és una advocada i presa política basca.

Trajectòria Nascuda a Bilbao, va estudiar dret a la Universitat de Deusto, on va coincidir a classe amb el després jutge i ministre Fernando Grande-Marlaska (qui més endavant seria el responsable del seu empresonament). Va treballar com a professora d'èuscar a l'AEK de Portugalete.

Primer empresonament Zulueta va ser arrestada el maig de 2010 per la Guàrdia Civil a Hernani. Segons fonts policials, en aquell moment es van trobar a l'oficina d'Arantza Zulueta plànols de zulos a prop de Baigorri. Posteriorment, es van trobar 20.000 euros, un temporitzador, dues armes i materials per fabricar explosius als zulos de Baigorri. Durant l'operació, Zulueta va ser arrestada com a sospitosa de fer d'enllaç d'ETA, i va passar set mesos a la presó. Va ser alliberada el 2 de desembre després de pagar una fiança de 60.000 euros.

Segon empresonament El 2014, la Guàrdia Civil va escorcollar la casa de Zulueta a Lekeitio. Mentrestant, el veïnat va sortir al carrer i va organitzar una manifestació al centre històric en contra de l'actuació policial i va exiginr l'alliberament dels detinguts. Tan bon punt va començar la manifestació, van arribar furgonetes de l'Ertzaintza i es van viure moments de tensió. Segons declaracions fetes des de Barcelona pel ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, els detinguts estaven acusats de ser membres d'ETA.

Aralar va afirmar que la detenció dels advocats dels presos bascos era «molt greu» i va exigir el seu alliberament immediat: «Aralar condemna l'acció duta a terme avui pel sisè Jutjat central, el Ministeri de l'Interior i les forces policials contra els advocats d'Etxerat i altres col·lectius, pels següents motius: perquè va en contra dels drets humans; perquè va en contra de la pau, precisament perquè va en contra de la pau que s'està estabilitzant a la nostra societat sense el suport de l'estat; i perquè va en contra dels drets professionals dels advocats i, en general, de la societat en el seu conjunt». Els sindicats ELA i LAB, Aralar, Alternatiba, EH Bildu i Ernaik van denunciar les detencions, qualificant l'operació de «greu i inacceptable» i van exigir que el Govern espanyol alliberés els detinguts. Lokarrik també va denunciar les detencions: «El Govern espanyol vol aturar l'esperança. La feina que han fet fins ara es pot criticar políticament en major o menor mesura, però no és en cap cas un delicte». El sindicat LAB va qualificar l'operació policial com a «repressiva, antidemocràtica, política i mediàtica"» També va afegir que les detencions eren un reflex del «desig de venjança» de l'Estat espanyol i va demanar als treballadors que denunciessin les detencions als seus centres de treball. El sindicat ELA també va exigir que els detinguts fossin alliberats immediatament: «Aquesta decisió, que ha anat acompanyada una vegada més de cobertura mediàtica, vulnera els drets democràtics més bàsics. ELA vol destacar les proves: les úniques forces que no estan contentes amb els passos unilaterals que s'estan fent cap a la normalització política al nostre país són el PP i altres organitzacions satèl·lit de l'extrema dreta». Per a Alternativa, era «inacceptable» que l'operació es dugués a terme «quan el col·lectiu de presos està fent més passos cap a la pau que mai». Sortu també va denunciar l'operació: «Aquest és l'enèsim intent del PP contra la solució. No tenim cap dubte que l'operació d'avui va ser ordenada i duta a terme pels enemics de la pau».

El 2017, després de passar tres anys a la presó preventiva, l'advocada Arantza Zulueta va ser posada en llibertat després de pagar una fiança de 20.000 euros fixada per l'Audiència Nacional. Zulueta va passar més de tres anys a la presó, «en règim d'aïllament», tal com va denunciar el seu advocat. Després de la seva sortida de la presó va haver d'anar als jutjats cada quinzena per a signar i li retirarien el passaport.

L'Audiència Nacional va sol·licitar una pena de 19 anys de presó per a Zulueta, basant-se en el principi politicojudicial de «tot és ETA» i haver fet d'enllaç entre la direcció d'ETA i el col·lectiu de presos.

Tercera condemna de presó El 2020, Arantza Zulueta va sortir de la presó de Picassent després de complir una condemna imposada per l'Audiència Nacional el setembre de 2019 en el cas contra 47 ciutadans bascos. Va començar el seu empresonament a la presó d'Àlaba, però aviat va ser traslladada a la presó de Picassent. La Fiscalia de Madrid ja havia dictat una condemna de fins a 601 anys de presó contra les 47 persones acusades en els macrojudicis que van empresonar Zulueta, totes acusades de donar suport als presos bascos. Mitjançant un acord, les condemnes es van reduir significativament: 45 persones no van haver de tornar a anar a la presó, però Jon Enparantza i Zulueta sí.

Referències

Categoria:Nascuts el 1962 Categoria:Presos polítics a Espanya del segle XXI Categoria:Persones de Lekeitio Categoria:Advocats biscaïns Categoria:Alumnes de la Universitat de Deusto Categoria:Advocats del segle XXI Categoria:Advocats nascuts al segle XX