El terratrèmol de Sicília de 1693 va ser un desastre natural que va afectar el sud d'Itàlia, Sicília, en aquella època territori de la Corona d'Aragó dins de la monarquia hispànica. Va succeir l'11 de gener al voltant de les 21.00 hora local. Aquest terratrèmol va ser precedit per un sisme premonitori de gran magnitud el dia 9 de gener. El sisme principal va tenir una magnitud estimada de 7,4 en l'escala de magnitud de moment, el més potent registrat en la història italiana, i una intensitat màxima d'XI (extrema) en l'escala de Mercalli.Va destruir com a mínim 70 pobles i ciutats, va afectar greument una àrea de 5.600 quilòmetres quadrats i va causar la mort d'unes 60.000 persones.
El terratrèmol va ser seguit per una sèrie de tsunamis que van devastar els llogarets costaners de la mar Jònica i de l'estret de Messina. Gairebé dos terços de tota la població de Catània va finir. L'epicentre del desastre va ser probablement prop de la costa, possiblement en alta mar, amb tot la posició exacta és desconeguda. L'extensió i el nivell de destrucció causats pel terratrèmol van donar lloc a una àmplia reconstrucció de les ciutats i pobles del sud-est de Sicília, en particular del Vall de Noto, en un estil barroc tardà homogeni, descrit com "la culminació i la florida final de l'art barroc a Europa".
Segons un relat contemporani del terratrèmol realitzat per Vincentius Bonajutus, publicat a Philosophical Transactions of the Royal Society: "Era impossible mantenir-se dempeus o en un mateix lloc sobre una terra dansaire; és més, els que jeien al terra eren sacsejats d'un costat a un altre, com si estiguessin en una onada ondulant".
L'entorn tectònic Sicília es troba en el complex límit convergent on la placa africana es subdueix sota la placa euroasiàtica. Aquesta zona de subducció és responsable de la formació de l'estratovolcà de l'Etna i d'una considerable activitat sísmica. No obstant això, els terratrèmols més nocius ocorren en la zona de falles Siculo-calabrès. Aquesta zona de falles extensionals s'estén per uns 370 quilòmetres i forma tres segments principals a través de Calàbria, al llarg de la costa est de Sicília i en alta mar, i finalment formant el marge sud-est de l'altiplà muntanyosos de la part sud-oriental de l'illa. Les falles en el segment calabrès van ser responsables de la seqüència de terratrèmols de Calàbria de 1783.
En la part sud de la costa oriental de Sicília, les recerques han identificat una sèrie de falles normals actives, orientades cap a l'est. La majoria es troben a alta mar i algunes controlen conques que contenen grans gruixos de sediments quaternaris. Les dues falles més grans, anomenades falla mestra occidental i falla mestra oriental, limiten zones parcialment enfonsades que s'han anat omplint de sediments fins a gruixos d'uns 700 i 800 metres, respectivament. A terra, s'hi han identificat dues etapes de formació de falles: una fase més antiga amb orientació NO–SE i una fase posterior amb orientació SSO–NNE, que desplaça clarament el primer conjunt, incloent-hi la falla d'Avola i el sistema de falles Rosolini–Ispica.
Característiques dels terratrèmols miniatura| Principals falles de la zona
La premonició sísmica del 9 de gener Dos dies abans del sisme principal, a les 9 del vespre hora local, es va produir un terratrèmol destructiu, centrat en el Vall de Noto. Va tenir una magnitud estimada de 6,2 i una intensitat màxima percebuda de VIII a XI en l'escala de Mercalli. S'han estimat intensitats de VIII o superiors per a Augusta, Avola Vecchia, Floridia, Melilli, Noto Antica, Catània, Francofonte, Lentini, Scicli, Sortino i Vizzini. El municipi d'Augusta es trobava lluny de la zona principal dels tremolors forts; però els danys importants, probablement, es van deure a la seva construcció sobre sediments no consolidats.
Per la forma i ubicació de l'àrea del desastre, es creu que el terratrèmol va ser causat pel moviment en la falla de Avola.
