El Parrochiale suevum, Parochiale suevorum (parroquial sueu) o Divisio Theodemiri, és un manuscrit important de la segona meitat del ,Datat d'entre els anys 527 i 582, se li atribueix com a data més probable l'any 569. escrit entre els anys 572 i 582 o 589. Es considera un document excepcional en tot l'Occident llatí. Mostra com l'àrea compresa entre el Miño i el Duero, la Gallaecia meridional, seria la més desenvolupada i millor organitzada de tot el conjunt territorial. Quant a la importància d'aquest text, cal destacar les paraules de l'historiador francés Pierre David:El prefaci del document afirma que aquesta organització s'acordà en un concili realitzat a Lugo el juny del 569 per ordre del rei Teodomir amb l'objectiu de "confirmar la fe catòlica", en què es va decidir elevar la seu de Lugo a la dignitat metropolitana. El rei Teodomir explica l'escassetat de bisbes a causa de l'extensió del territori i la dificultat que crea l'existència d'una sola metròpoli per a totes les seus lluny de Braga.
En aquest document es reflecteix l'organització administrativa i (sobretot) eclesiàstica del Regne dels sueus de Gal·lècia, que conté una relació de 134 parròquies agrupades en tretze diòcesis: les vuit tradicionals reflectides en el Primer Concili de Braga del 561, així com les quatre diòcesis formades al sud del Douro, que són les de Conímbriga, Idanha-a-Velha, Lamego i Viseu.
El Registre Parroquial Sueu no inclou esglésies monàstiques o de fundació privada, només enumera esglésies amb funció diocesana, i que per tant podien administrar baptismes i funcionar com a cementeri comunitari (Díaz Martínez 1998: 37; Díaz i Díaz 2002: 17). Aquest manuscrit mostra com el poder del bisbe s'exercia directament sobre el territori més proper a la seua residència, i enumera fil per randa les esglésies dependents qui in vicino sunt.
A més a més, s'esmenta la diòcesi, no territorial sinó ètnica, de Britoniarum (Bretoña al nord de l'actual província de Lugo), que també apareix esmentada amb el seu bisbe Mailoc en el Segon Concili de Braga, del 572. El manuscrit també indica l'existència de pagus (districtes) específicament sueus. Constitueix, per això, una de les referències historiogràfiques més importants per a la localització de viles i poblacions de la Gal·lècia postromana, en especial durant el Regne dels sueus.
En resum, per a López Quiroga, la "parròquia sueva" era més un punt de partida, que reflectia una organització ancestral del territori que té les arrels en l'època preromana i romana, que no pas un punt d'arribada, perquè la xarxa parroquial no prendria la seua forma quasi definitiva fins al segle XII, en el marc de la reforma gregoriana. Per tant, per a la segona meitat del , caldria parlar de "preparròquies" i no de "parròquies" en sentit estricte.
Diòcesis miniatura|El Regne sueu de Galícia amb l'organització territorial de parròquies El document inclou aquestes diòcesis:
Diòcesi d'Ourense: Auriensem, Palla Aurea (Ourense),Hispania Sacra, LXVI 134, juliol-desembre 2014, 439-480, Organización eclesiástica y social en la Galicia tardoantigua. Una perspectiva geográfico-arqueológica del parroquial suevo, José Carlos Sánchez Pardo, ISSN: 0018-215X. Verugio (Cambeses, A Barcia do Seixo, A Lama), Bibalos (Temes), Teporos (A Pobra de Trives) Geurros (Geurros en Santa María da Proba, O Barco de Valdeorras), Pincia (Santa María de Pinza, Viana do Bolo), Cassavio (Santa María de Casaio, Carballeda de Valdeorras), Verecanos (per identificar), Senabria (Pobra de Seabra), Calapacios majores (Calabor). Diòcesi d'Astorga: Astorica, Legio, Bergido, Petra speranti, Comanca, Ventosa, Maurelos superiores et inferiores, Senimure, Fraucelos, Pesicos. Diòcesi de Braga: Bracarensem (Braga), Centumcelas (Centocelas), Caetos, Remeto, Anoaste, Milia, Ciliolis, Ad Portum, Agilio, Carandonis, Tauris, Cilotao, Cetanio, Oculis (Vizela), Cerecis, Petrometo, Equesis, Ad Saltum. Així com els pagus: Panonias (Santuari de Panóias), Laetera, Brigantia (Bragança), Astiotico, Tureco, Auneco, Merobrio, Berese, Palantucio, Celo, Superlegio, Senequio. Diòcesi de Bretoña: Britonorum (Bretoña, A Pastoriza), Monestir Maximi (San Martiño de Mondoñedo). Diòcesi de Conímbriga: Conembrica (Conímbriga), Eminio (Coïmbra), Selio (Tomar), Lurbine, Insula, Antunane, Portucale Castrum Antiquum (Vila Nova de Gaia). Diòcesi de Dume: Dumio (Dume). Diòcesi d'Idanha: Egitania (Idanha a Velha), Municipio, Francos. Diòcesi d'Iria: Iria (Padrón), Morracio (Cangas?), Salinense (Cambados?), Contenos (Cuntis), Celenos (Caldas de Reis?), Metacios (Silleda?), Mercienses (Santa María de Merza), Pestemarcos (Posmarcos). Diòcesi de Lamego: Lamecum (Lamego), Tuentica, Arauoca, Cantabriano, Omina, Camianos. Diòcesi de Lugo: Luco (Lugo), Carioca (Quiroga), Seuios/Lemos (Monforte de Lemos), Cauarcos (Cabarcos de Sobrado, Lleó). Diòcesi de Porto: Portugalensem in castro nouo (Porto), Villanoua, Betaonia, Visea, Menturio, Torebrio, Bauvaste, Bonzoaste, Lumbo, Nescis, Napoli, Curmiano, Magneto, Leporeto, Melga, Tongobria (Tongóbriga, Freixo, Marco de Canaveses), Villa Gomedei, Tauvase. Tamén os distritos (pagus) Labrencio, Aliobrio, Aritia, Truculo, Cepis, Mandote, Palentiaca. Diòcesi de Tui-Vigo: Tudensem (Tui), Turedo (O Touredo, Luneda, A Cañiza), Tabulela (Taboexa), Lucoparre (Longos Vales, concello de Monção), Aureas (Areas), Langetude (A Lenguda), Carisiano (Carrizáns), Marciliana (Marzán, O Rosal), Turonio (Torroña), Celesantes (Cesantes), Toruca (Pontevedra), Aunone (Avión), Sacria (Sagra), Herbilione (Ervelho, freguesía de Cristelo Covo, concello de Valença), Cauda (Canda, freguesía de Alvaredo, concello de Melgaço), Ovinia (Vinha, freguesía de Areosa, concello de Viana do Castelo), Cartase (Lugar de Cartas freguesía de Mentrestido, concello de Vila Nova de Cerveira). Diòcesi de Viseu: Viseo (Viseu), Rodomiro, Submontio, Subverbena, Ósanos, Ovellione, Tutela, Coleia, Calibrica.
Notes i referències
Categoria:Manuscrits Categoria:Sueus Categoria:Galícia