Andrés de Villalar de Herrero (Zamora, c. 1530-Zamora, 1601?) va ser un compositor i mestre de capella espanyol del segle XVI, època de destacable creixement musical, tant en compositors com en cantants i instrumentistes.
Biografia El 6 d'agost de 1558 va prendre possessió del magisteri de la Catedral d'Almeria, succeint en el càrrec Gil de Morata. Va romandre en el càrrec fins a 1561.
A l'estiu de 1563 sembla probable que va competir per aconseguir el lloc de mestre de capella a la catedral de Còrdova, sent guanyador a través d'una votació secreta el 5 de juliol amb trenta vots, i tenint per competidors Diego Ximénez (mestre de capella d'aquesta catedral des del 15 d'octubre de 1561) fins a la seva substitució per Villalar) i Jerónimo de Barrionuevo.
Durant la seva estada de tres anys com a mestre de capella a Còrdova, l'anhel per la seva terra es va fer latent, cosa que va fer que demanés un permís al capellà de Còrdova per poder visitar la seva mare malalta a Zamora. Concedit el permís, Villalar va retornar a Zamora per no tornar mai a Còrdova. Després de rebre el capellà la carta de dimissió del zamorano el 16 de desembre de 1566, es va assignar com a successor al granadí Jerónimo Durán de la Cueva el 24 d'abril de 1567, qui es va mantenir com a mestre de capella fins a la seva mort el 7 de gener de 1615.
El 1566, Villalar va marxar a Burgos com a mestre de capella per succeir Rodrigo Ordóñez. Segons actes, va ser cridat pel mateix Capítol de Burgos, que havia encarregat la tasca de buscar un mestre de capella a dos canonges. Aquests van trobar com a millor opció a Villalar, no obstant, i segons els textos conservats, va ser examinat en regla. El 2 de desembre va començar a servir al magisteri, encara que per acord capitular d'aquell mateix dia, el salari el va començar a córrer des de l'1 de novembre, moment en què surt de Còrdova direcció Burgos. Aquesta dada sembla contradir la suposició de Preciado que hagués renunciat al magisteri de Còrdova per anar a Zamora a cuidar la seva mare malalta.
A Burgos va ser molt estimat i el Capítolo se'l va manifestar en nombroses ocasions, sobretot en èpoques festives com Nadal i Corpus, època en què componia per a actuacions i representacions. El 1571, el Capítol de Burgos va obtenir del papa l'adjudicació d'un canonicato per al mestre de capella. En aquest mateix instant, el Capítol va promulgar edictes convocant oposicions per a aquest lloc. Però va existir un problema, i és que com a requisit l'aspirant al lloc havia de ser ordenat in sacris, (vot de castedat, no poden contraure matrimoni) i Villalar estava casat. El Cabildo va estudiar el cas en sessions capitulars, i com a conclusió, van eximir Villalar de totes les obligacions del magisteri en 1572: «E li representin el molt que sent el Capítol mancar d'aquest Villalar.»
Tot i això, el Capítol va procurar ajudar i facilitar les coses a Villalar per aconseguir «acomodament» en un altre lloc. Després es comenta que es va dirigir a Zamora, però les actes capitulars d'aquesta catedral es van incendiar el 1591, per tant la següent referència passa ja per les actes capitulars de Valladolid, les quals indiquen la recomanació del Capítol de Burgos per a la catedral de la que serà capital espanyola alguns anys després.
Va ser el 1576, a menys d'un mes de la seva partida de Burgos quan es va establir a Valladolid i el 1579 va contreure matrimoni. Les actes reflecteixen que gaudia de gran estima a la ciutat per les seves composicions de Nadal i Corpus.
Des de juny d'aquell mateix any fins a 1582 o 1583 aproximadament, va exercir de nou com a mestre de capella però aquesta vegada a Santiago de Compostel·la, encara que segons les actes és el 1581. El problema és que aquí el requisit era el mateix que a Burgos, encara que ja havia ordenat el Capítol, cosa que va fer que «interpretés» la butlla pontifica que ho ordenava d'una altra manera. Va exercir de mestre encara que no es conservi la interlocutòria d'acceptació d'obligacions. Se li va adjudicar per la feina un sou de 700 ducats anuals, molt alt per a l'època. No obstant això els problemes van persistir, ja que segons sembla va arribar una denúncia oficial i és que l'acta capitular del 12 de novembre afirma que «el negoci del mestre de capella està a la xancareria», cosa que va fer que el 2 de setembre de 1580 el Capítol relegés a Villalar del seu lloc, anant-se definitivament de Santiago de Compostel·la a l'abril del 1581.
