hirschfeld. Com que cap candidat havia rebut almenys el 40%, O'Dwyer i Bellamy es van trobar en una segona volta dues setmanes després, que ella va guanyar fàcilment, amb el 58% dels vots. A les eleccions generals de novembre, va superar fàcilment el candidat republicà, el diputat John Esposito, per un marge de 5 a 1, i es va convertir en la primera dona elegida per a un càrrec municipal a Nova York. Va ocupar la presidència del Consell fins a la seva fallida candidatura a l'alcaldia de Nova York el 1985.

Altres càrrecs Bellamy va ser membre de la Junta de l'Autoritat Metropolitana del Transport fins que va dimitir a instàncies del governador Mario Cuomo el 1985. El 1982 va considerar presentar-se a governadora de Nova York. El 1990 va presentar-se sense èxit a auditora financera de l'estat de Nova York. Va formar part de la Junta de Regents, que supervisa totes les activitats educatives estatals i el Departament d'Educació, del 2005 al 2006.

Cos de Pau De 1993 a 1995, Bellamy va ser la directora del Cos de Pau. Nomenada pel llavors president dels Estats Units Bill Clinton, va ser la primera directora que havia estat voluntària del mateix cos anteriorment.

Premis i reconeixements El 1981, va ser seleccionada per ser una de les primeres Joves Líders de la Fundació Franco-americana.

Bellamy va ser membre de l'Institut de Política de l'Escola de Govern John F. Kennedy i membre honorífica de Pi Alpha Alpha. En les cerimònies de graduació de 1982, el Barnard College va atorgar a Bellamy el màxim honor de la universitat, la Medalla de la Distinció.

Bellamy va ser doctora honoris causa en Humanitats pel Bates College el 2003. Va tornar a la seva alma mater, la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York, per pronunciar un discurs de graduació el maig de 2006.

El 2004 va ocupar la posició 95a de la llista de les 100 dones més poderoses del món segons Forbes. Pel seu treball amb UNICEF, va ser guardonada amb l'Orde del Sol Naixent del Japó el 2006.Nagashima-Hayashi, Michiko. "Former UNICEF Executive Director receives humanitarian award in Japan," UNICEF web site (2006) El 2009, França va reconèixer la seva tasca amb la Legió d'Honor.

Referències

Categoria:Persones de Plainfield (Nova Jersey) Categoria:Alumnes de la New York University School of Law Categoria:Receptors amb l'orde del Sol Naixent de 1a classe Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Senadors Categoria:Polítics novaiorquesos Categoria:Advocats de Nova Jersey Categoria:Membres del Partit Demòcrata dels Estats Units Categoria:Persones de l'Organització de les Nacions Unides Categoria:Polítics de Nova Jersey Categoria:Advocats novaiorquesos Categoria:Empresaris novaiorquesos Categoria:Polítics estatunidencs del segle XXI Categoria:Advocats del segle XXI Categoria:Advocats nascuts al segle XX Categoria:Polítics estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1942