El Còdex Porfirio Díaz (o Còdex Tututepetongo) és un còdex mesoamericà, que pertany al poble cuicatec. El document, datat del segle XVI, té dos costats. El contingut, de caràcter històric i religiós, dona compte de fites militars i rituals que reflecteixen l'avanç dels pobles de l'àrea cuicateca.

Història Es desconeix el període exacte en què es va publicar el document, encara que s'ha confirmat que data del segle XVI. Durant la colonització espanyola, la possessió del còdex estava en mans de la família Abendaño, que eren cacics del poble de San Francisco Tutepetongo, situat a la Serra de Flores Magón, al nord de l'estat d'Oaxaca. En morir el patriarca de la família, Miguel de San Francisco, els darrers hereus el van vendre, el 1874, a José María Pastelín de la Cañada, un empresari de l'àrea nord, que el vendrà, al 1886, a José Pérez Calderón, un noble espanyol que exercia d'administrador de la Societat Quijano.

Poc després del canvi de mans del document, l'historiador d'Oaxaca Manuel Martínez Gracida demanà al llavors president de Mèxic, Porfirio Díaz, que el llibre fos cedit a la Junta Colombina de Mèxic, un cercle cultural que havia estat format per tal de realitzar una exposició commemorativa del IV centenari del "Descobriment d'Amèrica", i del qual el primer mandatari n'era president. Després d'una visita per part de l'integrant de la junta, Nicolás León, i les gestions de Martínez Gracida, que derivaren, fins i tot, en un plet sobre el control de les propietats adquirides per Pérez Calderón, el llibre fou en acabant comprat per la Junta Colombina el 1891, i el mostraren en l'Exposició Historicoamericana de Madrid, a Espanya, el 1892, que es reflectirà en un llibre commemoratiu, Antiguitats mexicanes. A partir d'aleshores se'l coneix generalment com a Còdex Porfirio Díaz.

Després d'haver estat exposat al públic, l'historiador alemany Eduard Georg Seler es va reunir amb un comité d'historiadors dirigit per Martínez Gracida, després que Antonio Peñafiel publicàs extractes del document en un llibre commemoratiu del Congrés Internacional d'Americanistes. Ací, es va començar a gestar la possibilitat que el text fos integrat en el grup Borgia, en tenir semblances amb els textos que l'investigador havia recol·lectat.

Després de tornar el document a mans de Martínez Gracida, el 1897 se'n feu un estudi, inèdit fins al moment, en què es confirmà l'origen cuicatec del document, així com el seu enfocament militar i històric, fins i tot comparant-lo amb documents de l'època colonial; la seua interpretació, malgrat fer un esforç per ser seriosa, manca d'alguna mena de fonament, per la qual cosa només té valor historiogràfic en l'actualitat.

Entre els anys 1895 i 1901, Martínez Gracida va cedir la titularitat del document a Eusebio J. Molera, un general xicano amb interés en la història nacional, i passà a mans de l'estat el 1906. Enmig d'això, alguns estudis d'Alfredo Chavero, Abraham Castellanos i Eva Hunt van mantenir la mateixa línia que havia adoptat Martínez Gracida, tot i que les seues assercions no aconseguirien mantenir la seua rellevància amb el pas dels anys. Aquesta darrera investigadora, però, va relacionar l'origen del document amb altres manuscrits colonials que havien estat trobats per Robert Weitlaner entre el 1972 i el 1978.

Alguns documents de Doesburg, Nowotny i Jansen comprovaran noves revelacions sobre el document en la qüestió històrica, incloent-hi l'addició de glosses de tinta negra que s'hi afegiren posteriorment, que indiquen les terres i fites propietat dels cacics del poble de Tututepetongo, així com comparant-lo amb altres còdexs pertanyents al grup Borgia i destacant-ne les característiques, que coincideixen amb el gruix dels textos que formen part d'aquesta col·lecció, fins i tot, sent considerat per a la seua inclusió dins d'aquesta agrupació.

Ara el document es pot consultar en la Biblioteca Nacional d'Antropologia i Història, a més d'estar disponible en versió digital en la mediateca digital de l'INAH.

Descripció i contingut El còdex és de pell de cérvol, té una longitud de 16 cm i una amplada de 2 cm. La tira fou doblegada en forma de paravent, i consta de 42 pàgines, de les quals 29 són de contingut magicohistòric, 10 de contingut magicoreligiós i 3 pàgines amb un contingut que encara no s'ha pogut identificar.

La primera secció, de caràcter històric, es llig de dreta a esquerra, i s'hi narra la història del príncep del Lloc de Colibrís, el senyor Serp, qui fundarà una nova dinastia que, s'assegura, és l'actual comunitat de Concepción Pápalo, conquistada pel seu sogre. També s'hi fa esment a les grans campanyes militars que va emprendre al costat de dos altres grans cacics, Mà que Causa Tremolors i Passajoc, per a prendre el control de tota la zona, i casant-se amb la filla de la Mà que Causa Tremolors en la comunitat Cerro d'Ocell, actual Tepeucila.

Dins el manuscrit, es poden veure glifs que indiquen els llocs conquistats, glifs amb noms de persones, així com de camins, guerres i conquestes, apuntades amb il·lustracions. En el text, es poden veure glosses en tinta negra, que identifiquen terres i fites del cacicat de Tututepetongo.

Les 13 pàgines restants es lligen d'esquerra a dreta, i 10 contenen representacions del calendari cuicatec de 260 dies, així com de les deïtats, punts cardinals i altres elements, elaborats amb tinta negra. Les altres tres només contenen glosses de tinta vermella que encara no han estat identificades pels investigadors, en ser escrites en una llengua desconeguda fins ara.

Pel contingut, la temàtica i la forma del text, el Còdex Porfirio Díaz se sol comparar amb el Còdex Laud, que forma part del Grup Borgia, i amb el Còdex Fernández Leal. Alguns historiadors també consideren el còdex com a integrant de l'anterior grup de manuscrits.

Vegeu també Còdex Borgia Còdex Laud Còdex Cospi

Referències

Porfirio Diaz Categoria:Cultura de Mèxic