Aquesta vegada el seu destí també és incert, encara que novament s'especula que va anar a Zamora. La veritat és que sí que hi va ser entre 1593 i 1594, ja que segons Preciado aquest últim any el Capítol de Lleó intento emportar-se'l, però Villalar va renunciar i va preferir quedar-se a la seva ciutat. La data de la seva mort és desconeguda, si bé s'especula que va ser a l'estiu del 1601 ja que el 14 de novembre d'aquell any es va veure una carta a la catedral de Zamora d'Alonso de Tejeda, mestre de capella de la catedral de Salamanca, sol·licitant el lloc que cobria Villalar i que va ser atorgat immediatament.
No obstant això, altres fonts indiquen el 1580 el seu rebuig a treballar a Palència per assentar-se definitivament a Zamora fins a la fi dels seus dies el 1593.
Actes Cal destacar les actes literalment:"El dit senyor Bonaventura de Lerma, canonge, va referir als dits senyors que havia vingut aquí per a mestre de Capella Andrés de Villalar, el qual ho era de l'església de Còrdova, i que li havien fet regal el dit senyor Paredes i el mateix senyor Bonaventura de Lerma, que li van enviar certes aus i vi no blanc i ordi i altres coses."Actes capitulars de la Catedral de Burgos, (Registre 55) 653: (fol. 280v, 27-11-1566)"Mestre de Capella, salari. Van rebre mestre de capella Andrés de Villalar, mestre de capella que era a l'església catedral de Còrdova, amb noranta mil maravedisses i quatre càrregues de blat cada any, el qual salari li van assignar sobre la seva taula capitular, i van declarar li corregués i comencés a gaudir des de primer dia del mes de novembre proper passat endavant, i la resta de dest li van enviar donar de la seva taula capitular deu mil maravedisses per la costa que ha fet de venir de Còrdova i ha de fer a convidar per la seva dona i casa."Actes capitulars de la Catedral de Burgos, (Registre 55) 654: (fol. 287, 2-12-1566)"El dit senyor don Carlos Díez Armendáriz, canonge, va dir als dit senyors que Villalar, mestre de capella, tenia necessitat d'anar a Zamora, cridat de la seva mare, que està molt afligida perquè tenia pes el bisbe de Zamora un germà, clergue, i que també li fessin mercè en enviar proveir d'alguns diners per anar-se'n a aquest negoci [...] i per a casa seva i el camí se li donessin de la taula capitular tres dotzenes de gallines per aquesta vegada.Actes capitulars de la Catedral de Burgos, (Registre 56) 663: (fol. 9, 12-1-1568) Obres No es conserven gaires composicions de l'autor: El Còdex de Diego Sánchez, ubicat a la Parròquia de Santiago a Valladolid conté el Regina Coeli, a quatre veus (obra polifònica) composta per Villalar. Tot i que està construïda com una superposició de contrapunts imitatius, cadascun introduït a partir d'un nou incís a l'antífona mariana de la Pasqua.
D'altra banda, ens trobem amb l'única peça impresa atribuïda a Villalar: «Esclarida Juana», trobada a "El Parnasso", únic llibre de música conegut d'Esteban Daza (Valladolid, 1576), que conté peces tant per viola sola com per viola i cant.
No obstant això, el 1589, concretament a Venècia, apareix al llibre Cançons i Villaescas Espirituals de Francisco Guerrero la mateixa música que mostra Daza al "Parnasso", cosa que fa impensable, encara que possible, que Guerrero s'apropiés indegudament de l'obra de Villalar.
Referències
Bibliografia José López Calo, José (1995). La Música en la Catedral de Burgos. Documentario Musical III. Caja de Ahorros del Círculo Católico de Burgos. López-Calo, José (1997). La Música en la Catedral de Santiago. Primera parte: el coro y el canto llano, la capilla de música y la polifonía VII. Diputació Provincial de La Coruña. Robert Murrell Stevenson (1961). Spanish Cathedral Music in the Golden Age (en anglès). Universitat de California Press.
Categoria:Nascuts el 1530 Categoria:Morts a Zamora Categoria:Compositors espanyols del Renaixement Categoria:Mestres de capella espanyols Categoria:Organistes espanyols Categoria:Morts el 1593 Categoria:Compositors castellanolleonesos Categoria:Músics de la província de Zamora Categoria:Artistes zamorans Categoria:Compositors morts al segle XVI Categoria:Compositors nascuts al segle XVI