Pedro Guerrero (Sevilla, cap al 1520 –?, després de 1560) va ser un compositor i cantor espanyol del Renaixement. Germà major i primer mestre del també compositor Francisco Guerrero, va desenvolupar la seva carrera entre la seva ciutat natal i Roma, on va exercir com a cantor de la basílica de Basílica de Santa Maria Major.
Biografia Les notícies sobre la vida de Pedro Guerrero són escasses. Les fonts coincideixen a assenyalar que va néixer probablement a Sevilla cap al 1520, al si de la mateixa família de la qual procedia Francisco Guerrero. És possible que pogués cantar de jove al cor de la Catedral de Sevilla, encara que aquest extrem no està documentat de forma concloent.
La principal font d'informació sobre la figura de Pere és el propi testimoni del seu germà Francisco Guerrero, que al pròleg del seu llibre Viatge de Jerusalem (1590) recorda així la seva formació:<blockquote>Des dels primers anys de la meva infantesa em vaig inclinar a l'art de la música, i hi vaig ser ensenyat d'un germà meu, anomenat Pedro Guerrero, molt docte mestre. I aquesta pressa em va donar amb la seva doctrina i càstig, que amb la meva bona voluntat d'aprendre, i ser el meu enginy acomodat a aquesta art, en pocs anys va tenir de mi alguna satisfacció.</blockquote>--Francisco Guerrero (1590), Viatge a Jerusalem.-- Els estudis moderns subratllen aquest passatge com a prova que Pere va ser el primer mestre de Francesc, abans que aquest completés la seva formació amb Cristóbal de Morales i altres mestres de la catedral sevillana. Diversos autors contemporanis ho esmenten expressament com «el també compositor Pedro Guerrero».
Entre el 1533 i el 1536 apareix com a cantor tiple al servei dels poderosos ducs de Medina Sidonia a Sevilla, dins d'un entorn nobiliari de notable activitat musical. Aquest servei cortesà explica en part la difusió primerenca de les seves obres i la seva posterior relació amb repertoris per a viola de mà, lligats a cercles aristocràtics.
Al voltant de 1560, Pedro Guerrero es va traslladar a Roma, on es va establir com a cantor a la basílica de Santa Maria la Major. Aquesta informació és recollida i repetida en diverses síntesis biogràfiques modernes sobre Francisco Guerrero, que subratllen el fet que el seu germà va arribar a formar part d'una de les capelles musicals més prestigioses de la ciutat.
Cap al 1581, quan el seu germà Francesc va visitar el país a l'octubre, Pere ja havia abandonat Itàlia. És possible que aquest Pedro Guerrero fos el mateix que el prebendat de la Col·legiata de La nostra Senyora de l'Assumpció d'Osuna a qui el cabildo va ordenar el 15 de març de 1586 que no cantés en cap sepeli excepte per a un membre del capítol o un realitzat a l'Església Col·legiata d'Osuna. En l'ordre se'l nomena juntament amb Alonso Lobo, en aquest moment també prebendat de la Col·legiata. Se desconeixen notícies sobre els seus últims anys, ni sobre la data i el lloc de la seva mort.
Obra L'obra conservada de Pedro Guerrero és relativament escassa si se la compara amb la del seu germà Francesc. Es coneixen:
Diversos motets sacres, entre ells O beata Maria, que va aconseguir certa difusió en manuscrits ibèrics i americans i va servir de model per a la Missa O beata Maria de Francesc de Santa Maria. Una sèrie de madrigals i cançons profanes en castellà, conservats en cançoners impresos i manuscrits, així com en intubacions per a viola de mà. Entre ells figuren peces sobre textos de Garcilaso de la Vega, com «Oh, més dura que marbre a les meves quexes!» i «Passant el mar Leandro». Cançons com «Por do comenzare?», transmeses al Cançoner Cançoner musical de la Casa de Medinaceli. La cèlebre moresca Di, gossa mora (sovint citada com La gossa mora), àmpliament gravada en la discografia moderna i associada al gust renaixentista per les danses de caràcter teatral i grotesc. Un testimoniatge d'hora sobre els seus motets apareix a la col·lecció per a viola de mà El Parnasso (1576) d'Estevan Daza, que esmenta «un altre motet de Pedro Guerrero a quatre» dins d'una sèrie d'exemples de polifonia intabulada.
L'escassetat d'obres signades es veu parcialment compensada per la presència de peces atribuïdes o anònimes en inventaris de catedrals, com el de la catedral de Mèxic de 1589, on s'esmenten «motets de Pedro Guerrero».
Estil i recepció La crítica moderna ha situat Pedro Guerrero dins de la generació immediatament anterior a la de Tomàs Luis de Victòria ia la del mateix Francisco, com a representant de l'escola sevillana i dels contactes musicals entre Andalusia i Itàlia. Els seus motets, com O beata Maria, participen del llenguatge imitatiu i de la devoció mariana característica del repertori hispà de mitjans del segle XVI, mentre que els seus madrigals i cançons mostren afinitats amb la música per a viola de mà i amb la poesia de Garcilaso i altres autors cortesans.
La seva figura ha despertat un interès renovat en la musicologia i en la interpretació històrica, en part gràcies a la reconstrucció de la Missa O beata Maria de Francesc de Santa Maria, basada en el seu motet, i a enregistraments de conjunts especialitzats com Hespèrion XX, La Capella Reial de Catalunya, Art Minima o Qvinta Essençia, que han difós més les meves quexes!.
Referències
Bibliografía complementaria Randel, Don Michael (1996). The Harvard Biographical Dictionary of Music (en anglès). Cambridge (MA): Harvard University Press. ISBN 978-0-674-37299-3. Gómez Fernández, Lucía (2007). Música, nobleza y mecenazgo: los duques de Medina Sidonia en Sevilla y Sanlúcar de Barrameda (1445-1615). Cadis: Universitat de Cadis. King, Robert C. (2004). The canciones y villanescas espirituales of Francisco Guerrero (Tesis doctoral) (en anglès). University of Toronto. Meyers, Rosemary (2009). Toward an understanding of the madrigal in sixteenth-century Spain: a case study of the manuscript MadM 6829 (Tesis doctoral) (en anglès). University of Tasmania.
Enllaços externs Text complet del Viatge de Jerusalem'' de Francisco Guerrero (ed. en línia). Entrada divulgativa «Pedro Guerrero» a Ens veiem al bloc. Fitxa de Pedro Guerrero a Presto Music (en anglès).
Categoria:Músics sevillans Categoria:Compositors espanyols del Renaixement Categoria:Compositors andalusos Categoria:Compositors nascuts al segle XVI Categoria:Compositors morts al segle XVI Categoria:Nascuts el 1520