miniatura|Mosaic bizantí representant la xenofília, amb Abraham, Sara i els tres àngels (segons el Gènesi) a la catedral de Monreale. miniatura|Joia de nacre representant la xenofília, . La xenofília (mot modern registrat en català els 1930s, i anteriorment en anglès els 1920s, que combina els elements del grec antic ξένος, xénos, "foraster, hoste", i φιλία, filía, "amor, atracció"), a vegades anomenada filoxènia, és l'hospitalitat i estimació o simpatia envers l'estrany o l'estranger. Es tracta d'un neologisme que no es troba al grec clàssic.Henry Liddell, Robert Scott, Henry Jones, and Roderick McKenzie. A Greek-English Lexicon. Oxford: Clarendon Press, 1996. p. 1189, 1939. El seu antònim és xenofòbia.
Història A moltes cultures antigues la xenofília implicava donar la benvinguda a l'estrany i oferir-li menjar, refugi i seguretat,Steve Reece, The Stranger's Welcome: Oral Theory and the Aesthetics of the Homeric Hospitality Scene (Ann Arbor: University of Michigan Press, 1993). esdevenint un signe civilitzatori que contrastava amb altres pràctiques ancestrals on es pretenia mantenir allunyat l'estranger, per exemple mitjançant rituals màgics.
A l'Antiga Grècia A la mitologia grega s'estableix que alguns d'aquests estrangers que visitaven la comunitat eren deïtats o enviats per elles. Es parla llavors de teoxenia. Davant el temor reverencial als déus, es rep als estrangers de manera amigable i se'ls considera convidats, sota la protecció religiosa. La teoxenia expressava la relació ritualitzada entre els convidats i l'amistat. Aquesta relació ritual va ser codificada molt primerencament, ja a les epopeies homèriques, i especialment a l'Odissea.
A la societat grega, la capacitat d'una persona per acatar les lleis de l'hospitalitat determinava la noblesa i la posició social. Els antics grecs veien en Hestia, una de les sis deïtats olímpiques originals, la deessa de l'hospitalitat i la llar. La xenofília era un dret, i s'esperava que l'amfitrió s'assegurés que es complissin les necessitats dels seus convidats. En contrapartida, s'esperava que el convidat complís amb un codi de conducta establert.
Al judaisme El judaisme elogia la xenofília basant-se en gran manera en els exemples que donen Abraham i Lot al llibre del Gènesi. En hebreu, aquesta pràctica s'anomena hachnasat orchim, que significa 'donar la benvinguda als convidats'. A més d'altres possibilitats, s'espera que els amfitrions proporcionin aliment, comoditat i entreteniment als seus convidats.Kagan, Yisrael Meir (1888). Ahavath chesed: the Love of Kindness (2a edició revisada). Varsòvia: Feldheim. p. 284. ISBN 0873061675. Al final de la visita, els amfitrions habitualment acompanyen els seus convidats fora de casa, desitjant-los un bon viatge.
Abraham va establir les tres coses a proporcionar: Achila ('alimentació') Shtiya ('beguda') Linah ('allotjament')
Al cristianisme Al cristianisme, la xenofília es considera una virtut: un recordatori de simpatia vers els estranys i una regla per rebre als visitants.Alain Montandon, L'hospitalité au XVIIIe siècle, Presses Universitaires Blaise Pascal, Francia, (en francés) 2000, p. 12. Es troba ja a l'Antic Testament, com a virtut hereva de la tradició judaica, com ara el costum de la rentada de peus dels visitants o el petó de la pau.Lawrence Cunningham, Keith J. Egan, Christian Spirituality: Themes from the Tradition, Paulist Press, USA, 1996, p. 196. Va ser practicada exemplarment per Jesús al Nou Testament, arribant a dir que els que acollíssin un estrany l'acollien també a ell.Gideon Baker, Hospitality and World Politics, Springer, RU, (en inglés) 2013, p. 159.
A l'art La xenofília ha estat representada des de l'art grec, o el paleocristià, el romà d'Orient i la posterior proliferació en les icones, sobretot en els monestirs ortodoxos. En el cristianisme es pretén moltes vegades representar a diferents manifestacions de la Santíssima Trinitat, sobretot entre els segles V i XVI, a partir d'un episodi del Gènesi, on Abraham i Sara són visitats per tres àngels, i els asseuen a la seva taula oferint-los pans, mató i llet amb un vedell que havien preparat.
La fórmula bizantina sol presentar els tres àngels, d'edat similar, en isocefàlia, asseguts a la taula preparada amb el menjar, tant en joies com en pintura o mosaic. Més endavant, els tres àngels ja no són similars: el del mig, realçat, representa a Déu Pare, i eleva les seves ales.
A la biologia En biologia, la xenofília inclou, per exemple, l'acceptació per part d'un insecte d'una planta estranya introduïda estretament relacionada amb l'hoste normal. La xenofília es distingeix de la xenofàgia (o al·lotròfia) i és menys comuna que la xenofòbia.Pierre Jolivet Insects and plants: parallel evolution and adaptations (1986), p. 33: "(b) Exemples de xenofília. Per contra, la xenofília és l'acceptació per part d'un insecte d'una planta estrangera introduïda estretament relacionada amb l'hoste normal. La xenofília, molt diferent de la xenofàgia (al·lotròfia), és menys comuna que la xenofòbia. Els entomòlegs de principis del segle XX van concloure incorrectament que l'evolució del disc terminal glandular era una funció de la xenofília, després del seu descobriment en larves mirmecòfiles.Tropical zoology (2001), vol. 14, p. 169, Centro di studio per la faunistica ed ecologia tropicali, Consiglio nazionale delle ricerche (Itàlia). "Autors anteriors creien que l'evolució del disc terminal glandular estava relacionada amb la xenofília, probablement a causa del seu descobriment en larves mirmecòfiles (Boving 1907; Brauns 1914"
A la cultura i la política L'apreciació cultural de la xenofília fa referència a l'atracció o admiració cap a una o més cultures que no són pròpies. Els exemples individuals solen tenir el sufix -philia, sufix grec philia (φιλία), "amor, afecte". La xenofília cultural, segons algunes fonts, es pot connectar amb la vergonya cultural. Hi ha molts exemples de xenofília vers altres cultures, com ara l'anglofília, la francofília, la japonofília i altres.
També pot ser específica d'una zona, com ara el que va fer creure als romans que els grecs eren millors que els romans en música, art i filosofia, tot i que evidentment no eren millors en assumptes militars.John Gray Landels Music in ancient Greece and Rome (1999), p. 199: "... it was a kind of xenophilia, which led Romans to believe that foreigners (especially Greeks) were 'better at that sort of thing than we are'."
Al·lofília miniatura|350x350px|Escala al·lòfila En general, s'anomena al·lofília, un terme encunyat pel professor de Harvard Todd L. Pittinsky el 2006 quan estudiava el fenomen del lideratge intergrupal, a l'actitud positiva envers els membres d'un altre grup amb característiques diferents, com ara ètnia, religió o cultura. Les actituds positives i negatives envers altres grups es poden mesurar psicològicament en l’anomenada Escala al·lòfila.
Referències
Categoria:Àngels Categoria:Virtut