El terratrèmol de l'11 de gener El terratrèmol va durar quatre minuts segons relats de l'època. La magnitud estimada de 7,4 es pren de l'extensió i grau dels danys enregistrats, amb una àrea molt gran que va aconseguir X (extrem) o més en l'escala de Mercalli. Les sacsejades màximes van assolir XI en les localitats de Buscemi, Floridia, Melilli, Occhiola i Sortino.
Encara avui hi ha debat sobre l'origen del terratrèmol de l'11 de gener. Alguns situen l'epicentre a terra, sense relacionar-lo directament amb cap estructura geològica coneguda. En canvi, altres consideren que l'origen va ser mar endins, a causa del tsunami associat, i proposen que el sisme va implicar la ruptura d'una falla normal (part de la zona de falles sicilocalabresa) o bé una ruptura a la zona de subducció situada sota el mar Jònic. Una anàlisi de la distribució dels efectes del tsunami al llarg de la costa suggereix que l'origen més probable va ser un esllavissament submarí provocat pel terratrèmol. En aquest cas, el tsunami no aporta cap informació concloent sobre la ubicació de l'epicentre. L'origen d'aquest esllavissament es veu reforçat per l'observació de possibles masses de material desplaçat al llarg de l'escarpament Hibleno-Malta.
Els documents històrics de l'Arxiu General de Simancas esmenten dotzenes de rèpliques, algunes tan tardanes com el mes d'agost de 1694, i unes altres suposadament tan intenses com el terratrèmol de l'11 de gener de 1693. Les rèpliques van continuar almenys fins a 1696, amb els seus efectes concentrats en pobles costaners, fet que dona suport a la idea d'un epicentre prop de la costa o en alta mar.
El tsunami provocat pel terratrèmol El tsunami provocat pel terratrèmol va afectar la major part de la costa de la mar Jònica de Sicília, uns 230 quilòmetres. Primer hi va haver una reculada del mar en totes les localitats afectades. Els efectes més forts es van concentrar al voltant d'Augusta, on la retirada inicial va deixar el port sec, seguida per una onada d'un mínim de 2,4 metres d'altura, tot i que és possible que arribés als 8 metres. Aquestes onades van inundar part de la ciutat. Amb tot, la inundació màxima, d'aproximadament 1,5 quilòmetres, es va enregistrar a Mascali.
S'han identificat dipòsits de tsunami associats al tsunami de 1693 tant a terra com mar endins. A Ognina, just al sud de Siracusa, a la capçalera d'una ria, s'ha trobat una seqüència amb diverses capes de sediments gruixuts, que no concorden amb l'entorn de llacuna. La capa gruixuda superior, amb una base molt erosiva, està formada per sorra gruixuda amb fragments de mida gran. Aquesta capa s'ha datat entre els segles XVII i XVIII a partir de fragments de ceràmica i d'una canonada d'argila ben conservada, fet que concorda amb el tsunami de 1693.
Mar endins, davant d'Augusta, es va prendre una mostra d'una seqüència identificada amb dades de sonar xirp, amb un nucli de gravetat de 6,7 metres dins dels 72 metres d'aigua. Després d'una anàlisi detallada tant de la mida dels grans com dels conjunts de foraminífers, es van identificar onze possibles esdeveniments d'alta energia, basats en la presència d'un gran nombre de foraminífers d'aigües poc profundes combinats amb una proporció més gran de sorra fina en el mateix interval. Els dos esdeveniments més importants es correlacionen o bé amb els tsunamis provocats pel terratrèmol de Messina de 1908 i o bé pel terratrèmol de 1693.
Enllaç amb l'erupció de l'Etna Encara que hi ha informes d'una erupció coincidint amb el terratrèmol, la majoria de les fonts indiquen que el volcà havia estat inactiu des de l'erupció destructiva de 1669. L'anàlisi de la relació entre erupcions i terratrèmols mostra que els terratrèmols solen anar seguits de llargs períodes sense activitat a les “zones de ruptura” que s'estenen al nord i al sud del cim. Les estimacions de la transferència de tensió de Coulomb, a causa de la intrusió de dics en les zones de rift associades amb l'erupció de 1669, suggereixen que això podria haver contribuït a desencadenar el terratrèmol de 1693, augmentant els nivells de tensió a les falles.
