Ginkgo henanensis és una espècie extinta de ginkgo de la família de les ginkgoàcies (Ginkgoaceae). Es coneixen exemplars fòssils d'aquesta espècie en dipòsits del Paleocè a Henan, Xina.
Descripció La mostra coneguda de fulles fòssils indica que el Ginkgo henanensis era heteròfil, amb formes bilobulades i multilobulades conegudes. És un dels dos Ginkgos del Cenozoic que es coneixen per tenir només fulles lobulades, mentre que altres espècies del Cenozoic tenen fulles amb els marges sencers, cosa que fa que el G. henanensis sigui més similar a les espècies de Ginkgo del Mesozoic en aquest sentit. A la làmina adaxial, hi ha una papil·la central a cada cèl·lula. Els tricomes són absents en aquesta espècie.
Les fulles d'aquesta espècie es troben dins de dos grups de massa foliar per àrea (MFA), de 120,9 g/m2 a 131,3 g/m2 i de 184,5 g/m2 a 187,4 g/m2 respectivament. Com que ambdós grups tenen una MFA més alta que el Ginkgo biloba actual, es creu que Ginkgo henanensis tenia una estratègia de retorn ecològic més lenta i una taxa de reciclatge de nutrients més baixa, cosa que possiblement va permetre al Ginkgo del Paleocè ocupar una àrea més àmplia de nínxols ecològics que la seva contrapart actual.
Descobriment i denominació Ginkgo henanensis es coneix a partir de 30 fulles fossilitzades, totes excavades a la formació Dazhang de Luanchuan, província de Henan, Xina, tot i que només 4 d'aquestes fulles estan ben conservades. Aquests exemplars s'han dipositat al Laboratori Paleobotànic de la Universitat de Chang'a a la Xina.
El nom genèric "Ginkgo" prové del seu nom japonès, Gin an i Itsjò, que significa "albercoc platejat". El nom específic fa referència a la província de Henan, d'on són originaris tots els exemplars coneguts actualment.
Referències
henanensis Categoria:Paleocè