El desastre miniatura| Representació del terratrèmol en un gravat de 1696. Possiblement mostra la ciutat de Catània miniatura| Ruïnes del castell normand de Noto Antica
La premonició del 9 de gener Tot i que és difícil separar els efectes d'aquest sisme del principal, hi ha alguna informació disponible. Aquest terratrèmol va causar danys generalitzats, especialment a Augusta, on gairebé la meitat de les cases van quedar destruïdes. La majoria dels edificis de dos districtes de Avola es van esfondrar i molts edificis també van ser destruïts a Noto, Floridia, Lentini i Mellili. Alguns edificis es van esfondrar a Catània, Vizzini i Sortini. S'estima que va haver-hi 200 morts tant a Augusta com en Noto.
El terratrèmol de l'11 de gener Els danys més greus van cobrir la major part del sud-est de Sicília, una àrea d'uns 14.000 quilòmetres quadrats; això inclou les actuals províncies de Catània, Ragusa i Siracusa. Almenys 70 ciutats, pobles i llogarets van ser devastats, amb alguns exemples d'ensulsiades parcials d'edificis en llocs tan llunyans com Messina, Agrigent, Palerm, Reggio Calàbria i Malta
El terratrèmol també va provocar grans lliscaments de terra, com a Noto Antica i Sortino, i en un cas un gran despreniment de roques forma una presa en un rierol que va crear un llac de diversos quilòmetres de llarg. També, en les planes just al sud de Catània, es van generar diverses fractures grans en direcció nord-oest-sud-est fins a 500 metres de llarg i 2 metres d'ample. A la mateixa zona es van formar volcans de sorra a causa de columnes d'aigua que saltaven diversos metres d'alçada, i s'han registrat fenòmens similars a la plana de Lentini i al llarg d'alguns valls fluvials..
A Augusta, el tsunami va fer malbé les galeres dels Cavallers de Malta que estaven ancorades al port durant la retirada inicial de la mar.
El nombre de morts registrades en fonts oficials va ser d'aproximadament 12.000 a Catània (63% de la població), 5.045 en Ragusa (51%), 3.500 en Siracusa (23%), 3.000 en Noto (25%), 1.840 en Augusta (30%) i 3.400 en Modica (19%). Aquesta font va enregistrar un total de 54.000 morts, mentre que altres fonts parlen d'un total d'aproximadament 60.000. En 1853, Robert Mallet va enregistrar 93.000 morts en el seu catàleg de terratrèmols.
Seqüeles miniatura|La Catedral de Noto, un dels molts edificis construïts en estil barroc sicilià després del terratrèmol
La resposta política Sicília formava part de la Corona d'Aragó dins de la monarquia hispànica. El virrei a Madrid, el duc d'Uceda, va reaccionar nomenant a Giuseppe Llança, duc de Camastra, i el príncep d'Aragó com a vicaris generals per a les regions de Val Demone i Val di Noto de Sicília respectivament. Per malaltia, tant el Príncep d'Aragó com el seu substitut, el bisbe de Siracusa, no van poder assumir el càrrec de Vicari General de la Vall de Noto i el Duc de Camastra es va veure obligat a assumir la responsabilitat de totes dues zones. Camastra ja tenia una experiència considerable com a administrador perquè havia servit en diversos llocs militars i judicials d'alt rang. El virrei també va nomenar tres generals com a comissionats per organitzar els esforços de socors immediat a les ciutats més afectades. Una de les primeres mesures del duc de Camastra va ser eximir temporalment d'impostos a les zones més afectades. Entre altres administradors enviats a la zona danyada es trobava el coronel Don Carlos de Grunenbergh, enginyer real del Rei d'Espanya, que tenia experiència en la planificació i construcció de fortificacions.
A Palerm, el virrei va formar dos consells, un civil integrat per nobles, i un altre eclesiàstic format per alts funcionaris de l'església. Se'ls va ordenar reunir-se dues vegades per setmana, i se'ls va encarregar l'elaboració de plans per a la reconstrucció de les ciutats i pobles més afectats.
La reconstrucció